Gairebé un centenar de morts, un nombre indeterminat de desapareguts i múltiples destrosses materials que encara no s’han pogut quantificar són les conseqüències més greus del pas de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) per la Comunitat Valenciana i Castella la Manxa els dies 29 i 30 d’octubre. La catàstrofe i el consegüent caos, centrats especialment a la província de València, van fer sorgir una gran quantitat de desinformació que es va estendre, principalment, a través de les xarxes socials. Les autoritats van desmentir les falsedats al llarg del dia, però moltes altres continuen circulant encara avui, mentre les pluges intenses continuen a Castelló i altres parts del territori, incloses les Terres de l’Ebre. En fem un recull.

El govern no ha destruït quatre pantans que va construir Franco

Una de les teories que ha circulat és que el govern de l’Estat “ha demolit” quatre pantans destinats a contenir l’aigua en cas de possibles riuades que, suposadament, va ordenar construir Franco. Així ho afirmaven tuits virals i se n’ha fet ressò el president de Vox, Santiago Abascal, al seu compte d’X (abans Twitter). Altres publicacions a la mateixa xarxa social han difós missatges similars. Les piulades han estat compartides milers de vegades i acumulen desenes de milers de “m’agrada”.

És FALS. En els darrers anys no s’ha demolit cap embassament a la província de València. Les instal·lacions construïdes a partir de l’any 1957 per reconduir el cabal del riu Turia després de la gran riada (com l’embassament de Loriguilla) continuen funcionant. Les estructures de què s’ha prescindit, amb unes accions que van començar abans que Pedro Sánchez arribés al govern l’any 2018, són assuts i petites preses inutilitzades que no tenen la funció d’embassar aigua, tal com vàrem explicar.

Les construccions eliminades es poden consultar al Geoportal del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), prement la pestanya “aigua”, i les subpestanyes “delimitació i restauració del domini públic hidràulic (DPH)” i “restauració del DPH”. Cinc d’elles es van demolir al canal de reg Rambla d’Algoder el 2006 i una al Túria el 2017. La Confederació Hidrogràfica del Júcar, que administra les masses fluvials de la zona, va derruir el 2022 l’assut Molí de Malanya, al riu Albaida.

La DANA no és “un atac meteorològic HAARP”

Alguns usuaris d’X han començat a viralitzar missatges que asseguren que els fets succeïts a València són un atac meteorològic HAARP, un projecte que investiga les particularitats de la ionosfera. Les teories de la conspiració solen relacionar aquest projecte amb fenòmens extrems com huracans, terratrèmols i l’erupció de volcans.

Aquest programa, però, no té capacitat per afectar directament el clima ni determinar-lo, tal com vam explicar en detall en una verificació de 2021. D’una banda, perquè la major part de fenòmens climatològics (entre ells, les DANA) no es formen a la ionosfera, ubicada a partir dels 80 km d’alçada, sinó molt més avall, a la troposfera i l’estratosfera. De l’altra, perquè els canvis que el projecte pot generar a la ionosfera no duren més de 10 segons, insuficients per provocar cap efecte important.

El projecte HAARP (‘High Frequency Active Auroral Research Program’) és un programa creat el 1993 per la Força Aèria dels Estats Units, la Marina dels Estats Units, la Universitat d’Alaska Fairbanks i l’Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa (DARPA). El seu objectiu és investigar les propietats físiques i elèctriques de la ionosfera, clau en les comunicacions per ones radioelèctriques.

Els telèfons d’emergència no van caure ni hi ha un telèfon alternatiu

Diversos missatges de xarxes circulaven assegurant que el 112, el telèfon d’emergències a la Comunitat Valenciana, havia caigut. Alguns, fins i tot, apuntaven a l’existència d’un telèfon alternatiu per ajudar a les víctimes afectades per la DANA. També eren missatges falsos.

Tant el president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, com el portaveu del Centre de Coordinació d’Emergències Local, van desmentir en roda de premsa que els telèfons d’emergències haguessin caigut en cap moment, com es va assegurar a les xarxes. Ambdós representants van manifestar que la capacitat de recursos és limitada i que les línies estaven atenent milers de trucades, el que explicava que pogués comunicar en alguns moments. El servei d’emergències també va negar l’existència d’un telèfon alternatiu.

Ni la presa de Manises ni la de Benaixeve es van desbordar

Durant el dimecres es van viralitzar diversos tuits que asseguraven que les preses de Manises i de Cirat-Vallat s’havien desbordat, i que s’havia trencat la presa de Benaixeve. El cap dels Bombres de València, José Miguel Basset, ho va desmentir ahir en una roda de premsa en què va assegurar que “no hi ha hagut un trencament de cap sistema de reserva d’aigua ni s’ha d’evacuar cap localitat” per aquesta raó, un altre dels rumors que també va circular.

El radar de l’Aemet no va estar inoperatiu en cap moment de l’episodi

S’ha viralitzat que el radar meteorològic de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va estar inoperatiu del 29 al 30 d’octubre i que l’organització no l’havia arreglat intencionadament. No és cert. Si es revisa la informació del radar, es pot comprovar que sí que hi ha dades dels dies en qüestió per a la província de València. L’agència ha explicat al seu compte d’X (abans Twitter) que el dispositiu va funcionar de manera ininterrompuda des del 28 d’octubre, tot i que el sistema d’alimentació va quedar tocat després de la caiguda d’un llampec, compta amb un sistema d’emergència.

Podem atribuir la DANA al canvi climàtic?

Cada vegada que es registra un episodi meteorològic extrem, les xarxes socials s’afanyen a relacionar-lo amb el canvi climàtic. Laure Vega, candidata de la CUP a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, ha suggerit a X (abans Twitter) que el temporal “l’ha provocat” el canvi climàtic. L’exlíder de Podemos, Pablo Echenique, la presidenta del Parlament Europeu Ursula von der Leyen i altres usuaris de la plataforma també han publicat missatges similars. Els fenòmens meteorològics adversos són cada vegada més freqüents i més intensos arran del canvi climàtic actual, però calen estudis d’atribució per a cada cas concret per poder analitzar en profunditat les seves causes. Des de Verificat hem publicat una verificació en què ho expliquem en detall.

Les alertes i el seu funcionament

També ha generat molt debat la manera com es va avisar a la població a través dels sistemes d’alerta, per a alguns es va avisar massa tard, altres asseguren que ni se’ls va avisar. Qui és responsable de les alarmes? Com funciona el sistema d’avisos? Ho vam analitzar en profunditat en una verificació publicada.