El càncer no el provoquen paràsits ni es pot curar amb el consum de certs aliments

El curandero Josep Pàmies, acusat i multat per difondre notícies enganyoses sobre salut,  ha compartit un missatge al seu canal Telegram on suggereix que el càncer el provoca, suposadament, un paràsit anomenat tricomones, i que la malaltia es pot curar prenent suc de nabius, entre altres remeis naturals.

És FALS. El càncer és una malaltia complexa caracteritzada per la proliferació incontrolada de cèl·lules anormals en el cos. Hi ha molts tipus de càncer i també gran varietat de tractaments, però ni el suc de nabius —ni cap aliment per ell mateix— no es compta entre els possibles remeis.

El paràsit tricomones és el que provoca la dramàtica malaltia [el càncer]. Aquest paràsit és immune a la quimioteràpia […] el seu remei proposat […] és el suc de nabius.

El post atribueix l’afirmació a Tamara Lebedeva, autora de diversos llibres en què defensa aquesta tesi en què es presenta com a química russa que “va dirigir un institut de recerca amb 28 anys” i que porta des del 1989 “fent la seva pròpia recerca”. Tanmateix, no hi ha registre a Pubmed, el repositori més gran d’articles científics de biomedicina, que cap persona amb aquest nom hagi publicat un article sobre el paràsit tricomones i el càncer.

El càncer és una malaltia complexa caracteritzada per la proliferació incontrolada de cèl·lules no funcionals en el cos, per una modificació del material genètic o un descontrol del cicle cel·lular. Aquestes cèl·lules poden formar una massa de teixit (el tumor) que, en alguns casos, pot propagar-se a altres parts del cos, en un procés anomenat metàstasi. Hi ha molts tipus diferents de càncer, cadascun amb causes, característiques i mecanismes específics.

La relació del paràsit tricomones, causant de la tricomoniasi, una infecció de transmissió sexual, amb alguns tipus de càncer (com el de cèrvix o el de pròstata) encara s’està estudiant, però no hi ha evidència sòlida que permeti afirmar que en sigui el causant, ni d’aquests ni molt menys de tots els càncers coneguts. És a dir, no s’ha demostrat que el paràsit tingui cap relació directa amb la formació de cèl·lules canceroses. De fet, aquest paràsit no apareix a la llista de substàncies o organismes que provoquen càncer que confecciona l’Agència Internacional d’investigació pel càncer (IARC).

Georgia Anguera, oncòloga a l’Hospital de Sant Pau, especialista en càncers genitourinaris, explica en conversa amb Verificat que “no s’ha establert fins avui dia una relació clara en el desenvolupament de càncer de pròstata i la infecció per aquest paràsit”. D’altra banda, també afegeix que aquesta infecció parasitària “no consta descrita entre els possibles factors de risc per a aquest càncer”. 

Els estudis sobre la relació entre infeccions del tracte urinari i el càncer de pròstata, revisats conjuntament amb la metgessa, ofereixen resultats contradictoris, la qual cosa indica que no hi ha una evidència sòlida, ja que hi ha estudis que ho relacionen i d’altres fan tot el contrari. 

També apunta  que “alguns estudis suggereixen que les infeccions poden provocar inflamacions, que potser afavoreixen el desenvolupament del càncer, però no es pot parlar d’una relació directa” en referència a la possibilitat que passi un mecanisme similar amb el càncer de cèrvix, que pot ser provocat pel virus del papil·loma humà. 

Pel que fa a altres paràsits que poden provocar càncer, l’American Cancer Society sí que n’inclou algun, com es pot veure al seu web, però no cita el paràsit tricomones. 

Ni el suc de nabius ni cap altre aliment et curarà per ell mateix

No és cert que un únic aliment o tractament serà capaç de tractar tots i cadascun dels diferents tipus de càncer. Cadascun té les seves pròpies particularitats, i per això el tractament dependrà de molts factors, com el tumor en qüestió,  l’existència de metàstasi i de l’estadi de la malaltia. El tractament del càncer pot incloure cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia, teràpies dirigides i immunoteràpia.

El suc de nabius és ric en antioxidants, com les proantocianidines (PAC), que han estat estudiats per les seves propietats beneficioses per a la salut, inclosa la seva capacitat per combatre l’estrès oxidatiu de les cèl·lules. No obstant això, no existeixen proves científiques sòlides que demostrin que el suc de nabius, ni cap altre aliment per ell mateix, pugui curar el càncer. 

Sí que és cert que les PAC dels nabius poden reduir les infeccions d’orina, amb un mecanisme que evita que els bacteris com la E. Coli que la provoquen es quedin adherits al tracte urinari, però aquestes infeccions no estan relacionades amb el paràsit, ni amb el càncer.

En conversa amb l’oncòloga, comenta que “les infeccions o infestacions que provoquen inflamació podrien afavorir l’aparició de càncer, però aquesta relació no està demostrada ni és una relació directa” i acaba concloent que “amb l’evidència científica que es té avui en dia, no es pot afirmar tal cosa”.

Per tant, evitar aquestes infeccions amb productes com els nabius que s’ha vist que poden ajudar, no es pot relacionar amb una reducció del risc de patir càncer. 

Una alimentació sana i hàbits saludables sí que poden disminuir el risc de patir-ne i ajudar amb els efectes secundaris del tractament, tal com vam explicar en aquesta verificació. De fet, hi ha aliments que s’han identificat i s’han associat a un factor de risc per a càncer,  però no n’hi ha que el puguin curar. 

El paràsit és immune a la quimioteràpia perquè no n’és l’objectiu

La quimioteràpia és un tractament mèdic utilitzat principalment per combatre el càncer. Consisteix en l’ús de fàrmacs que ataquen i destrueixen les cèl·lules canceroses, que es caracteritzen per dividir-se i multiplicar-se ràpidament. No obstant això, aquests medicaments també poden afectar les cèl·lules sanes del cos que tenen una taxa de divisió alta, com les de la medul·la òssia, les del tracte digestiu i les que permeten el creixement del pèl i els cabells, els fol·licles pilosos. Aquest fet és el responsable d’alguns dels efectes secundaris associats a la quimioteràpia.

Els paràsits, com els protozous i els helmints (cucs), són organismes vius amb una biologia molt diferent de les cèl·lules humanes i de les cèl·lules canceroses. Els mecanismes d’acció de la quimioteràpia estan dissenyats específicament per atacar cèl·lules eucariotes humanes que es divideixen ràpidament, raó per la qual la quimioteràpia no els afecta. 

Per tractar els paràsits existeixen els antiparasitaris, que actuen sobre aquests organismes, evitant el seu moviment, atacant als seus processos metabòlics o evitant que es puguin alimentar. Alguns exemples de medicaments antiparasitaris poden ser l’albendazol, ivermectina, praziquantel o la permetrina.