El canvi climàtic fa que pluges torrencials siguin més freqüents i intenses, però no s’ha confirmat que sigui la causa de la DANA de València

Cada vegada que es registra un episodi meteorològic extrem, les xarxes socials s’afanyen a relacionar-lo amb el canvi climàtic. Arran del temporal que ha inundat algunes zones de València aquest 29 d’octubre, Laure Vega, candidata de la CUP a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, ha suggerit a X (abans Twitter) que el temporal “l’ha provocat” el canvi climàtic. L’exlíder de Podemos, Pablo Echenique i altres usuaris de la plataforma també han publicat missatges similars. Els fenòmens meteorològics adversos són cada vegada més freqüents i més intensos arran del canvi climàtic actual, però calen estudis d’atribució per a cada cas concret per poder analitzar en profunditat les seves causes. T’ho expliquem!

Els informes del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), per les sigles en anglès, preveuen que els fenòmens meteorològics extrems (com les onades de calor a l’estiu, les gelades a l’hivern, les sequeres o les tempestes que provoquen inundacions) seran cada vegada més freqüents als països del Mediterrani a causa del canvi climàtic. Els experts, però, recomanen prudència a l’hora d’establir una relació de causalitat i parlen d’analitzar cas a cas.

Aquesta prudència l’ha expressat, per exemple, la delegació de l’Aemet a la Comunitat Valenciana a través de X (abans Twitter): “Està aquest episodi relacionat amb el canvi climàtic? La resposta objectiva és que no ho sabem”, expliquen. Els estudis, afegeixen, portaran mesos.

En aquesta línia, Ernesto Rodríguez Camino, meteoròleg superior de l’Estat i membre de l’Associació Meteorològica Espanyola (AME), ha expressat en declaracions al Science Media Centre (SMC) que “associar un esdeveniment particular com aquest al canvi climàtic, és a dir, preguntar-se si no haguéssim tingut canvi climàtic si hauríem patit un esdeveniment com aquest, requereix estudis a posteriori i sempre es podria explicar en termes probabilístics, però no sobre la marxa”.

Un cop passats els esdeveniments, els experts realitzen una recerca coneguda com a estudi d’atribució que consisteix a establir si un fenomen concret és causat o agreujat pel canvi climàtic, però sovint cal esperar anys, com adverteix el departament de clima de l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA).

De fet, aquest tipus d’estudis no acabaran d’establir una relació causal, sinó que diran si un cert tipus d’esdeveniment ha esdevingut més probable (i en quina mesura) a causa de l’escalfament global provocat per l’augment dels gasos d’efecte hivernacle procedents de la combustió de fòssils. Al cap i a la fi, cadascun d’aquests fenòmens està relacionat amb diverses causes, segons la mateixa font. “Els estudis d’atribució intenten buscar si l’escalfament global antropogènic n’és una”, apunta l’organisme nord-americà.

Possibles agreujants

María José Sanz, directora del Centre Basc de Recerca sobre el Canvi Climàtic (BC3) també es mostra prudent amb les atribucions, que qualifica de “delicades”, però assenyala alguns elements provocats pel canvi climàtic que podrien estar relacionats amb la formació i l’agreujament de la DANA. Aquests fenòmens meteorològics es produeixen quan una borrasca es despenja del corrent en raig o jet stream, un sistema de vents molt forts que envolta la Terra en una línia ondulada entre els 8 i 12 quilòmetres d’alçada.

Com més forta (ampla) sigui l’ondulació, més probable és que una borrasca es despengi i, per tant, es formi una DANA. Això és justament el que afavoreix el canvi climàtic, segons explica l’expert a Science Media Centre. “En termes generals, el corrent en raig o jet stream […] té ondulacions més pronunciades”, apunta. 

Els altres factors atmosfèrics que poden haver influenciat el fenomen ocorregut a València tenen a veure amb la seva intensitat. La gran quantitat d’aigua concentrada  actualment a l’atmosfera, a causa de l’escalfament que mars i oceans han patit aquest estiu, unit al vapor d’aigua transportat pels corrents atmosfèrics des d’altres parts del món com Califòrnia, afavoreix que els fenòmens siguin intensos. L’Aemet de la Comunitat Valenciana afegeix a Twitter que les temperatures elevades de l’aire i el mar es tradueix en una major disponibilitat energètica. En altres paraules: l’atmosfera té més “benzina” per, si es dona un fenomen meteorològic advers, agreujar-ne les conseqüències.

Augment de la freqüència

Malgrat que cal esperar mesos o anys per poder treure conclusions sobre si un fenomen concret està o no vinculat amb el canvi climàtic, l’anàlisi de la freqüència d’aquests episodis excepcionals ens permet veure que s’estan tornant cada cop més habituals. Sí, situacions similars a l’actual (en termes de precipitació total) han succeït en el passat a València (el 1982 i el 1987), segons apunta l’Aemet. Rodríguez Camino puntualitza que aquest tipus d’esdeveniments, en el passat, acostumaven a produir-se amb dècades de separació i actualment són més habituals i amb una major capacitat destructiva.

Les inundacions, per exemple, s’han disparat a Europa en els últims 30 anys, segons reflecteix un estudi publicat a la revista Nature el 2018. Els dies de pluges extremadament abundants també han augmentat a la conca mediterrània espanyola si es comparen amb la dècada dels 70, segons  una anàlisi de l’Aemet. I en la darrera dècada, finalment, un 63% de l’àrea terrestre global ha augmentat el nombre de dies de precipitació extrema, en comparació amb el període de 1961 a 1990, segons dades del CSIC.