Deu instituts de Catalunya lideren la lluita contra la desinformació amb Centres Desfake

Els adolescents estan exposats diàriament a informació digital. El 33% dels joves d’entre 18 i 24 anys centra la seva dieta informativa en Instagram, i el 10%, en TikTok, segons l’Informe Digital News Report 2023. En aquest context, i amb l’objectiu de combatre la desinformació i els baixos nivells d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) actuals ja des de l’educació secundària, Centres Desfake emergeix com una guia per a docents i centres educatius.

Aquest dimarts, Verificat ha exposat en un acte al HUB Social els resultats del primer pilot del projecte, aplicat de manera exitosa en deu instituts de Catalunya amb el suport del Departament d’Educació. Durant la sessió, també s’ha presentat la guia “Esquiva fakes, busca fets: educació a l’era de la desinformació”, que recull els principals aprenentatges del programa i ofereix les claus per fer de qualsevol centre educatiu un bastió contra la desinformació.

“Posar-se les ulleres Desfake implica adoptar una mirada crítica en les decisions que es prenen en els centres i en les direccions pedagògiques que s’escullen”

Cristina Figueras, cap de l’àrea educativa de Verificat

“Posar-se les ulleres Desfake implica adoptar una mirada crítica en les decisions que es prenen en els centres i en les direccions pedagògiques que s’escullen”, ha destacat Cristina Figueras, cap de l’àrea educativa de Verificat. Amb Centres Desfake, ha afegit, “garantim el pensament crític entre l’alumnat tenint en compte tot el paradigma informatiu”.

La guia, que està a l’abast de tothom, recopila el “pas a pas” perquè qualsevol centre educatiu pugui esdevenir un Centre Desfake i pugui integrar l’alfabetització mediàtica en la seva estratègia digital. “El primer que hi fem és problematitzar l’AMI perquè qualsevol lector pugui entendre la complexitat del nou paradigma informacional i contemplar-ne totes les dimensions”, ha apuntat Figueras.

Com és un Centre Desfake?

“Un Centre Desfake és conscient que preparar l’alumnat per a la societat de la informació –també de la desinformació– implica construir noves habilitats i competències per fer front a l’infinit món que suposa internet”, ha descrit Lorenzo Marini, cofundador i cap d’estratègia i d’impacte de Verificat.

Per la seva banda, el director general d’Innovació, Investigació i Cultura Digital del Departament d’Educació, Joan Cuevas, que també ha participat de l’acte, ha compartit els seus elements clau que, a parer seu, conformen l’ADN d’un Centre Desfake:

1. Comptar amb un propòsit educatiu clar
2. Oferir pràctiques educatives competencials i experiencials
3. Disposar d’un lideratge amb diferents visions
4. Identificar espais i temps ajustats per dur a terme aquests objectius
5. Sumar l’entorn de l’alumnat més enllà de l’àmbit estrictament educatiu

En aquesta línia, tal com ha expressat la cap de l’àrea educativa de Verificat, el projecte Centres Desfake impulsa els instituts que s’hi adhereixen a adoptar una nova mirada des de tres eixos cabdals: l’experiència de l’aula; la reflexió i compromís del claustre; i l’acompanyament de l’entorn més enllà del centre. Per afavorir aquest últim aspecte, la guia ofereix el “kit de l’activista” amb plantilles i missatges per compartir i difondre.

Prendre consciència

Durant el curs 2023-2024, el pilot ha aconseguit integrar l’AMI en l’estratègia digital de deu instituts a partir de recursos didàctics innovadors dirigits al professorat. “Hem de ser molt curosos a l’hora de dir que som competents digitalment, perquè un dels problemes amb què ens trobem a les aules és que l’alumnat no percep que tingui mancances en alfabetització mediàtica”, ha lamentat Iolanda Parra García, periodista i docent de secundària a l’Institut Bernat el Ferrer, un dels centres participants.

Només el 46% de l’alumnat declara haver rebut formació per tal d’identificar si una informació és fiable o no. En el cas dels països de l’OCDE, el percentatge s’enfila al 54%, però encara és insuficient

Font: 21st-Century Readers

Segons l’estudi 21st-Century Readers, només el 46% de l’alumnat declara haver rebut formació per tal d’identificar si una informació és fiable o no ho és. En el cas dels països de l’OCDE, aquest percentatge creix fins al 54%, però encara és insuficient. “Si volem que els estudiants siguin ciutadans crítics en un futur, cal haver-los proveït d’un espai de confiança mediàtica en què puguem aportar-los eines i hàbits perquè sàpiguen destriar la informació fiable de la que no ho és”, ha projectat Pilar Martín, cap d’estudis de secundària de l’Institut Escola Rec Comtal, que també s’ha sumat al projecte.

Reconeixement a l’alumnat

La jornada també ha dedicat un espai a reconèixer la bona feina de l’alumnat dels deu centres participants. Conduït per la presentadora de Ràndom SX3, Maria Bouabdellah, els Premis Desfake han distingit fins a sis projectes en les categories a la verificació contra el discurs d’odi (1); a la verificació contra la desinformació climàtica (1); a les verificacions més rigoroses (2); i a les verificacions més divulgatives (2).

Els i les estudiants han pogut gaudir també de diferents tallers per problematitzar la desinformació en àrees com els discursos d’odi, els biaixos de gènere, la creació d’imatges amb intel·ligència artificial o amb informació científica. Aquestes sessions s’han dut a terme amb la guia de l’Institut de Diàleg Socràtic, de Junior Report, de Visual Trust i de Verificat, respectivament.