La proposició de llei catalana de l’avortament prioritza el consentiment patern en menors, al contrari del que diu Vox

La proposta de la CUP contempla l’avortament sense consentiment dels pares en cas que ho dicti un professional mèdic.

La proposta de la CUP contempla l’avortament sense consentiment dels pares en cas que ho dicti un professional mèdic.

La diputada de Vox al Parlament de Catalunya, María Elisa García, en un vídeo penjat al compte d'X de Vox.
, , ,

Què s’ha dit?

Que la CUP proposa que les dones menors entre 12 i 16 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares.

Què en sabem?

Que la proposta prioritza el consentiment patern, però contempla l’avortament sense consentiment dels pares en casos excepcionals.

María García, diputada de Vox al Parlament de Catalunya, va dir el 4 d’octubre a una entrevista a El Toro TV (46:53) que la proposició de la CUP d’una llei catalana de l’avortament contempla que les menors a partir de 12 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares, “únicament amb la nota d’un sanitari”. A més, Vox Catalunya va publicar el mateix missatge al seu compte de X.

És ENGANYÓS. L’article 3 de la proposició de llei catalana sobre l’efectivitat del dret a l’avortament planteja que les menors de 16 anys tinguin dret a decidir avortar, però amb el consentiment d’un dels pares o tutors legals. Només valora l’opció d’un avortament sense consentiment patern en cas que un professional mèdic avali l’avortament en interès superior de la menor.

[La CUP proposa que] les nenes, des dels 12 anys, poden avortar sense un consentiment patern, únicament amb la nota d’un sanitari

María García, diputada de Vox al Parlament de Catalunya

La CUP va presentar per primera vegada aquesta proposta de llei al Parlament el passat  7 de març, tot i que va decaure pocs dies després, quan l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Actualment, la normativa aplicable a Catalunya és la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març “de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, d’àmbit estatal. El grup parlamentari va registrar de nou la proposta d’una llei catalana el 3 d’octubre.

En ambdós casos, la proposta quant a l’avortament en les menors de 16 anys es manté igual. La proposició prioritza el consentiment d’almenys un dels pares o tutors legals per dur a terme el procediment, però inclou una excepció: “Podran ser exemptes de l’exigència de comptar amb el consentiment d’una de les persones responsables de la seva tutoria legal, les persones menors d’entre 12 i 16 anys que comptin amb un informe d’un o una professional dels serveis públics de salut que avali aquesta exempció en interès superior del menor i d’acord amb els criteris d’atenció a la salut del menor madur” (article 3, pàgina 26).

Així, l’avortament sense consentiment parental es contempla com una possibilitat, però només avalat per un professional sanitari. Les dones entre 12 i 16 anys no podrien prendre la decisió d’avortar sense el consentiment dels seus pares en cap altre cas. Tot i això, el text no especifica en quins casos podria aplicar-se aquesta opció.

L’article 2 de la mateixa proposició de llei, especifica que “totes les dones i persones amb capacitat gestant tenen dret a decidir avortar (…), només expressant la seva voluntat de fer-ho (…) a partir dels 16 anys en endavant” (pàgina 25). És a dir, només les persones majors de 16 anys podrien prendre la decisió d’avortar sense la necessitat de consentiment de cap altra persona.

La proposició de llei planteja la possibilitat d’avortar en qualsevol moment de l’embaràs

Tal com especifica el text, la proposició pretén eliminar l’avortament com a delicte del Codi Penal i aconseguir “la Lliure determinació de l’avortament, que comporta la no subjecció a un model de terminis” (pàgina 23).

En aquest sentit, l’article 2 de la proposició de llei concreta que “totes les dones i persones amb capacitat gestant tenen dret a decidir avortar en qualsevol moment de l’embaràs, només expressant la seva voluntat de fer-ho, sense la subjecció a terminis, condicions ni la necessitat de consentiment d’altres, a partir dels 16 anys en endavant”.

La normativa vigent també contempla la capacitat de decidir avortar a partir dels 16 anys

El text del qual parlava la diputada María García és una proposició de llei, per tant, no té cap validesa legal actualment. Segons l’article 13 bis de la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març “de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, “les dones podran interrompre voluntàriament el seu embaràs a partir dels 16 anys sense consentiment dels seus representants legals”.

En el cas de les menors de 16 anys, s’aplica la Llei 41/2002, del 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. Segons l’article 9.3 c) de la llei, “quan el pacient menor d’edat no sigui capaç intel·lectual ni emocionalment de comprendre l’abast de la intervenció, el consentiment el donarà el representant legal del menor, després d’haver escoltat la seva opinió”.