És fals que l’Aemet hagi baixat els llindars per declarar més alertes per calor
Només hi ha hagut 13 canvis en les més de 180 zones geogràfiques, i en tots els casos el llindar s’ha pujat
Només hi ha hagut 13 canvis en les més de 180 zones geogràfiques, i en tots els casos el llindar s’ha pujat
Què s’ha dit?
Que l’Agència Estatal de Meteorologia ha baixat els llindars de temperatura per poder declarar més alertes per calor extrema.
Què en sabem?
Que els llindars de temperatura de l’Aemet no han baixat mai des del 2007, quan comença la divisió territorial que fa servir avui.
Corre per xarxes un article del portal web Libertad Digital en què s’assegura que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), “baixa els llindars de temperatura per poder declarar més alertes per calor” extrema. És FALS, tal com ha explicat la mateixa agència a les seves xarxes socials.
Els llindars de temperatura a partir dels quals l’Aemet activa els avisos per episodis de calor només han canviat un cop en 13 de les 182 regions en què l’agència divideix el territori espanyol des del 2007, segons reflecteixen les dades que ha facilitat a Verificat. Aquests canvis sempre han comportat un augment de la temperatura llindar, mai una reducció.
“L’AEMET baixa els llindars de temperatura per poder declarar més alertes per calor “extrema””
El Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos (Meteoalerta) de l’Aemet estableix els nivells d’avisos groc, taronja i vermell per a determinats esdeveniments, com episodis de temperatures elevades o baixes, nevades i pluges fortes, ratxes de vent intenses o la presència de bancs de boira, entre d’altres. L’escala ordena aquests fenòmens segons el seu perill (groc vol dir risc baix; taronja, important; i vermell, extraordinari).
El pla Meteoalerta es va posar en funcionament el mes de juny del 2006 i ha estat actualitzat en set ocasions des d’aleshores, l’última de les quals el 31 de maig del 2022, tal com es pot observar al registre de canvis del mateix document.
La primera versió dividia el territori espanyol en províncies, i apuntava que els llindars de temperatures “han estat calculats amb les sèries climatològiques de les capitals de província, raó per la qual cal tenir en compte que aquests llindars es refereixen precisament a aquestes”. És a dir que, tot i que els llindars s’establissin per a tota una província, feien referència explícita, només, a la capital de cadascuna.
Quan el Pla s’actualitza per primer cop el febrer del 2007, les províncies es passen a dividir en 185 zones geogràfiques per ser més precisos en els llindars de temperatura de risc i en l’emissió d’avisos. Aquestes regions van patir alguns canvis el 2013 i el 2015, fins a arribar a les 182 zones actuals. Així es desprèn d’una anàlisi detallada de les vuit versions del pla Meteoalerta que Aemet ha facilitat a Verificat.
Tretze canvis de llindar entre 2007 i 2022
Entre la primera i la segona versió hi ha alguna reducció en els llindars fruit del detall més gran de les zones d’avís. Aquesta diferència en l’abast territorial fa impossible la comparació entre ambdós documents. 30 de les 185 zones geogràfiques del 2007 tenien algun dels llindars de temperatura (no tots) amb valors un o dos graus menors que les respectives capitals de província el 2006. La resta es van mantenir igual o van pujar.
Donat que la divisió territorial és equivalent només a partir de la segona versió, hem comparat els llindars de temperatura a cada zona geogràfica per a cada actualització del document de Meteoalerta. Entre el 2007 i el 2022 només es van produir 13 canvis. En tots els casos va ser per pujar les temperatures a partir de les quals s’emet un avís, mai per baixar-les.
Les primeres actualitzacions van tenir lloc a la cinquena versió, publicada el 2 de juliol del 2013. Aleshores, tres zones de Mallorca (la Serra de Tramuntana, el sud de Mallorca i el Llevant mallorquí), dues de Toledo (Vall del Tajo i la Manxa toledana), quatre de Múrcia (l’altiplà i el nord-oest de Múrcia, Vega del Segura i la Vall de Guadalentín, Lorca i Águilas), l’interior d’Alacant i l’interior Sud de València van veure augmentats entre un i dos graus a cadascun dels tres llindars (groc, taronja i vermell).
Els altres dos canvis de temperatura van venir amb la darrera actualització, del maig del 2022. A les zones d’Eivissa i Formentera i Menorca cada llindar va augmentar dos graus.
Durant el període en què du actiu el Pla de Meteoalerta, també s’han produït alguns canvis en zones geogràfiques. A la divisió més detallada del 2007, s’hi suma l’eliminació el 2013 de cinc zones de Canàries, l’aparició d’una zona nova a la mateixa comunitat el 2015, i la divisió del prelitoral de Tarragona en dues regions, nord i sud, el mateix any. Els canvis no van tenir cap efecte en els llindars de temperatura, donat que tots els de l’arxipèlag tenien els mateixos valors, similar al que succeeix al prelitoral tarragoní.
El departament de Salut de la Comunitat de Madrid té avisos diferents dels de l’Aemet
Als darrers paràgrafs, l’article que estem verificant fa referència al programa d’avisos per onada de calor de la Comunitat de Madrid, que estableix un llindar de 36,5 °C per llançar un avís taronja, i de 39 °C per fer-lo vermell. El text al·lega que abans els llindars eren superiors, de 39 i 42 °C respectivament.
Però això tampoc és cert. Tal com es pot comprovar als butlletins anuals de la Comunitat de Madrid (disponibles fins al 2014) i a la literatura científica, el programa madrileny estableix des del principi, l’any 2006, els mateixos llindars de temperatura a partir dels quals emet avui avisos per onada de calor.
Les xifres de 39 i 42 °C corresponen, en realitat, a les zones Metropolitana i Henares, i Sud, Vegas i Oest de la comunitat, segons les taules d’Aemet. És a dir, que el que fa l’article és comparar dos llindars diferents, un establert per la comunitat autònoma i l’altre per l’Agència Estatal de Meteorologia.
Comparar-los és enganyós perquè fan referència a situacions diferents. “Els llindars de Meteoalerta […] estan pensats per avisar a la població general tenint en compte múltiples sectors que es veuen afectats per les altes temperatures (augmenta el risc d’incendis, hi ha més demanda d’aigua, té implicacions en el consum d’energia, etc.)”, explica a Verificat el gabinet de premsa de l’Aemet. “També es té en compte que s’incrementen les afeccions relacionades amb la salut”, continua, “però els llindars de les conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes se centren exclusivament en aquest aspecte. És per això que els llindars no sempre coincideixen”.