No hi ha dades per afirmar que Espanya és el país de la UE amb més pressió migratòria irregular, com afirma Feijóo

El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez-Feijóo, va assegurar el 19 de setembre a una roda de premsa a Roma després de la seva reunió amb la presidenta del Consell de Ministres italià, Giorgia Meloni, que Espanya és el país amb més pressió migratòria de la Unió Europea (UE) (hora 1:48:27).

És una afirmació NO COMPROVABLE. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) defineix pressió migratòria com l’increment d’arribades d’un any a l’altre. Les dades de pressió migratòria irregular de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres (Frontex) comparen rutes migratòries, no països. A Espanya, la ruta canària (Àfrica Occidental) ha augmentat un 123%, mentre que la coneguda com a Frontera Terrestre Oriental (que separa nou països europeus d’Ucraïna o Rússia, entre altres), ha incrementat les seves arribades en un 193%, segons les últimes dades corresponents a les variacions d’arribades per mar i terra en els primers vuit mesos de 2024, respecte a 2023. La ruta de Ceuta i Melilla ha caigut un 8% i la italiana (Mediterrani Central), un 64%. En termes absoluts, la ruta italiana continua sent la principal entrada per mar i terra a Europa, amb 41.250 persones. A les Canàries van arribar 25.539 persones, mentre que en els països de la Frontera Terrestre Oriental en van ser 11.270.

“Espanya no ha treballat i avui és el país amb més pressió migratòria irregular de la UE”

Alberto Núñez-Feijóo, president del PP

Des de Verificat hem demanat al PP l’indicador exacte a què fan referència amb “pressió migratòria irregular”, però en data de publicació d’aquest article encara no hem obtingut resposta. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), organisme dedicat a la promoció de les migracions pertanyent a les Nacions Unides, defineix pressió migratòria com un concepte “que s’empra en termes estadístics per indicar quan una zona enregistra un augment considerable d’arribades de persones migrades i suposa un repte a l’hora de gestionar-ho”, tal com ha aclarit a través de correu electrònic a Verificat.

Frontex, l’agència europea de control de fronteres, no compara les dades per països, sinó per rutes migratòries. A Espanya, n’hi ha dues: les Illes Canàries, amb un augment del 123%, segons les últimes dades publicades relatives als vuit primers mesos d’enguany respecte al mateix període de l’any passat; i el Mediterrani Occidental (que inclou el sud d’Espanya), que ha tingut un descens del 8% d'”encreuaments irregulars de fronteres”. La dada és inferior a la registrada a la Frontera Terrestre Oriental, que separa Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna i la Federació de Rússia amb els estats membres de la UE Estònia, Finlàndia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, Eslovàquia i Romania, on l’augment ha estat del 193%.

La comparació per països que fa Feijóo, per tant, no es basa en dades publicades, ja que l’OIM tampoc ofereix les xifres migratòries de la Frontera Terrestre Oriental segregades per Estats membre. L’OIM, en canvi, publica dades d’encreuaments irregulars de fronteres per països, però només apareixen els del sud d’Europa, i no els països corresponents a la Frontera Terrestre Oriental. En el moment de publicar aquesta verificació, l’agència no havia especificat a Verificat si disposa de dades concretes desglossades.

En números absoluts, d’acord amb les dades de Frontex més actualitzades del total d’arribades entre gener i agost, les arribades totals a Itàlia (41.250) són superiors a les de la resta de països mediterranis: Espanya (35.103) i Grècia (37.163). Altres portals que també ofereixen xifres d’arribades totals d’immigració en els països mediterranis, que poden variar lleugerament, són l’OIM i ACNUR.

A Espanya s’ha reduït el nombre de persones que sol·liciten l’asil per primer cop

Tanmateix, les dades de Frontex només documenten encreuaments de frontera per mar i terra, però no per aire. De fet, un estudi recent de Funcas, un think-tank dedicat a la investigació econòmica i social, estima que, entre la població en situació irregular a Espanya, destaca la que ostenta nacionalitat americana (600.000), seguida d’europeus no comunitaris (51.000) i, finalment, les persones de nacionalitat africana (prop de 35.000). En qualsevol cas, no hi ha cap registre de persones en situació irregular i cap dada concreta. Poden registrar-se, tal com ja es fa, les arribades per mar i terra, però després no totes aquestes persones ingressen en Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i existeix una gran mobilitat entre països europeus. Funcas estima que hi ha unes 700.000 persones en situació irregular a Espanya en total, encara que altres organismes oficials, com Eurostat, les xifren en poc més de 90.000. A mig camí es troba un informe de 2020 de la Fundación porCausa i la Universitat Carlos III de Madrid, que contempla entre 390.000 i 470.000 persones.

Els refugiats i els migrants en situació irregular, un cop travessen la frontera, es comptabilitzen com a encreuaments irregulars. No obstant això, abans de ser considerats refugiats, han de sol·licitar l’asil un cop arriben al país de destí, amb independència de com hi han arribat.

Per tant, en les estadístiques de peticions d’asil de l’Eurostat, s’inclouen totes les persones que, un cop són al país de destí, han sol·licitat la protecció internacional. Encara que no totes ho fan, serveix com un indicador més que permet veure i comparar entre països les arribades de migrants en situació irregular.

Tenint en compte només les persones que demanen asil per primera vegada, Espanya està lluny de ser el país que més ha augmentat: ha caigut el nombre de persones que el sol·liciten fins a un 28% entre el 2022 i el 2023, últim període de temps recollit per l’Eurostat. En primera posició es troba Àustria, que ha incrementat un 96% les peticions d’asil per primer cop.

Espanya té una proporció de persones en situació irregular per sota de la mitjana europea

L’Eurostat publica dades de nacionals de tercers països (és a dir, de països no comunitaris), que es troben en situació irregular als estats de la UE. Si es creuen aquestes dades amb les de població de l’any 2023, que també divulga l’Eurostat, obtenim el percentatge de persones en situació irregular a cada país. No obstant això, aquesta comparació serà limitada, ja que, com adverteix l’Eurostat, “les dades es basen en fonts administratives i es proporcionen, principalment, pels Ministeris de l’Interior o les Agències d’Immigració vinculades”, per tant, responen a “normes i procediments nacionals específics”.

Espanya està lluny de ser el país amb més proporció de persones en situació irregular (0,0018896%) de la UE. Es col·loca en el lloc número 13 de 27, just per sota de la mitjana de la Unió. En primera posició hi ha Eslovènia (0,0289305%), xifra que difereix de l’espanyola.