No hi ha proves per afirmar que el Marroc indulta els seus presos per enviar-los a Espanya

Alguns usuaris d’X (abans Twitter), així com pàgines web com La Gaceta, a qui ja hem verificat anteriorment, o fins i tot un article d’opinió del Diario de León, han difós aquestes últimes setmanes missatges que asseguren que el Marroc està indultant els presos de les seves presons per enviar-los a Espanya.

Són afirmacions que es basen en diverses notícies que informen dels indults que ofereix de manera periòdica el rei del Marroc. No obstant això, és un discurs basat en suposades fonts anònimes i que manca de proves per a demostrar que després els beneficiaris arriben a Espanya. Els indults que històricament atorga el rei del Marroc solen beneficiar majoritàriament a presos que veuen la seva pena reduïda (no suprimida) i a perfils molt diversos.

“El Marroc buida les presons i empeny els convictes a Espanya”

Els indults que concedeix el rei del Marroc, igual que ocorre en la majoria dels països, no són nous. Amb motiu de festivitats importants, com el dia de la seva entronització, la fi del Ramadà o la Festa del Sacrifici, el monarca concedeix accions de gràcia com la reducció o la suspensió de penes a persones condemnades per diversos delictes, tal com es desprèn de l’anàlisi de les notes de premsa que ofereixen la informació de cada indult.

A diferència del que afirmen els missatges virals, no només s’atorguen a persones empresonades per a sortir de presó, sinó que, en la seva gran majoria, consisteixen en reduccions de penes. Per exemple, el juny del 2024, 114 presos van veure finalitzada la seva sentència i a 1.095 se’ls va reduir. Altres 275 beneficiats ja estaven en llibertat i van obtenir, entre altres, una reducció de les seves multes. La proporció es manté, de mitjana, en la resta d’indults tramitats enguany i que ha recopilat l’Agència Marroquina de Premsa (MAP).

Les notes no solen especificar els motius després de les condemnes de les persones indultades, excepte en casos concrets. Sí que documenten que un total de 34 dels més de 13.000 indults donats enguany (no arriba al 0,3%), segons ha recopilat la MAP, es van atorgar a persones “sentenciades en casos de terrorisme i extremisme”, després que aquestes “anunciessin oficialment el seu rebuig a totes les formes d’extremisme i terrorisme”. La meitat d’aquests van suposar la fi de les penes.

En comparació, més de 4.800 indults s’han donat a persones detingudes per cultiu de cànnabis, després d’haver-se legalitzat al país per al seu ús medicinal i industrial. Altres han afectat periodistes i activistes, precisament en un país on la llibertat d’expressió i associació ha estat qüestionada per organismes com el Human Rights Watch. Les mesures també han afectat històricament manifestants, com va ocórrer en 2017 en les protestes del Rif. En qualsevol cas, no hi ha evidències publicades que permetin assegurar que totes les persones indultades (ni tampoc la majoria) siguin “presos perillosos”, com els qualifiquen els missatges que desinformen, ni hagin comès delictes de sang.

D’altra banda, cal tenir en compte que el 95% dels interns marroquins que arriben a la presó es troben en presó preventiva, és a dir, que no han estat jutjats i declarats culpables del delicte pel qual se’ls investiga. Enfront dels presos provisionals, un 5% tenen sentència ferma, segons l’informe d’activitat de presons de 2023 de la Delegació General per a l’Administració Penitenciària i la Reinserció (DGAPR) marroquina.

Antecedents penals a l’estranger

La hipotètica arribada d’aquestes persones a Espanya no es pot comprovar i els missatges que estableixen la correlació no aporten cap prova que la documenti, sinó que basen les afirmacions en fonts anònimes. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra dades de condemnats segons lloc d’origen, però només té en compte els casos jutjats per tribunals espanyols dins del territori nacional, tal com va confirmar a Verificat el seu departament de premsa. Aquestes xifres procedeixen del Registre Censal de Penats. Per tant, no és possible comprovar si els condemnats d’altres nacionalitats havien comès fets penals als seus països d’origen.

Igualment, tampoc pot saber-se el nombre de persones que arriben indocumentades al país. En qualsevol cas, els individus estrangers que cometen un delicte a Espanya són processats i, en alguns casos, empresonats. Si han realitzat conductes greus o molt greus, fins i tot es pot aplicar l’expulsió del territori espanyol, tal com explica el Ministeri de l’Interior en la seva pàgina web.

El Marroc no és una excepció

Els indults no són una excepció de l’estat marroquí. A Espanya, els ministres n’atorguen cada any, tal com ha recopilat Civio a partir de publicacions del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) des del 1996. A Alemanya els indults es compten per milers cada any, i altres països com França, Itàlia i el Regne Unit també els permeten, tal com va explicar Newtral, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). Així mateix, la Comissió de Venècia va analitzar la posició respecte a l’amnistia en les Constitucions dels països europeus i, sigui aquesta figura jurídica o els indults, apareixien en pràcticament la totalitat dels estats.