Què té de cert l’expressió “se’t passarà l’arròs”?

Segur que heu sentit a dir a alguna persona “se’t passarà l’arròs”, en relació amb algú a qui la societat considera massa gran per casar-se o tenir fills. L’expressió s’acostuma a emprar especialment en referència a les dones. Però, què té de cert?

L’edat no només condiciona la salut del nadó i de la mare durant l’embaràs i el part, sinó que també suposa un hàndicap quant a la fertilitat, ja que aquesta es veu reduïda dràsticament amb els anys, tant si parlem de dones com d’homes. T’ho expliquem!

Se’ns pot “passar l’arròs”?

“L’edat és un dels factors de risc més importants en la davallada de la fertilitat, tot i que també hi afecten l’estil de vida, la dieta, i els factors ambientals i psicològics”, explica Anna Veiga, investigadora líder del Programa de Medicina Regenerativa de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). La fertilitat de les dones disminueix dràsticament al voltant dels 35 anys amb una reducció significativa del nombre i la qualitat dels òvuls. En canvi, “en els homes, aquesta disminució no és tan important, malgrat que la qualitat del semen també va empitjorant al llarg dels anys i pot afectar la fertilitat, sobretot a partir dels 40 anys”, afegeix l’experta.

Per altra banda, aquesta dita no només es basa en les dificultats d’aconseguir un embaràs en aquestes edats, sinó que també fa referència als possibles riscos de gestar un fill quan els progenitors són majors de 35 anys, entre els quals trobem una major probabilitat d’avortament espontani, de part prematur o d’anomalies genètiques —com les afeccions cromosòmiques— en el nounat. Quant a la mare, aquesta podria presentar un major risc de diabetis mellitus i de pressió arterial elevada durant l’embaràs.

A més a més, malgrat que alguns experts reconeixen que la recerca tendeix a estudiar els riscos que l’edat materna comporta davant l’embaràs, el cert és que cada vegada més investigacions reconeixen la importància de l’edat paterna en la salut dels nadons. De fet, una metaanàlisi del 2020 va concloure que aquesta està associada amb un major risc d’anormalitats urogenitals i cardiovasculars pel nounat, així com amb deformitats facials o malalties cromosòmiques. Un altre estudi retrospectiu realitzat als Estats Units entre el 2007 i el 2016 va relacionar una edat paterna superior als 45 anys amb més risc de naixements prematurs i convulsions als nounats. Per tant, podem dir que tant l’edat materna com la paterna són dos factors de risc que condicionen la salut dels infants.

Biaix de gènere

Encara que aquesta expressió sigui certa, tradicionalment s’ha fet servir amb connotacions negatives, generant pressió social sobre les dones (1, 2) per tenir fills o casar-se. El biaix de gènere d’aquesta dita encara avui en dia propicia l’aparició d’efectes psicològics com l’ansietat o l’angoixa per ser mares en les dones.

“No cal anar dient a ningú que se li passarà l’arròs”, apunta Veiga. L’experta considera “convenient explicar-ho des de l’àmbit científic i recomanar plantejar la gestació en edats fisiològicament favorables, o preservar la fertilitat mitjançant la congelació d’òvuls i esperma per tal de minimitzar les dificultats a l’hora d’aconseguir un embaràs”.

Envelliment de la població

Segons les dades del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la fertilitat a escala mundial ha caigut en les darreres dècades, passant de cinc naixements per dona el 1950 a 2,3 el 2021 i les previsions indiquen que seguirà en descens. Aquesta tendència ha anat acompanyada d’un augment de l’esperança de vida de gairebé 28 anys en l’àmbit global en els darrers setanta anys. Les dues tendències oposades són un indicador de com la qualitat de vida i els drets, particularment de les dones, han permès cada vegada més la lliure elecció i la planificació familiar mitjançant l’accés a l’educació o els mètodes anticonceptius, entre altres, tal com indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al seu web.

La precarietat laboral i les circumstàncies socials també continuen propiciant aquest canvi en la demografia, ja que per molt que els joves vulguin tenir fills, moltes vegades no s’ho poden permetre. De fet, segons l’enquesta de fecunditat realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2018, el 79,2% de les dones espanyoles de 25 a 29 anys encara no havia tingut fills en aquell any, sent les mesures de conciliació familiar i l’horari laboral el que més valoraven les dones empleades amb fills a un lloc de feina.

Tot i això, cal remarcar que els escenaris són molt diferents entre països i encara existeixen desigualtats significatives entre les diverses regions del món. Mentre els països desenvolupats són els que més pateixen les conseqüències de l’envelliment poblacional, són els països de baixos i mitjans ingressos els que més pateixen les conseqüències de la manca de drets i llibertats socials.