Els ‘fact-checks’ del ple d’investidura de Salvador Illa (PSC) com a president de la Generalitat

El Parlament de Catalunya ha celebrat, aquest vuit d’agost, el ple d’investidura que ha erigit el primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a 133è president de la Generalitat de Catalunya. Després d’un primer ple sense candidat, convocat el passat 26 de juny amb l’objectiu d’engegar el compte enrere cap a la repetició electoral, en aquesta ocasió el candidat a la presidència ha comptat amb el suport de 68 diputats, assolint així la majoria necessària per assumir el càrrec.

En el debat, el presidenciable socialista ha ofert un discurs de 45 minuts en què ha adreçat a la cambra el seu full de ruta per a la XIV legislatura. Durant el ple, també han pres la paraula Albert Batet (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PP), Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns), Laia Estrada (CUP), Sílvia Orriols (AC) i Ferran Pedret (PSC).

A continuació, trobareu els fact-checks de l’equip de Verificat sobre les intervencions de les presidències dels diferents grups i subgrups parlamentaris, així com del president electe de la Generalitat. Durant el ple, s’han anat contrastant totes les declaracions fetes pels representants de cada partit, que en molts casos han resultat ser certes o no comprovables. Podeu consultar la nostra metodologia aquí.

“Amb l’acord que ha signat vostè assumeix fil per randa tota la retòrica separatista al voltant de la llengua, segons la qual l’única manera de promoure i protegir el català és anar en contra del castellà: és multar, imposar, fins i tot contractar a espies lingüístics, ara fins i tot en les activitats extraescolars“

Alejandro Fernández (PPC)

El líder del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, va tornar a fer referència a la suposada contractació per part dels partits independentistes d’“espies lingüístics” als patis de les escoles i, aquesta vegada, va parlar també de “les extraescolars”. És ENGANYÓS. 

Fernández realment fa referència a un estudi sociolingüístic que va fer Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts, tal com vam verificar fa un temps. Per dur-lo a terme, es va emprar el mètode de l’observació no participant: recollir informació a través de l’observació sense interactuar amb l’alumnat. De fet, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va arxivar una reclamació de Ciutadans que afirmava que l’estudi vulnerava la privacitat dels nens.

“La principal preocupació dels catalans: la inseguretat”

Ignacio Garriga (Vox)

El portaveu del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, va assegurar, durant la seva intervenció, que la gestió del govern de Pere Aragonès va dur al fet que, en sanitat, Catalunya tingues “les majors llistes d’espera per operar-se a Espanya”. Aquesta afirmació és FALSA. 

En cap de les llistes d’espera, les dades de Catalunya són les pitjors. Concretament, és la segona comunitat autònoma, per darrere Andalusia, amb més persones a la llista d’espera per operar-se en termes absoluts, però ocupa el sisè lloc en la taxa per cada 1.000 habitants, un indicador més precís a causa de la gran diversitat de població entre comunitats autònomes. 

El dirigent de Vox ja va fer aquesta afirmació falsa diverses vegades durant la campanya electoral del 12 de maig. En aquest article la vam desmentir.

“La principal preocupació dels catalans: la inseguretat”

Ignacio Garriga (Vox)

El també secretari general de Vox a Catalunya va afirmar que la inseguretat és “la principal preocupació dels catalans”. Però és FALS. 

L’últim Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat el juliol de 2024, va preguntar als enquestats quin és el problema més important. La inseguretat es va situar en quarta posició, amb les mateixes dades que la immigració, en cinquè lloc. Per contra, la preocupació més important per als catalans va ser la insatisfacció amb la política, seguida de l’accés a l’habitatge i les relacions Catalunya-Espanya.

Així mateix, Garriga va establir una correlació incorrecta entre inseguretat i immigració. El lloc de naixement no explica la probabilitat de delinquir. I és que una persona migrant amb bones oportunitats laborals no té majors probabilitats de delinquir que una persona nativa amb les mateixes condicions, segons un estudi de 2019.En el cas de Catalunya, com a Espanya, s‘ha experimentat en els últims anys un augment de la immigració, però la taxa de criminalitat no ha seguit la mateixa tendència.

A Catalunya, de fet, existeix una sobrerepresentació de les persones estrangeres en les estadístiques. No obstant això, del total d’estrangers detinguts, un 39,1% són finalment condemnats, mentre que en el cas de ciutadans espanyols detinguts, aquesta xifra augmenta fins al 60%.

“Els catalans són els que més impostos paguen d’Espanya”

Ignacio Garriga (Vox)

En el seu discurs, Garriga també va insistir en el fet que “els catalans són els que més impostos paguen d’Espanya”, una afirmació que és ENGANYOSA. 

Per entendre la càrrega impositiva a Catalunya hem de mirar diversos factors. Per exemple, tal com vam explicar, és la comunitat autònoma amb més impostos propis, ja que en té 11. Però això no es tradueix en una major despesa per a tota la població. La majoria són impostos ambientals o graven el consum de productes com les begudes ensucrades, els establiments turístics o el joc.

A tall d’exemple, L’IRPF,  que afecta la majoria dels contribuents, és molt difícil de comparar entre comunitats autònomes perquè hi ha diferents trams i bonificacions. Només es podria comparar entre territoris a partir de dos individus exactament en les mateixes circumstàncies.

Si comparem els trams d’ingressos amb què es calcula l’IRPF, Catalunya té el tipus més alt pel primer tram (10,5%) però en el segon s’iguala amb altres comunitats autònomes. El tipus màxim, que es troba en un 25,5%, no és el més alt de l’Estat. Vam analitzar els trams de l’IRPF en aquest article. 

“Balanç de Criminalitat de 2023: Només el 35,5% de detinguts són de nacionalitat espanyola”

Ignacio Garriga (Vox)

Per últim, Ignacio Garriga va fer referència i va mostrar una pàgina del Balanç de Criminalitat dels Mossos d’Esquadra de 2023 [Estadística Policial]. Concretament, va parlar del fet que un 35,5% dels detinguts tenien nacionalitat espanyola. Però és una VERITAT A MITGES. 

La dada no és del total de detinguts, com sembla referir, sinó que es correspon només als detinguts per robatoris amb violència i/o intimidació, un delicte concret. De fet, l’estadística també presenta dades d’altres delictes on la presència de detinguts amb nacionalitat espanyola és major, com la de delictes contra la llibertat sexual (50%) i d’atemptats (45,5%). 

Immediatament després, Garriga va dir que “el 81,8% dels fets delictius en espais públics els han comès estrangers”. Com va passar amb l’afirmació anterior, aquesta xifra només es correspon a delictes per robatoris amb violència i/o intimidació. A més a més, l’estadística no ofereix aquesta dada per nacionalitats, és a dir, el 81,8% dels delictes per robatori violent han estat en un espai públic, però es desconeix quina quantitat d’aquests els han comès persones amb nacionalitat estrangera.