Els joves i el futur de la Unió Europea: Com veuen la institució les noves generacions?

És habitual sentir a dir que els joves no tenen interès en la política, però és real aquesta desafecció? Doncs les dades no diuen això. L’any 2019, a les últimes eleccions europees, la participació dels joves entre 16 i 24 anys es va incrementar un 50% respecte a les anteriors, l’any 2014, on va votar un 28% del jovent. El pròxim 9 de juny es votaran els membres del Parlament Europeu  a tots els Estats membre, i es preveu que la participació juvenil continuï incrementant.

Entre el 2014 i el 2019, hi va haver nous primers votants que es van incorporar al cens electoral. A més, part del jovent de 24 anys en va fer 25 i van canviar de grup estadístic. El 2019 la participació de la població entre els 25 i 39 anys va créixer en 12 punts percentuals d’un 35% a un 47%. 

Els joves sí que voten

Els resultats de l’Enquesta sobre les eleccions europees a Catalunya exposen que un 56% dels joves entre 18 i 24 anys i un 55% dels d’entre 25 i 34 anys tenen intenció elevada de votar a les pròximes eleccions. A les eleccions del 2019, Espanya va ser dels estats en què més va incrementar la participació, concretament, 17 punts percentuals. Segons l’anàlisi de les dades del mateix Eurobaròmetre, el creixement general de participació va ser, precisament, gràcies als joves. L’any 2019 més de dos terços dels enquestats (68%) de la UE opinaven que el seu país es beneficiava de ser part de la UE, la taxa més alta des de 1983. En el cas dels joves espanyols, un 79% opinava l’any 2019 que Espanya es beneficiava de ser part de la UE, actualment ho considera un 83%.

Més vots, però què opinen de la Unió Europea?

Voten més joves, però no necessàriament perquè tinguin confiança en la Unió Europea ni se sentin més europeus. A Catalunya, els joves d’entre 18 i 24 anys són els qui diuen tenir menys sentiment europeista, un 36% diu sentir-se bastant o molt europeu mentre a tota la resta de franges d’edat la pertinença supera el 50% de la població. A Espanya, els joves d’entre 15 i 24 anys, són els qui tenen una visió més negativa del Parlament Europeu, només un 23% diu tenir una visió positiva. El percentatge és del 31% en el grup d’entre 25 i 39 anys, del 33% en el grup d’entre 40 i 54 anys i del 37% en el grup de més de 55 anys.

Al mateix temps, un 83% dels joves espanyols opinen que ser part de la UE és positiu per a Espanya i un 64% del jovent català sent que les accions de la UE tenen un impacte directe en les seves vides.  En canvi, menys d’un 2% opina que la seva veu és escoltada a la UE i un 96% creu que aquesta no val gens o que val poc.

Les anàlisis de dades del Parlament Europeu al voltant de l’Enquesta a la Joventut apunten que en el cas dels joves hi ha concordança entre què pensen i el com actuen. En ser preguntats per quines accions creuen que poden tenir més impacte (manifestacions, signar peticions, boicotejar, etc.) i si mai han participat en elles, només en 3 de les 10 accions consultades la intenció superava l’acció: participar en protestes al carrer, contactar amb un polític i participar en consultes públiques.