Els núvols no es poden moure amb radars, a diferència del que afirma un vídeo viral

Ens heu preguntat a través del nostre compte d’Instagram per un vídeo que acumula més de 60.000 “m’agrada” i ha estat vist gairebé 4 milions de vegades, on s’afirma que “un radar situat a Morón de la Frontera” suposadament va moure els núvols que van provocar la Dana que va devastar València, “mitjançant polsos electromagnètics”.

És FALS. Els radars no tenen capacitat per moure els núvols. Es desplacen amb la força del vent i el seu sentit de gir és fruit de la rotació de la Terra. 

“Aquest cop no és el vent el que els mou (els núvols), sinó un radar situat a Morón de la Frontera […]  mitjançant polsos electromagnètics“

L’instrument de què parla el vídeo és el Radar Espanyol de Vigilància i Seguiment Espacial (S3TSR). La seva funció és vigilar les òrbites terrestres baixes, “aquelles en què es concentra la major part d’activitat humana a l’Espai, i que s’estén entre els 200 i els 2.000 quilòmetres”, segons explica l’Agència Espacial Espanyola. Les dades del radar permeten catalogar les restes de satèl·lits antics que han quedat abandonats a l’espai i calcular la seva trajectòria, per tal d’evitar que els dispositius que encara funcionen puguin col·lidir-hi. 

La seva tasca no és, per tant, moure els núvols. “No és possible moure objectes a distància mitjançant ‘ones electromagnètiques’”, sentencia en un correu a Verificat Alberto Nájera, professor de la Universitat de Castella-la Manxa i vocal del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS) del Col·legi Oficial de Telecomunicacions (COIT). “És impossible”, conclou.

Els radars meteorològics tampoc poden moure núvols

El vídeo assegura que l’única manera d’aturar els núvols que viatjaven cap a València hagués estat amb els radars meteorològics d’Alacant i Múrcia. Es tracta, de nou, d’una afirmació falsa, tal com ha explicat l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) al seu compte d’X (abans Twitter): “Els radars meteorològics no poden desviar precipitacions. Detecten gotes de pluja, neu o pedra, i serveixen per localitzar tempestes i seguir la seva evolució”.

Ja vàrem explicar que els radars són antenes que emeten ones electromagnètiques molt energètiques que reboten en trobar-se amb les gotes d’aigua de l’atmosfera i tornen a l’antena. Aquest mecanisme, que l’Aemet compara amb l’eco, permet identificar el tipus de precipitació (aigua, neu o pedra) i la distància aproximada a què es troba. I igual que la força de la nostra veu no és capaç de moure la paret que causa l’eco, els radars meteorològics en cap cas són capaços de moure ni dirigir els núvols.

Vents de superfície i vents en alçada

Una altra de les fal·làcies en què cau el vídeo viral és asseverar que els núvols que van causar la DANA de València es van desplaçar “cap amunt” quan el vent, suposadament, anava “cap avall”. El presentador ho il·lustra mostrant dues animacions: una que en què s’observa la suposada direcció del vent, i una altra on es veu el desplaçament dels núvols que, efectivament, van en sentits oposats.

Tanmateix, el vídeo no mostra l’alçada del mapa de vents. Això és clau, perquè la direcció i sentit en què bufa canvia a mesura que pugem a l’atmosfera. Per tant, un mapa de vents en superfície no té per què mostrar el que passa a uns 5.500 metres d’altura (o 500 hectopascals (hPa), aproximadament), la capa de l’atmosfera emprada per mostrar la formació d’una DANA, segons explica l’Aemet al seu web. 

La pàgina web Meteored, per exemple, permet comparar els pronòstics de vent a diferents alçades. Les diferències en intensitat i direcció en superfície i a 500 hPa es fan evidents si comparem, per exemple, el mapa de dijous 7 de novembre a les 10 del matí.

Les fletxes blanques que indiquen la direcció del vent es mouen de manera diferent en una i altra alçades, i les intensitats també són diferents, tal com indiquen els colors de les imatges: a més alçada, més fort és el corrent d’aire.