El Consell d’Europa no és el mateix que el Consell de la Unió Europea, l’organisme de qui depèn que el català sigui oficial a la UE 

Diversos mitjans s’han fet ressò de l’acord entre PSOE i Junts per Catalunya per constituir la mesa del Congrés dels Diputats, afirmant que el ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, havia enviat ja durant el matí una “carta al Consell d’Europa” on demanava incloure el català, el gallec i l’euskera com a llengües oficials a les institucions de la Unió Europea, complint així una de les demandes de Junts per Catalunya.

No obstant això, la carta en qüestió no ha estat enviada al Consell d’Europa, com han citat alguns mitjans, sinó al Consell de la Unió Europea, tal com detalla el comunicat de Junts per Catalunya. Aquest últim és l’organisme que té competències en matèria d’oficialitat de les llengües, segons consta al reglament número 1 que fixa el règim lingüístic de la UE.

T’expliquem per què és important la diferència entre els dos organismes.

Acords per a la mesa del Congrés

El mateix matí que s’ha celebrat la sessió constitutiva de la XV legislatura, s’ha fet públic l’acord entre PSOE i Junts per Catalunya perquè el partit català donés el seu suport a la candidata socialista a la presidència del Congrés, Francina Armengol. El comunicat dels quatre principals punts als quals han arribat els partits, l’ha fet públic Junts per Catalunya. Entre aquests, convertir el català, el gallec i l’euskera en llengües oficials de la Unió Europea.

Diferents mitjans que s’han fet ressò de l’acord, com Europa Press, Cadena SER, La Sexta i El Nacional a les xarxes. Els portals web han explicat que per fer efectiu aquest acord, el ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, havia enviat ja durant el matí una “carta al Consell d’Europa” on demanava incloure en l’ordre del dia del pròxim Consell General que tindrà lloc el 19 de setembre la votació perquè el català, el gallec i l’euskera esdevinguin llengües oficials.

Però, aquesta petició no s’ha registrat al Consell d’Europa, sinó al Consell de la Unió Europea, tal com consta al comunicat de Junts per Catalunya i a la mateixa carta que han publicat mitjans com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Carta enviada pel ministre d’Afers Exteriors a la secretaria general del Consell de la Unió Europea, Thérèse Blanchet.

Llengües oficials UE

Actualment, hi ha 24 llengües oficials a la UE, que són les que consten al reglament número 1/58, pel qual el Consell de la Unió Europea fixa per unanimitat el règim lingüístic de la Unió.

En un inici, el 1958, només eren quatre els idiomes reconeguts: l’alemany, el francès, l’italià i el neerlandès. Però amb els anys, amb l’adhesió de nous Estats a la UE, s’ha modificat el reglament per incorporar nous idiomes. L’últim va ser el croat l’any 2013.

Cal destacar, però, que tot i que alguns estats com Irlanda i Malta tinguin reconegudes les seves dues llengües oficials (irlandès/maltès i anglès), no hi ha cap país que tingui reconeguda més d’una llengua diferent de les que ja estan institucionalitzades a la UE. A més, les 24 llengües que són oficials a la UE són oficials en el conjunt dels seus respectius països, a diferència del català, l’euskera i el gallec, que són oficials a les seves comunitats autònomes, però no a tot l’estat.

Dates d’incorporació dels idiomes oficials de la UE. Font: Comissió Europea (2020)

Consell de la Unió Europea

L’encarregat, per tant, de modificar aquest reglament és el Consell de la Unió Europea, que és presidit actualment pel govern espanyol. Aquesta institució, juntament amb el Parlament Europeu, és un dels òrgans legislatius de la Unió Europea, que s’encarrega d’adoptar legislació i coordinar polítiques, i del qual formen part els diferents ministres dels governs de cada país de la UE, segons detalla la pàgina web de la UE.

Però, com indica el mateix web, no s’ha de confondre amb el Consell d’Europa, que és un organisme aliè a la UE.

Consell d’Europa, aliè a la UE

El Consell d’Europa és una entitat que no forma part de les institucions de la Unió Europea, i, de fet, va més enllà de les fronteres de la UE, ja que en formen part 46 Estats europeus. Es tracta d’una organització internacional fundada el 1949 per promoure la democràcia i protegir els drets humans i l’estat de dret a Europa, segons explica el ministeri d’Afers Exteriors al seu web.

La diferència principal, per tant, entre ambdós organismes, és que el Consell de la UE té capacitat normativa i, concretament en aquest cas, és de qui depèn el règim lingüístic de la UE, mentre que el Consell d’Europa no té aquesta potestat legislativa en el marc de la UE.

——-

L’article s’ha actualitzat el 22 d’agost de 2023 per afegir que no hi ha cap país que tingui reconeguda més d’una llengua diferent de les que ja estan institucionalitzades a la UE.