Tot el que sabem sobre les alertes de la DANA a la Comunitat Valenciana

El pas de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) ha causat, a les 15:30 h del 31 d’octubre, la mort de 140 persones entre la Comunitat Valenciana, Castella La-Manxa i Andalusia, a més d’incomptables desapareguts i múltiples destrosses materials que encara no s’han pogut quantificar. La situació ha comportat que tant representants públics com diversos usuaris a les xarxes socials hagin posat en qüestió l’efectivitat de l’actuació de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i dels serveis d’Emergències de la Generalitat Valenciana (112) a l’hora d’avisar la població de la gravetat de l’episodi meteorològic.

Andreu Salom, alcalde d’Alcúdia, un dels municipis més afectats pel temporal, ha declarat en una entrevista a RAC1 (minut 21:09), que “ningú els va avisar del perill”, en referència al risc que el riu Magre desbordés al seu pas per la localitat a causa dels forts episodis de pluges. Per la seva banda, l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, ha explicat (minut 23:54) que tenien una alerta vermella “fins a les set de la vesprada”, però que la situació va complicar-se “quan ja s’havia eliminat l’alerta roja”.

Més enllà de representants públics, entitats culturals com Acció Cultural del País Valencià, també han expressat el seu malestar i han exigit responsabilitats. En un comunicat, l’associació ha afirmat que “la població s’ha sentit desprotegida i abandonada” i que “els missatges d’emergència a la ciutadania han arribat massa tard”. 

En declaracions a la Cadena SER, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha apuntat que “totes les alertes de l’Aemet s’han traslladat en temps real” als equips d’emergències i que hi ha “protocols clarament marcats”.

Però, com han funcionat les alertes? T’ho expliquem.

Cronologia de les alertes per la DANA

L’Aemet és l’organització responsable d’emetre avisos meteorològics i analitzar l’evolució dels fenòmens a través del servei Meteoalerta. Aquestes alertes són les que, posteriorment, analitzen les administracions pertinents i, en cas que ho considerin necessari, el Servei d’Emergències (112) i Protecció Civil de cada territori, organismes que activen el pla d’actuació adequat a la situació i envien les alertes pertinents a la població.

El passat diumenge 27 d’octubre (dos dies abans de l’impacte de la DANA a la Comunitat Valenciana), a les 13:50 hores, l’Aemet va emetre un avís especial de fenòmens adversos alertant que l’endemà, dilluns 28 d’octubre, començaria “la part més adversa de l’episodi”. Es referia, aleshores, a una “borrasca freda”, de la qual va començar a informar divendres 25 d’octubre.

El mateix dilluns, a les 14:04 hores, l’Aemet va publicar un segon avís amb previsions més concretes de la mobilitat de la DANA i advertia de les fortes pluges torrencials, vents, i altres episodis que arribarien a la Comunitat Valenciana l’endemà, dimarts 29 d’octubre. A les 14:30 d’aquell dia, l’Agència va emetre el tercer avís, per alertar de l’arribada del “dia àlgid d’aquest episodi” en què estimaven “probable” superar “de forma local els 150-180 mm en 12-24 hores” a les àrees de l’Estret, Andalusia Oriental, Múrcia, l’est de Castella-La Manxa i la Comunitat Valenciana. En alguns punts van acabar caient més de 400 mm en menys de 12 hores.

Amb aquesta previsió, l’Aemet havia establert unes hores abans, a les 7:36 del matí, graus d’alerta vermells en alguns punts de la Comunitat Valenciana (en primera instància, a les 6:42, els havia emès taronges), que va estendre a tres zones del centre de la regió a les 10:00. Aquesta etiqueta indica un “risc meteorològic extrem” per “fenòmens meteorològics no habituals d’intensitat excepcional i amb un nivell de risc per a la població molt elevat”. D’acord amb el Pla Meteoalerta de l’Aemet, en aquestes situacions les recomanacions són “prendre mesures preventives i actuar segons les indicacions de les autoritats; mantenir-se informat de la predicció meteorològica més actualitzada —les activitats habituals poden veure’s greument alterades—; no desplaçar-se excepte si és estrictament necessari”.

Per la seva banda, el Centre de Coordinació d’Emergències (112) va establir a les 19:30 hores del dimarts 29 d’octubre una alerta per Situació 2 del Pla Especial d’Inundacions per a tota la província de València, amb nivells d’alerta vermells i taronges. La Situació 2, de les 3 que contempla el Pla, fa referència a un context en què “s’han produït inundacions que superen la capacitat d’atenció dels mitjans i recursos locals o, tot i no arribar a produir-se aquesta última circumstància, les dades pluviomètriques i hidrològiques i les prediccions meteorològiques permeten preveure una extensió o agreujament”. 

Un cop definit l’estat d’alerta per part del Centre de Coordinació d’Emergències, aquest organisme va activar a les 20:00 hores el sistema d’avís Es-Alert, fent arribar als telèfons mòbils de la població un missatge que informava de les fortes pluges a la província de València i en què demanava “com a mesura preventiva evitar qualsevol desplaçament” en aquesta zona. El matí d’aquest dimecres, 30 d’octubre, s’ha tornat a fer ús d’aquesta eina per fer arribar una nova alerta a la població per evitar desplaçaments.

“La gent no hauria de morir per aquest tipus de fenomen”

“La gent no hauria de morir per aquesta mena de fenòmens meteorològics previstos en països que disposen dels recursos necessaris per fer-ho millor. Encara que es va emetre un avís meteorològic vermell per a la regió amb temps suficient perquè la gent s’allunyés del perill, un avís vermell per si sol no comunica quin serà l’impacte i què ha de fer la gent”, apunta en declaracions a Science Media Centre Liz Stephens, catedràtica de Riscos Climàtics i Resiliència de la Universitat de Reading. “Els científics del clima fa anys que adverteixen que el canvi climàtic provocarà pluges més intenses, i les tràgiques conseqüències d’aquest succés demostren que ens queda molt camí per recórrer per a preparar-nos per a aquesta mena de successos, i pitjors, en el futur”, afegeix.

Antecedents d’alertes a la població

L’any 2022, el Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, va dur a terme diverses proves per activar el sistema ES-Alert, pensat per enviar alertes a la població que es trobi en una zona afectada per emergències o catàstrofes imminents i conegut com a “112 a la inversa”.

La primera vegada que es va fer servir el sistema ES-Alert, va generar malestar entre la ciutadania i dirigents polítics per considerar-lo excessiu. L’avís, que es va activar per una DANA que va afectar diverses regions espanyoles el setembre de 2023, recomanava la població “quedar-se a casa”. L’episodi no va tenir l’impacte esperat, i va fomentar la queixa del president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, qui va assenyalar que “si un organisme públic alerta d’un ‘perill extrem’, ha d’estar-ne molt segur, ja que té conseqüències socials i econòmiques”. En canvi, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso, va defensar l’alerta i va subratllar el que “s’havia evitat”.

La mesura també va venir acompanyada de desinformació, que van cobrir les verificadores Maldita i Newtral, membres com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). Els missatges incloïen falses denúncies del control del telèfon mòbil per part de les institucions, o que el sistema violava la privacitat en escriure al número dels usuaris. En realitat, però, es tracta d’un sistema d’alerta emeses per ones de ràdio.