Per què necessitem educació mediàtica

Inicialment, s’havia especulat que els “nadius digitals” accedirien i pensarien la informació digital diferent que les generacions més grans. Però la recerca encarregada d’avaluar la capacitat de raonament en línia de l’alumnat mostra que bona part de l’alumnat té dificultats amb diversos aspectes relacionats amb la recollida d’informació en línia, incloent-hi la cerca i l’avaluació de la fiabilitat. 

El Children Media Literacy Report publicat per Ofcom —l’Oficina de comunicació del Regne Unit— mostra que la confiança dels joves a l’hora de distingir informació falsa i real a internet ha decrescut respecte a l’any passat. Només el 69% dels joves d’entre 12 i 17 anys afirmen sentir-se capaços de jutjar si el que veuen en línia és fals. L’any passat el percentatge era del 75%, però ha disminuït encara més comparat amb el 82% registrat el 2022. Tot i que els nois tendeixen a mostrar més seguretat que les noies, així com els adolescents de 16 i 17 anys respecte als més joves (12-15 anys), la tendència general reflecteix una menor confiança en aquesta habilitat.

La problemàtica, però, no rau únicament en la dificultat de determinar la credibilitat dels continguts en línia. L’informe d’Ofcom identifica dificultats per reconèixer la publicitat en cercadors en línia. Quan se’ls va mostrar una captura de pantalla d’una cerca de sabatilles esportives, només el 54% dels participants d’entre 8 i 17 anys que utilitzen cercadors van identificar correctament que els tres primers resultats eren anuncis pagats. En canvi, un 37% creien erròniament que apareixien en primer lloc perquè eren els més populars, i un 27% pensaven que ocupaven aquestes posicions perquè eren els millors resultats. També pel que fa a la publicitat, l’adolescència és vulnerable al màrqueting d’influencers, un 62% dels nois i un 51% de les noies van saber identificar correctament quan es tractava d’una col·laboració pagada per promocionar un producte. 

Els resultats de l’estudi internacional ICILS, en què s’analitza la competència digital de l’alumnat de més de 30 països, situen Catalunya entre els més alts (amb 518 punts) i per sobre de la mitjana espanyola (495 punts). Malgrat aquesta bona posició, l’informe assenyala les diferències de rendiment segons nivell socioeconòmic, en funció de gènere i de si l’alumnat és migrant o no. Catalunya és la segona comunitat autònoma —després de Melilla— on aquest desnivell entre els estudiants més vulnerables i la resta és més greu. Tanmateix, a Catalunya, 3 de cada 4 alumnes es troba per sota del nivell 2 de competència. És a dir, que tenen un domini instrumental molt bàsic dels dispositius i baix en competències com el pensament crític. No són, per exemple, capaços de determinar la credibilitat de fonts digitals o de jutjar quan la informació és certa o falsa.

L’alfabetització mediàtica com a resposta 

En un món cada vegada més digitalitzat, la capacitat de comprendre i gestionar la informació de manera crítica i responsable és fonamental. L’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) engloba un conjunt d’habilitats essencials que permeten a les persones “accedir, analitzar, avaluar, crear i actuar” utilitzant totes les formes de comunicació. L‘AMI no només tracta d’entendre els mitjans de comunicació, sinó de desenvolupar un pensament crític que ajudi les persones a interactuar amb la informació de manera ètica i informada. Aquestes habilitats són especialment indispensables en un paisatge digital en constant evolució, on la desinformació i les notícies falses tenen un impacte creixent. 

Segons un estudi sobre alfabetització mediàtica en els centres educatius de secundària publicat pel Ministeri d’educació i formació professional, un 90,9% del professorat identifica una necessitat formativa relacionada amb l’AMI. Més de la meitat dels enquestats va assenyalar que les metodologies educatives TIC són una necessitat educativa i un terç va destacar la formació en AMI, valorant la importància d’ensenyar l’alumnat a pensar críticament quan fan servir els mitjans de comunicació. Altres estudis apunten que l’alumnat també percep aquesta necessitat i considera important que l’educació mediàtica formi part del seu ensenyament. 

La proposta de Verificat aposta no només per donar les eines a l’alumnat perquè sigui capaç d’identificar desinformació, sinó de llegir la realitat des d’una perspectiva humanista que integra dimensions socials, culturals, econòmiques i polítiques. Un enfocament que inclou, també, el treball socioemocional necessari per captar la complexitat de l’entorn. Tot i que l’alfabetització informacional no és nova, el nostre objectiu és aprofundir en aquest nou paradigma informatiu per educar ciutadans crítics, responsables i preparats per afrontar els reptes d’un món interconnectat i canviant. Amb una proposta pedagògica que es desmarca de les aproximacions tradicionals i ofereix una perspectiva multidimensional. 

Apostar per integrar l’AMI en el sistema educatiu no és només una inversió en competències digitals, sinó un compromís amb una ciutadania activa i preparada per afrontar els reptes del segle XXI amb responsabilitat i autonomia crítica.