Tres mites sobre les infeccions de transmissió sexual

Cada dia, més d’un milió de persones arreu del món contrau una infecció de transmissió sexual (ITS), d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, actualment, Europa s’enfronta a un màxim històric en les taxes d’infeccions, tal com indica el Centre Europeu per la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès).

Espanya no s’escapa, presentant tendències creixents per a la majoria d’aquestes infeccions, segons el darrer informe de Vigilància Epidemiològica de les ITS a Espanya. Malgrat que la gran majoria de casos són diagnosticats en homes, les xifres també s’han disparat entre les dones, amb un augment del 1.073 % entre el 2012 i 2019, tal com indica l’Observatori de Salut Femenina al seu web. L’observatori ha calculat aquesta dada gràcies als sistemes de vigilància autònoms, els quals només recullen per separat els casos de set ITS considerades malalties de declaració obligatòria.

Aquesta tendència a l’alça és especialment notable a Catalunya, la comunitat autònoma amb més infeccions notificades de clamídia, gonococs i sífilis el 2021, d’acord amb les xifres del Ministeri de Sanitat. La informació sobre com aquestes infeccions es transmeten és, sovint, molt confosa. T’expliquem tres mites sobre les ITS!

“La monogàmia substitueix el preservatiu”

Ni les relacions monògames ens fan invulnerables a les ITS, ni aquestes infeccions afecten només les persones que tenen múltiples parelles sexuals. Les ITS poden afectar qualsevol persona que practiqui alguna activitat sexual (també sexe oral) i, per tant, el simple fet de tenir-ne alguna ens exposa a aquestes infeccions. L’ús correcte i consistent de mètodes de protecció com el preservatiu són la principal estratègia recomanada pel Ministeri de Sanitat, juntament amb el testatge davant la sospita i la comunicació oberta amb les parelles sexuals, per prevenir els contagis.

“Si bé és cert que la monogàmia redueix riscos, no els elimina”, exposa en conversa amb Verificat Mireia Alberny, especialista en medicina de família i comunitària i experta en ITS a la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut. Una bona precaució és fer-se proves a l’inici de la relació, però ni tan sols això evita completament la transmissió. “En un escenari de dues persones sense cap ITS present ni passada, la monogàmia absoluta substituiria el preservatiu, però això és una situació molt i molt difícil”, coincideix en entrevista amb Verificat Josep Mallolas, cap de l’entitat de VIH de l’Hospital Clínic de Barcelona. 

De fet, diverses investigacions han analitzat l’aplicació real de la monogàmia en la població (com aquesta del 2015 o aquesta del 2020) i han vist que és una estratègia amb tants errors com altres mètodes de protecció com el preservatiu. A més a més, alerten, la monogàmia és una decisió personal i les polítiques públiques que la promouen, com la duta a terme pels Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les sigles en anglès) dels Estats Units, poden contribuir a estigmatitzar les persones que decideixen no mantenir aquest tipus de relacions. 

“Si tingués una ITS ho sabria perquè tindria símptomes”

Les ITS no produeixen símptomes en la majoria de les persones, especialment entre les dones, i en la majoria casos, poden ser inespecífics (com les secrecions de la uretra o el sagnat vaginal inusual). Això complica la seva detecció i n’endarrereix el diagnòstic. “Moltes vegades [les ITS] es diagnostiquen quan ja han fet malbé òrgans interns”, explica en conversa amb Verificat Silvia Agramunt, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. 

Aquestes persones asimptomàtiques suposen diversos reptes per als sistemes de salut. Quan algú està infectat per una ITS sense saber-ho, té més risc d’acabar tenint més seqüeles a llarg termini, com infertilitat, càncer o mort perinatal, entre altres. A més a més, és més probable que aquesta persona transmeti la malaltia a més gent, perquè no serà conscient que pateix la infecció.

Però, si no presentem símptomes, com les podem diagnosticar a temps? “La idea és que les persones sexualment actives es facin proves de forma rutinària”, explica Alberny, del Departament de Salut. Aquestes proves “són una eina preventiva o de detecció precoç. Així agafem les infeccions a temps […] i evitem que es compliquin, així com la transmissió a terceres persones”, conclou. 

“El virus del papil·loma humà només afecta les dones”

El virus del papil·loma humà (VPH) és un conjunt de més de 200 virus, dels quals aproximadament 40 afecten els genitals, on poden causar problemes de salut en una de cada deu persones infectades, entre ells berrugues o càncer. “S’estima que un 90% de la població presenta en algun moment de la seva vida una infecció de papil·loma, però la nostra immunitat l’elimina de manera natural”, explica Alberny, del Departament de Salut. Malgrat l’existència de tants VPH, només dues variants genètiques són les principals causants de la majoria dels càncers. 

La vacuna contra aquesta ITS, la qual protegeix contra les variants més freqüents i perilloses del virus, ha estat administrada a Espanya des del 2007 únicament a les dones, donat que el càncer de coll uterí és el més prevalent en les persones infectades pel VPH. Això va protegir de forma indirecta als homes heterosexuals, va excloure aquells que no ho eren i va instaurar en l’imaginari col·lectiu que aquesta infecció només afectava les dones. 

En realitat, però, les infeccions per VPH presenten una prevalença elevada arreu del món en ambdós sexes i, de fet, un estudi publicat a The Lancet Global Health el setembre del 2023 calcula que un de cada tres homes estan infectats amb, com a mínim, una variant del virus.

“Els homes també ens infectem”, sentencia en conversa amb Verificat Ander Pazos, coordinador de projectes de Gais Positius, una associació LGTBI de Barcelona. “Si bé és cert que la gran majoria de casos d’infecció per VPH, tant en homes com en dones, no es tradueixen en un càncer, s’han de tenir en compte altres factors que, juntament amb la infecció, podrien facilitar aquesta progressió, com l’absència de controls periòdics, hàbits de vida, consum d’alcohol i tabac, etc.”, indica.

El 2018 la majoria de comunitats autònomes va començar a finançar aquesta vacuna a les persones de diverses poblacions amb risc, incloent-ne també els homes. Catalunya va anunciar el maig de 2022 que inclouria per primera vegada al calendari vacunal dels nois la vacunació contra el VPH, convertint-se en la primera comunitat autònoma en fer-ho. El programa va començar el setembre de 2022, i està previst que la resta la incorporin abans no acabi l’any 2024.

Què són les ITS?

Les infeccions de transmissió sexual són totes aquelles infeccions que es transmeten principalment mitjançant el contacte sexual, sigui vaginal, anal o oral. La majoria d’ITS es contagien mitjançant l’intercanvi d’alguns fluids corporals i aquestes es poden transmetre, fins i tot, per altres vies no sexuals com les transfusions sanguínies, el contacte pell amb pell, l’embaràs, el part o la lactància. 

Existeixen més de 30 agents vírics, bacterians o parasitaris capaços de causar aquestes infeccions, sent la gonorrea, la clamídia, la sífilis, la tricomoniasi, el virus de la immunodeficiència humana (VIH), l’hepatitis B, el virus de l’herpes simple i el virus del papil·loma humà (VPH) les més freqüents.

Les ITS es poden prevenir, detectar i tractar i és possible gaudir de relacions sexuals lliures i sanes si disposem de la informació adequada i necessària.

Aquest article forma part d’una col·laboració entre Verificat i La Marató de TV3, aquest any dedicada a la salut sexual i reproductiva, que se celebrarà el 17 de desembre per recollir fons amb fins benèfics.