En qui confiem? La DANA i la importància de la confiança crítica

Des del pas de la DANA, hem rebut —i continuem rebent— missatges sobre el nombre de fatalitats, les destrosses materials i les ajudes que es desplacen o no a les zones afectades. Molts d’aquests ens arriben a través de xarxes socials, canals de notícies o, fins i tot, en converses amb els amics o la família. La informació ve de tot arreu, però, com sabem en qui hem de confiar? Com podem conscienciar l’alumnat sobre la problemàtica de la desinformació i treballar la confiança crítica? Al final d’aquest article trobareu materials per portar aquesta feina a l’aula. 

Fa uns dies es va viralitzar un clip d’un directe en què TheGrefg llegia un comentari on es descrivien les suposades conseqüències de la DANA al pàrquing de Bonaire i s’estimava que havien trobat més de mil morts. Aquesta informació és falsa, tal com ha confirmat aquest dimecres el govern espanyol després que l’UME i al policia científica hagin acabat d’evacuar les instal·lacions i no hi hagin trobat víctimes mortals. Amb tot, el vídeo té més d’un milió i mig de visualitzacions. 

Durant aquesta setmana ha circulat més d’un missatge amb informació falsa sobre l’expedició de l’UME al pàrquing del centre comercial d’Aldaia, però no ha estat l’únic focus de desinformació. S’ha parlat de teories de la conspiració sobre l’origen de la DANA que ha colpejat València, de la suposada caiguda del radar de l’Aemet durant l’episodi de pluges intenses i, fins i tot, s’ha dit erròniament que Méteo-France havia emès una predicció més acurada de l’abast del fenomen meteorològic que el de l’agència espanyola.

També va córrer que el telèfon d’emergències no funcionava, han circulat desenes d’imatges falses o descontextualitzades (1, 2) i han aparegut estafes que s’aprofiten de la urgència de la situació per pressionar amb donacions immediates. En moments de crisi és normal respondre amb emocions com l’angoixa, la por o la ràbia, especialment davant la incertesa. Però, per molt natural que sigui allò que sentim, ens fa vulnerables a la desinformació. 

Fins i tot en un moment com aquest, a internet i a les xarxes socials es competeix per la nostra atenció. Algunes pàgines i programes busquen mostrar les escenes més tràgiques per impactar l’espectador i mantenir-lo mirant la pantalla. Quan una imatge ens emociona o un missatge d’alerta ens preocupa, no ens aturem a mirar qui comunica aquesta informació ni tampoc a verificar-la. Per això cal anar amb compte, perquè, sense voler, podem acabar contribuint a la desinformació. Un sol missatge fora de context —i sense necessàriament cap intenció de fer mal— pot desencadenar tones i tones de respostes que accentuen l’angoixa que podem sentir davant una crisi. Aquest pànic pot empitjorar la situació amplificant la desinformació i contribuint a un caos col·lectiu. 

Ensenyar confiança crítica: una proposta de Verificat 

La informació ens permet prendre bones decisions. Als tallers que impartim als instituts, en el marc del programa Desfake, plantegem un exemple molt senzill. Si algú publica un missatge a xarxes socials assegurant que el centre està inundat i s’han cancel·lat les classes, potser prendrem la (mala) decisió de no anar-hi. Si la informació que rebem no és correcta, això ens pot portar a decisions perjudicials per a nosaltres i per al nostre entorn. 

Volem respostes immediates i simples que esquematitzin el problema i ens ajudin a donar sentit a tot plegat, però això no sempre és possible. La clau per estar ben informats és mantenir la calma i recórrer sempre a fonts d’informació fiables i rigoroses, especialment en situacions de crisi en què som particularment vulnerables. Tenim a l’abast moltíssima informació, però estem desorientats i, per això, és imprescindible fomentar la confiança en les institucions científiques oficials. Cap sistema és perfecte, però agències com l’AEMET treballen per oferir dades acurades i rigoroses que ens permetin prendre bones decisions sobre coses que potser no entenem. Javier Salas deia a un vídeo per a El País que promoure la desconfiança en les institucions científiques implica que la pròxima vegada que les alertes siguin necessàries, la població no se’n refiarà. 

Confiar no vol dir acceptar incondicionalment sense qüestionar-se res, sinó entendre que la ciència és la millor eina que tenim per resoldre i comprendre problemes complexos. Es tracta de ser crítics, sí, de preguntar-nos per què, però també d’assumir que no ho podem saber ni entendre tot i, per tant, ens cal el suport i el consell dels professionals que s’hi dediquen. Confiar en els experts i les institucions científiques ens ajuda a prendre decisions basades en fets i no en la por o el pànic. 

Les noves generacions estan connectades, tenen accés a moltíssima informació i això implica una gran responsabilitat. El professorat i les famílies han d’acompanyar-los perquè aprenguin a ser crítics no només amb el contingut que consumeixen, sinó també amb el que comparteixen. 

I amb aquest objectiu en ment, l’equip de Verificat ha preparat uns materials a partir de la informació que s’ha escampat aquests dies en el marc de la DANA, per conscienciar l’alumnat sobre la problemàtica de la desinformació i treballar la confiança crítica. Podeu accedir als materials en PDF de manera gratuïta a través d’aquest enllaç: Pla de treball – Desinformació de la DANA.