Què és un genocidi i per què se’n parla tant en referència a Gaza?
Espanya ha reconegut oficialment l’Estat de Palestina i aquesta guerra està sent central a la campanya electoral
Espanya ha reconegut oficialment l’Estat de Palestina i aquesta guerra està sent central a la campanya electoral
El terme ‘genocidi’ i l’ús que se n’ha de fer per referenciar tragèdies històriques, ha estat una narrativa clau al llarg de la campanya i precampanya electoral per a les eleccions del Parlament Europeu. En diversos països de la Unió Europea s’ha portat a debat l’ús del terme i les condemnes per aquest crim, concretament a Bòsnia i Hercegovina i a Sèrbia en relació amb la decisió de l’ONU d’establir un dia anual per commemorar el genocidi de Srebrenica de 1995. Arran d’aquesta sentència el terme ha entrat a debat i diferents mitjans de verificació d’arreu han desmentit informacions relacionades amb què és un genocidi i quan s’ha fet servir.
A Espanya, el conflicte armat entre Israel i Hamàs està centrant gran part dels titulars durant la campanya de les eleccions al Parlament Europeu, des que Espanya ha reconegut oficialment l’Estat de Palestina. Arran d’aquesta notícia i la intenció expressada de l’estat espanyol va córrer la informació falsa que el rei d’Espanya havia declarat Israel un estat genocidi, aquesta informació va ser desmentida tant al mateix estat com a Albània.
L’ofensiva, que va començar el 7 d’octubre i ha deixat per ara més de 36.000 morts al costat palestí i 1.200 a l’israelià (dades poc confiables, segons la pròpia ONU) ha estat catalogada de “genocidi” per diverses candidates espanyoles. La candidata de Podemos, Irene Montero, va dir a Las Mañanas de RNE que “sembla que li estiguem demanant perdó a un estat genocida que porta 35.000 persones assassinades”, ha repetit en diverses ocasions el terme i ha criticat que el president del Govern no parli de genocidi sinó de “terrible conflicte”. La candidata del PSOE, Teresa Ribera, va dir també en una entrevista a El Español que “estem assistint a un genocidi del poble palestí que cal aturar”.
La candidata del PP, Dolors Montserrat, en canvi, no ha fet ús del terme en totes les seves intervencions i entrevistes. El candidat de Vox Jorge Buxadé es referia als atacs d’Israel contra el poble palestí com una “intervenció militar” en defensa pròpia en una entrevista a la Noche 24 horas de RTVE.
El debat també és present a les xarxes socials És possible afirmar que hi està havent un genocidi? Quins genocidis hi ha hagut a la història? Qui i com els ha identificat? T’ho expliquem!
Crim de lesa humanitat
El concepte de genocidi va ser encunyat per Raphael Lemkin, un professor polonès que va fugir de l’Holocaust, al seu llibre Axis Rule in Occupied Europe de l’any 1944. En aquest text relatava els crims comesos per Hitler durant la Segona Guerra Mundial contra el poble jueu. Actualment, el genocidi és un crim internacional contra la humanitat recollit a l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional, l’organisme responsable d’emetre judicis en aquesta matèria.
El concepte de genocidi es va establir oficialment el 1948 quan l’ONU va redactar la Convenció per la prevenció del Genocidi, que el defineix com un crim es dona quan hi ha una matança de membres d’un grup; lesió greu de la integritat física o mental dels membres del grup; sotmetiment internacional del grup a condicions d’existència que comportin destrucció física, total o parcial; mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup; i/o trasllat forçós dels infants del grup a un altre grup. És important destacar que l’Article I de la Convenció per la prevenció del Genocidi estipula que aquest pot tenir lloc en un context de conflicte armat, internacional o no internacional, però també en situació de pau. La mateixa definició recull l’Estatut de Roma, del Tribunal Penal Internacional.
Pel que fa a la definició col·loquial del terme, la Reial Acadèmia Espanyola defineix el genocidi com l’extermini o eliminació sistemàtica d’un grup humà amb motiu de la raça, l’ètnia, la religió, la política o la nacionalitat. Aquesta definició és clau per entendre també la manera com la societat entén el concepte, en tant que no necessàriament recau en les precisions del dret penal internacional.
L’escenari actual a la Guerra de Gaza
El debat internacional continua obert al voltant de la qualificació dels atacs d’Israel a Gaza. El passat 24 de maig, el Tribunal Internacional de Justícia va ordenar a Israel que aturés la seva ofensiva militar a Rafah, al sud de la franja de Gaza. El text diu que “Israel ha de suspendre immediatament la seva ofensiva militar o qualsevol altra acció en governació de Rafah que pugui infligir al grup palestí a Gaza condicions de vida que podrien provocar la seva destrucció física total o parcial”. El jutge del tribunal de la Haia ha reclamat també mesures i garanties per a les missions d’investigació, i que Israel mantingui obert l’enllaç de Rafah amb Egipte per garantir l’entrada d’ajuda humanitària. Si Israel no compleix amb la sentència, la comunitat internacional podria implementar mesures de sanció. A més, el fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI) va sol·licitar a la Sala de Qüestions Preliminars de la CPI que emeti ordres d’arrest contra dos líders del Govern d’Israel i contra tres líders d’Hamàs.
Aquesta resolució va arribar després que Sud-àfrica denunciés Israel per violar la convenció contra el genocidi per l’ofensiva contra la ciutat gaziana de Rafah. La denúncia apuntava la matança de més de 23.000 palestins i a la situació actual de setge i bombardeig sistemàtic de la Franja de Gaza, on viuen més de 2,3 milions de palestins. El gener del 2024, el Tribunal va dictaminar que era “plausible” que Israel estigués cometent “actes de genocidi” i va ordenar prendre “totes les mesures possibles” per “prevenir-ho”, encara que no va demanar un alto el foc.
Tot i que la definició i la idea que és un genocidi està àmpliament consolidada i acceptada, el debat s’obre quan s’ha de passar de la teoria a la identificació real. En qui recau la responsabilitat d’analitzar si uns fets constitueixen o no un genocidi?
Qui defineix i quan estableix que hi ha hagut un genocidi?
Ni els Judicis de Nuremberg, ni els Tribunals penals internacionals per a l’antiga Iugoslàvia (1993) i Ruanda (1994) van consolidar el crim contra la humanitat com a tal. Això va succeir l’any 1998, quan es va signar l’Estatut de Roma amb voluntat que fos utilitzat per un tribunal especial, el Tribunal Penal Internacional de la Haia, per jutjar els quatre crims internacionals: genocidi, crims de guerra, contra la humanitat i d’agressió.
El dret universal permet també jutjar els crims més greus, com el de genocidi, dins de la justícia d’un país, encara que el crim no s’hagi produït dins del seu territori.
La competència per jutjar un delicte de genocidi recau en el Tribunal Penal Internacional, que pot jutjar persones físiques d’acord amb el principi de responsabilitat individual de l’Estatut de Roma, i no pot exercir la seva jurisdicció davant d’Estats.
Tots els genocidis de la història s’han condemnat un cop passats, mai durant la guerra ni mentre s’estaven perpetrant. De fet, han passat fins i tot dècades entre els fets i les sentències.
Alguns precedents de genocidi
El primer genocidi declarat, que no vol dir que sigui el primer de la Història, va ser l’Holocaust. Tot i això, durant els Judicis de Nuremberg el terme legal encara no era acceptat i, per tant, no es va condemnar com a tal en aquell moment. La primera vegada en què un tribunal va condemnar un genocidi va ser el Tribunal Criminal Internacional per Ruanda l’any 1998, creat per l’ONU. Jean Paul Akayesu, alcalde de la ciutat ruandesa de Taba va ser el primer condemnat per genocidi del món per la violència exercida contra el poble tutsi. Aquest tribunal va condemnar en total 28 persones per delicte de genocidi.
El Genocidi de Cambodja data de l’any 1975 i va ser provocat pel dictador Pol Pot i el grup que liderava, els Jemeres Vermells. Amb el suport del Partit Comunista Xinès van voler instaurar un règim estalinista i maoista que es desprengués del progrés capitalista per tornar a una societat agrícola. Per fer-ho va eliminar tota la població que considerava que contaminava la nova Cambodja i, per tant, eren enemics del seu Estat. Tortures, assassinats massius, treballs forçosos i fam van posar fi a la vida de més d’un milió i mig de persones. Dos alts càrrecs dels Jemeres Vermells van ser condemnats el 2012 i el 2018 a cadena perpètua per genocidi.
Durant la guerra de Bòsnia que va procedir a la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, l’exèrcit serbi i grups paramilitars van assassinar milers de persones musulmanes. Dos caps de l’exèrcit van ser condemnats el 2016 i 2017 pel crim lesa humanitat.Els genocidis no són pas fet del passat, l’any 2014 el Daesh de l’Estat Islàmic, va ocupar la ciutat de Sinjar, Iraq, on van executar a milers de persones jazidi. Per aquests fets, Taha al J. un exmembre del grup armat Estat Islàmic, va ser declarat culpable de genocidi i de crims contra la humanitat pel Tribunal Superior Regional de Frankfurt. El genocidi més actual condemnat fins ara és de l’any 2017 a Myanmar, on milers de persones van ser assassinades per ser de la minoria musulmana rohingya en una societat majoritàriament budista.
Aquest article forma part d’un projecte col·laboratiu de més de 40 organitzacions liderat per la European Fact-Checking Standards Network per combatre la desinformació sobre les eleccions europees de 2024. Pots conèixer-ne més a elections24.efcsn.com.