La Unió Europea no ha obert “les seves portes de bat a bat” per a permetre la “immigració descontrolada”: existeixen mecanismes de control de fronteres i fluxos migratoris

La política migratòria i les fronteres estan sent una de les principals narratives de cara a les eleccions europees en el marc d’un Pacte sobre Asil i Migració aprovat recentment. Diferents plataformes de fact-checking d’Europa han verificat missatges polítics i virals a les xarxes socials que fomenten la idea que la immigració està “descontrolada” a la Unió Europea (UE). Continguts com que els immigrants il·legals de la UE seran deportats a Espanya, o que Bulgària ha firmat un protocol per acceptar un nombre il·limitat de persones migrants. Totes les verificacions poden consultar-se al portal EU24Elections, on més de 50 fact-checkers col·laborem per combatre la desinformació en el marc electoral.

En el cas de la política espanyola, Jorge Buxadé, cap de llista de Vox, va parlar a un acte de partit de l’existència actual de “una política immigratòria que ha obert de bat a bat les seves portes [d’Europa] i ens obliga a viure atrinxerats a les nostres cases”. Així mateix, en un altre acte, va expressar que “l’anomenada a la immigració il·legal massiva i descontrolada és executar un pla”, alhora que Santiago Abascal va afirmar que “des de Brussel·les ens han obligat a obrir totes les fronteres”.

Juntament amb un discurs que insinua una Unió Europea (UE) sense controls fronterers i que acull a tot el que arriba, les mesures recollides en el programa electoral de Vox proposen que “el Frontex [l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes] s’impliqui en la protecció comuna de la davantera sud d’Europa”. També demanden “expulsions immediates”, acords amb “els països de trànsit” i que aquests “acceptin les devolucions”. El propi Buxadé va defensar en primera persona la “deportació massiva” d’aquells que accedeixen de manera irregular a la UE.

La Unió Europea no permet l’entrada de tots els immigrants

Segons dades de la Comissió Europea, el 2022 van arribar a la UE 326.217 immigrants de manera irregular, condició que el Parlament Europeu defineix com a “persones procedents de països no comunitaris a través de les fronteres de la UE sense complir els requisits legals d’entrada, estada o residència”. Això suposa un 63,1% més que el 2021. Tanmateix, malgrat que alguns partits polítics posen el focus en aquesta mena de migracions, la realitat és que representen una fracció minoritària del total d’arribades de migrants a la UE: van suposar una de cada deu el 2022.

La UE no permet l’entrada lliure de ciutadans de tercers països, sinó que té uns procediments de control de fronteres i fluxos migratoris, que s’han vist reforçats amb el nou Pacte sobre Asil i Migració, aprovat el 14 de maig de 2024. En ell destaca, entre altres, la uniformització de criteris per part dels estats membres a l’hora de resoldre peticions d’asil.

Quan una persona arriba de manera irregular a la Unió, pot presentar una sol·licitud d’asil de manera que se li atorgui l’estatus de refugiat o algun altre tipus de protecció internacional. L’article 19 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix les expulsions col·lectives i protegeix els individus de ser retornats, expulsats o extradits a un Estat en el qual corrin un greu risc de pena de mort, tortura o altres penes o tractes inhumans o degradants. Per tant, aquest serà el criteri legal per a acceptar o no la sol·licitud d’asil.

En el conjunt de la Unió, el 2022 es van registrar 958.800 sol·licituds d’asil. La xifra va ser major que el 2021 (va créixer un 51%), però menys que el 2019 (va caure un 37%), abans de la pandèmia de la COVID-19. En el mateix període, es van adoptar 632.400 decisions en primera instància, resolent-se com a positives el 49% d’aquestes. No obstant això, després de les resolucions és possible interposar recursos, i es van resoldre 217.500 més sota aquesta situació, sent positives el 33,61%. És a dir, no s’aproven totes les sol·licituds d’asil.

Quan es rebutja una sol·licitud d’asil, la persona no pot romandre en l’espai de la Unió Europea i es realitzen ordres de devolució i devolucions efectives als països d’origen. El 2022, 431.200 ciutadans de països no pertanyents a la UE van rebre l’ordre d’abandonar-la, un augment del 27% respecte a 2021. Quant a devolucions efectives, és a dir, quan la resolució d’expulsió es materialitza, en 2022 van ser 73.600 ciutadans de països no pertanyents a la UE els que van tornar a un tercer país, un 18% menys que el 2021.

Frontex, la policia de les fronteres europees

A més, en el pressupost de la UE per a 2021-2027 es preveuen 22.700 milions d’euros per a la gestió de migració i davanteres, una xifra que doblega els 10.000 milions d’euros que es van destinar en el període 2014-2020.

D’altra banda, el pressupost destinat al Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes que s’encarrega de donar suport en la protecció de les fronteres de l’espai Schengen i de la UE, ha vist incrementar el seu pressupost de manera constant des que hi ha dades. 2024 és l’any amb més pressupost de la història.

A més de la protecció de les pròpies fronteres europees, la UE també inverteix a “impulsar les economies locals per a descoratjar l’emigració”, com amb el programa EUTF al Marroc o l’acord signat el 2023 entre la UE i Tunísia, que inclou finançament específic per a la gestió de les seves fronteres. Aquests programes, no obstant això, han estat qüestionats per recerques com un recent reportatge de El País que reflecteix com s’utilitza finançament europeu per a deportar immigrants en països de trànsit (el Marroc, Mauritània, Tunísia) cap a zones desèrtiques o ciutats remotes en el nord d’Àfrica per a evitar que viatgin a Europa, una realitat que ONGs com Amnistia Internacional ja han denunciat en ocasions anteriors.

Devolucions en calent

Vox també parla de “expulsions immediates”, també anomenades “devolucions en calent”. A Espanya es coneixen tècnicament com a “rebutjos en frontera immediats amb coacció administrativa directa i sense procediment”, tal com explica a Verificat David Moya, professor de Dret Constitucional i Dret Migratori en la Universitat de Barcelona. Aquests procediments ja s’apliquen a les fronteres de Ceuta i Melilla. Bàsicament, es tracta d’expulsar a la persona en el moment immediat d’haver travessat la frontera, sense realitzar-li controls individualitzats, com defensa el Reial decret 557/2011, ni tenir la possibilitat d’impugnar l’acte d’expulsió a través d’un recurs judicial, com recull l’Article 26 de la Llei d’Estrangeria.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va avalar el 2020 aquest tipus de mesures en cas que es produeixin “assalts massius” i si existeixen altres vies d’entrada legals en el territori. El Tribunal Constitucional (TC) espanyol també va donar el mateix any el vistiplau a aquests procediments per als migrants que tractin de saltar les tanques de Ceuta i Melilla, encara que va exposar alguns límits en expressar que “els cossos i forces de seguretat hauran de prestar especial atenció a les categories de persones especialment vulnerables (els menors d’edat, les embarassades o persones d’edat avançada)”. Aquests límits es van veure reflectits en la sentència del Tribunal Suprem en confirmar que “la devolució de menors marroquins des de Ceuta al Marroc duta a terme per les autoritats espanyoles a l’agost de 2021 va ser il·legal”.

No obstant això, aquest tipus d’expulsions “no permeten diferenciar a potencials refugiats d’altres perfils, doncs a tots se’ls retorna sense atendre les seves peticions ni donar-los audiència”, explica David Moya. Ruth Ferrero, docent de Ciència Política i Estudis Europeus de la Universitat Complutense de Madrid, exposava en France 24 que “si tens expulsions ràpides no tens temps d’estudiar els dossiers de les persones que puguin sol·licitar l’asil”.

El control sobre l’arribada d’immigrants en el nou Pacte sobre Asil i Migració també es reforça i crea “procediments fronterers”. Tal com explica la Comissió Europea, “s’aplicaran a determinades categories de sol·licitants d’asil (per exemple, als procedents de països amb taxes de reconeixement d’asil baixes)”. L’objectiu és avaluar de forma més ràpida si les sol·licituds poden admetre’s.

Aquest article forma part d’un projecte col·laboratiu de més de 40 organitzacions liderat per la European Fact-Checking Standards Network per combatre la desinformació sobre les eleccions europees de 2024. Pots conèixer-ne més a elections24.efcsn.com