‘Burpees’ a canvi d’èxit: la cultura sectària amagada rere l’influencer Llados

Fa poc més d’una setmana, un vídeo amb desenes de joves fent burpees es viralitzava a xarxes socials. Les imatges mostraven el moment àlgid d’una xerrada del polèmic influencer Amadeo Lladós, conegut principalment per la seva filosofia d’autoajuda destinada a homes joves, generalment en situacions econòmicament precàries. Llados presenta la seva vida com l’exemple ideal i promet que tothom que ho desitgi pot ser com ell. Com passa amb la manosfera, el mètode de Llados es basa en establir un vincle afectiu entre usuaris i construir una comunitat on ell és al centre. 

La figura de Llados imita allò que han fet altres personalitats d’internet abans que ell. Potser l’exemple més conegut és el d’Andrew Tate —detingut en el marc d’una investigació per tràfic de persones i violació—, que explica la mateixa història que Llados: un home jove d’orígens humils que un dia decideix donar la volta a la seva vida i aconsegueix convertir-se en milionari. Els vídeos apel·len a joves en la mateixa situació. Segons la lògica que predica Llados —com Tate—, si escoltes allò que té a dir, tu també podràs aconseguir el mateix somni. 

Igual que la Hustlers University de Tate, Llados replica la retòrica antiacadèmica i ofereix una formació per “escapar del sistema”. Diferents mitjans de comunicació i creadors de contingut han parlat del model de negoci de Llados que recorda perillosament al d’una estafa piramidal. Llados respon a aquestes crítiques dient que la diferència entre estafar i ajudar algú és la intenció. 

Més enllà del que implica ser estafat, el problema d’aquesta mena de contingut és que va més enllà dels diners. És la glorificació d’un estil de vida definit pel prestigi que atorga el luxe i la reproducció dels valors associats a la hipermasculinitat que Llados representa.

Llados i la seva particular, gairebé caricaturesca, manera de parlar han estat ridiculitzats per creadors de continguts, mitjans de comunicació i usuaris a les xarxes socials. Tanmateix, no hem de minimitzar l’abast de les idees que comparteix. Molts joves —en especial nois, sovint menors d’edat— accepten i reprodueixen el seu discurs. 

La humiliació com a estratègia publicitària

Un adolescent insegur, sense gaire experiència, impressionable i sense mitjans econòmics és l’objectiu perfecte. Llados no només explota les il·lusions d’una vida “millor” sinó que presenta un model de masculinitat clar i poderós especialment efectiu entre els més joves que —com és natural en l’adolescència— potser se senten incòmodes en el seu cos i confusos pel que s’espera d’ells. 

El discurs de Llados és simplista, els arguments són circulars i el contingut és un refregit de les mateixes escenes i idees una vegada i una altra: rellotges cars, el Lamborghini, burpees, llevar-se a les 4 del matí… Llados ofereix instruccions simples i frases estrella en formats fàcilment digeribles i reproduïbles, tot embolicat amb la promesa d’aconseguir una vida com la seva. 

Es forma una cultura sectària del nosaltres vs. el món, Llados  (i aquells que li fan costat) contra la Matrix, una mentalitat social que ho contamina tot (idea que defensa Llados, però que és molt habitual en contingut amb deixos conspiranoics, i transversal a temàtiques tan diverses com la nutrició). L’ambigüitat del concepte Matrix permet a Llados aplicar-lo amb distensió, adaptar els paràmetres per designar “l’enemic” de torn. Així doncs, un per un, el mètode allunya l’usuari de la família, de les amistats, de l’escola i desautoritza qualsevol preocupació que aquests puguin expressar. Tot per tal d’aconseguir la realitat promesa: cotxes, diners, dones i, al centre del mètode, un cos perfecte, del que no t’avergonyeixis.

La vergonya és un motor eficaç a les xarxes —i molt abans com a estratègia publicitaria per a determinats productes— i Llados aconsegueix explotar les inseguretats dels seus seguidors per convertir-los en clients. Humiliar els “mileuristes”, la gent grassa, els addictes i els pobres d’esperit atrapats a la Matrix serveix per arribar a un estat d’autorealització que, si bé fràgil, pot ser un consol per a totes aquelles coses que no es poden controlar. Llados “ha triomfat” a la vida i la resta del món continua fallant.

Convertir-se en seguidors i clients de Llados ofereix als joves una manera de canalitzar les seves inseguretats. Passen a formar part del grup d’escollits i aquesta sensació de falsa superioritat permet desplaçar la vergonya del teu cos al dels altres, als de fora. Humiliar els plebeyos (com anomenen Llados i la seva comunitat a tothom que no formi part del club) no només està justificat, sinó que és necessari perquè potser així entendran que, com diu l’influencer, si ets pobre és perquè vols. 

Aquest pes de la responsabilitat individual és present també als passos del Tu1millon (la masterclass gratuïta que ofereix): el mètode funciona i si no te’n surts és perquè has fallat, no has seguit les normes correctament. La solució? Repeteix el curs, paga més, fes més i més repeticions per convertir-te en “aquella persona que admires i respectes”. És a dir, ell.

L’estratègia de Llados fa servir molts recursos del pensament conspiranoic: la formació d’un grup d’escollits, la mentalitat del nosaltres vs. la resta, termes com la Matrix… Des de Desfake —el projecte educatiu de Verificat— hem preparat recursos per entendre el perill que suposen les teories de la conspiració, reconèixer els trets que les caracteritzen i com refutar-les.

Com pot actual el professorat? I la família? Una confrontació directa pot ser contraproduent perquè, tal com adverteix Llados, tothom que contradigui les seves idees esdevé un impediment per assolir l’estil de vida promès. No hi ha una resposta clara que serveixi per a tothom. Entre les accions de prevenció possibles és útil parlar amb transparència dels perills d’aquests discursos. L’entorn —l’equip docent i la família— ha de garantir espais on els adolescents puguin expressar-se i trobar un sentit de comunitat.  Cal crear espais a l’aula i al centre educatiu per treballar des d’una perspectiva socioemocional aquests sentiments de pertinença i comunitat.