Què té de cert l’expressió “tot allò que pica cura”?

“Si pica, cura” és una de les frases fetes més comunes en el tractament de ferides a casa. Segur que, de petit, en tornar a casa amb alguna esgarrinxada, algun cop vas sentir l’afirmació mentre els teus pares agafaven l’ampolla d’alcohol etílic amb la idea de desinfectar la ferida. Una cerca dels tres mots a Twitter mostra, en forma de centenars de resultats, fins a quin punt aquesta assumpció, també en sentit figurat, ha calat en la societat. Però, què en té de cert?

Doncs ben poc. L’evidència científica disponible no permet assegurar que tots els tractaments que desperten una sensació de picor siguin adequats per curar una ferida. Pràctiques habituals com l’aplicació d’alcohol o aigua oxigenada en lesions obertes no són recomanables, igual que no és una bona idea banyar-se en aigua de mar per tal de desinfectar i accelerar la curació d’un tall. Aplicar-hi aigua i sabó és suficient per netejar-lo. Tampoc és cert que la coïssor en una ferida sigui sempre un sinònim de curació, tot i que el procés de cicatrització sí que pot generar aquesta sensació.

“És una frase poc afortunada”, assegura a Verificat Ramon Grimalt, dermatòleg, divulgador i professor de dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que compara la seva validesa amb l’estratègia de bufar sobre una ferida per tal que es passi el mal (que, per cert, tampoc és la millor idea). “Probablement s’ha creat més amb la idea de consolar” a qui “està rebent un tractament molest”, raona, però “ni bufar fa treure el mal, ni la picor en cap cas cura”.

“Si tens un tall, una ferida, un gra o una picada, qualsevol substància que apliquis al damunt travessa aquestes capes de pell de protecció que tenim […] i entra en contacte directament amb la part més noble [l’interior] del nostre cos”, desenvolupa l’expert. La coïssor no és, doncs, un senyal de curació, sinó una conseqüència d’exposar les capes internes del nostre cos a l’exterior, la qual cosa provoca “sensacions poc agradables […] perquè [la substància] entra en contacte directament amb els nostres nervis sensitius”, conclou.

Tractaments que piquen no són tractaments que curen

Quan curem i netegem una ferida, no hem de buscar, per tant, els tractaments que més piquin. L’alcohol de farmàcia, per exemple, no és un producte adequat per a desinfectar les ferides de la pell perquè, tot i que és un antisèptic potent —una substància que inhibeix el creixement de microorganismes infecciosos—, “és molt irritatiu, destrueix les membranes cel·lulars, resseca la pell i afavoreix la formació de coàguls que permeten la colonització de bacteris supervivents”, tal i com assenyala la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) en el seu web. El seu ús també està desaconsellat per pàgines com MedlinePlus, part dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH), o la Creu Roja.

La SEMG també descarta l’ús d’aigua oxigenada, un altre clàssic dins la farmaciola de casa, degut el seu potencial irritatiu i destructor de teixit sa.

“Per desinfectar una ferida no s’han d’utilitzar productes que produeixin dolor”, concorda Maria López, infermera de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). “L’alcohol i l’aigua oxigenada no estan indicats en ferides perquè causen sequedat i dificulten la curació. El millor per desinfectar una ferida és rentar-la amb aigua i sabó o aplicar-hi sèrum fisiològic a raig per arrossegar la brutícia”, afegeix.

Aplicar aigua i sabó sobre la ferida, intentant arrossegar la brutícia cap enfora de la ferida, és suficient per a netejar-la. Un cop neta i eixugada amb una gasa esterilitzada, la SEMG suggereix aplicar un antisèptic com la clorhexidina o la povidona iodada per tal de prevenir infeccions.

La coïssor no és sinònim de cura

Quan s’estan curant, les ferides poden picar. Ja sigui per la interacció de químics alliberats pel sistema immunitari amb els nervis danyats per la ferida, per la pressió que exerceix la formació de cèl·lules noves sobre les terminacions nervioses o, simplement “per la sequedat de la pell”, com assenyala a Verificat Montse Pérez, infermera i directora del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Sants (Barcelona). L’experta apunta a la hidratació com a eina fonamental per a evitar la sequedat i, en conseqüència, la coïssor.

Aleshores, notar picor a una ferida és un sinònim de curació? Tampoc és tan senzill. “En molts casos aquesta pot ser un senyal d’infecció, sobretot si s’acompanya de mala olor, inflamació i enrogiment”, explicita la SEMG al seu web.

I l’aigua de mar?

Si cal fer una neteja més profunda, els professionals sanitaris apliquen sèrum fisiològic, una barreja d’aigua i clorur de sodi (una sal), “que a vegades pot generar picor”, segons explica la directora del CAP de Sants (Barcelona). Però que aquesta solució salina sigui útil per a netejar, no vol dir que l’aigua de mar, que no deixa de ser aigua amb un alt contingut en minerals, especialment clorurs i sodi, serveixi per a netejar ferides.

A diferència del sèrum fisiològic, “les aigües marines i salades poden contenir microorganismes que podrien ser patògens, inclosos bacteris, protozous i virus”, tal com reflecteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, un estudi en rates va trobar que submergir les ferides en aigua de mar pot agreujar la resposta inflamatòria de la ferida i allargar el procés de curació. “No ajuda” sentencia l’experta, tot indicant que després del bany “tendeix a infectar-se la ferida”.