Els principals rumors i falsedats que han marcat la campanya electoral als Estats Units
Des de desinformació contra la població haitiana a Springfield (Ohio) fins a ‘deep fakes’ de Kamala Harris
Des de desinformació contra la població haitiana a Springfield (Ohio) fins a ‘deep fakes’ de Kamala Harris
Aquest dimarts, 5 de novembre, han començat les votacions per decidir la presidència dels Estats Units durant els pròxims quatre anys. La desinformació en campanya electoral és molt habitual, i tant la candidata demòcrata, Kamala Harris, com el candidat republicà, Donald Trump, han estat verificats per diversos mitjans de fact-checking durant mítings, entrevistes i debats. Quines han estat i són encara els rumors i falsedats més destacats d’aquesta campanya? T’HO EXPLIQUEM!
Els haitians no mengen gats
Una de les falsedats que més ressò ha tingut a les xarxes socials és l’afirmació de Trump en l’únic debat presidencial amb Kamala Harris, celebrat el dia 10 de setembre, en què va assegurar que a Springfield (Ohio) els immigrants s’estaven menjant les mascotes de la gent. Aquesta afirmació, culminació d’un rumor que havia nascut setmanes abans i que ja havia estat verificat pels fact-checkers estatunidencs, va ser desmentida al moment pels moderadors del debat, que van contactar en directe amb l’alcalde de la localitat. Des de Verificat vam explicar el fet i els motius al darrere, que promouen la creació de discursos d’odi.
No és legal a cap estat assassinar un bebè després de néixer
Durant l’únic debat presidencial que s’ha celebrat, el candidat republicà qui va asseverar que, en sis estats, “és legal matar un nadó un cop nascut“. Un missatge que ha reiterat en altres intervencions durant la campanya i que, de fet, ha repetit en altres ocasions anteriorment. Almenys, en dues: una, l’any 2019 en un ral·li a Florida; l’altra, en una entrevista l’any 2023. No és cert que existeixi una legislació que permeti matar nadons nounats a cap estat dels Estats Units.
Dels estats en què està permès l’avortament, en nou –per exemple, a Minnesota–, no hi ha cap límit per aturar l’embaràs, fins i tot en el novè mes, tal com va verificar Maldita.es, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). Però l’infanticidi és il·legal a tot el país.
Per la seva banda, la candidata demòcrata defensa obertament el dret a l’avortament, i sí que s’ha manifestat en contra de les lleis que impedeixen els avortaments després de les 20 setmanes de gestació en alguns dels estats del país, però mai ha defensat que es pugui matar un nounat. El mitjà de verificació Factchequeado, també signant de la IFCN, va publicar una peça desmentint en detall aquesta desinformació.
Però en el debat sobre l’avortament, Trump no és l’únic que ha desinformat. També Harris ha afirmat en diverses ocasions que l’expresident pretén obligar els estats a “monitorar els embarassos”, una informació que és falsa. El Projecte 2025 que defensa Trump no demana als estats ni al govern federal que vigilin els embarassos des del moment en què són descoberts. El pla pretén exigir un seguiment més exhaustiu dels embarassos que acaben en la mort fetal. Així ho va explicar en un article el portal de fact-checking PolitiFact, del grup Poynter.
L’intent d’assassinat de Trump
Si hi ha una imatge que ha marcat la campanya electoral estatunidenca i que ha fet la volta al món ha estat la de l’intent d’assassinat del candidat Donald Trump durant un míting a Pensilvània. La desinformació entorn a l’incident va ser abundant: des de l’assenyalament de falsos autors, fins a teories de la conspiració sobre muntatges gràfics basats en imatges manipulades que ensenyaven membres de l’equip de seguretat de Trump somrient a càmera. Des de Verificat ho vam explicar en un vídeo a les nostres xarxes socials. Maldita.es i Newtral, membres de la IFCN, també van treballar-ne verificacions.
El ‘deep fake’ contra Kamala Harris
El Partit Demòcrata no havia escollit Kamala Harris en primera instància per representar a la formació en la cursa electoral a la Casa Blanca. Al principi de la campanya, el candidat dels demòcrates era l’actual president dels Estats Units, Joe Biden, que a l’agost va anunciar que es retirava i que cedia el lloc a Harris. Des del moment en què va sorgir el nom de Harris per substituir Biden, la desinformació sobre l’actual vicepresidenta va agafar força. Una de les principals falsedats que van circular era el deep fake compartit per comptes com el d’Elon Musk.
Es tracta d’un vídeo creat amb intel·ligència artificial que utilitzava la veu de la candidata per fer-la recitar un discurs contrari a ella i que, de fet, la menystenia. Se’n van fer ressò Maldita.es, que va analitzar també altres usos de la IA en la campanya. Aquesta i altres desinformacions contra Harris les vam explicar, també, en un vídeo als nostres perfils d’Instagram i TikTok.
La desinformació entorn dels huracans
El pas dels huracans Helène i Milton, que va colpejar especialment l’estat de Florida, també va aflorar desinformació entorn d’ambdós candidats. Un dels exemples més virals és la fotografia en què apareix Trump amb un xec de 1.300 dòlars i un titular que assegura que és un donatiu per a les víctimes. La imatge sembla una captura de pantalla del noticiari de Fox News, però, en realitat, estava generada amb IA, segons va verificar Politifact.
Per la seva banda, l’expresident va acusar Harris de desviar a immigrants il·legals fins a mil milions de dòlars dels pressupostos de l’agència federal de gestió d’emergències (FEMA). Aquesta desinformació també va ser desmentida per PolitiFact. Encara sobre els episodis meteorològics, fins i tot va córrer, falsament, que l’huracà Milton havia estat generat pel govern dels Estats Units.
L’administració Biden no ha reduït a la meitat el consum de Fentanil
La candidata demòcrata també ha fet afirmacions falses en la cursa electoral a la Casa Blanca, com ara asseverar que, sota el mandat de Biden, s’ha reduït a la meitat el consum i distribució de fentanil al país. Les investigacions publicades per PolitiFact van desmentir l’afirmació, ja que no hi ha dades oficials sobre la quantitat d’aquesta droga que entra als Estats Units i, per tant, no es pot calcular si, efectivament, les polítiques de Biden han resultat en un descens del seu ús i circulació.