Què té de cert l’expressió “per a la memòria, cues de pansa”?
Analitzem amb l’IDIBELL el refranyer català
Què s’ha dit?
El refranyer català diu que menjar cues de pansa va bé per a millorar la memòria.
Què en sabem?
No hi ha evidència que menjar panses, i molt menys cues de pansa, tingui cap efecte protector sobre la nostra memòria. Alguns estudis apunten que la dieta mediterrània sí que pot tenir una funció protectora, especialment si s’enriqueix amb fruits secs com anous, avellanes o ametlles.
Segur que heu sentit alguna vegada l’expressió “per a la memòria, cues de pansa”, fent referència a la idea que aquests fruits secs contribueixen a prevenir la demència, un terme que engloba el conjunt de símptomes que afecten la memòria, el pensament i les habilitats socials prou per interferir en la vida diària. Però què té de cert l’expressió?
Les panses contenen nutrients beneficiosos per a la salut, però no hi ha evidència que siguin capaces de millorar la nostra memòria, ni que previnguin o curin la demència. Alguns estudis apunten que la dieta mediterrània sí que pot tenir una funció protectora, especialment si s’enriqueix amb fruits secs com anous, avellanes o ametlles. T’ho expliquem!
Ni cues ni panses
Les panses són grans de raïm deshidratat. Això significa que de vegades poden presentar també el pecíol, és a dir, la cua pròpiament dita, que també tenen altres fruites com les cireres o les peres. Abans d'ingerir les panses, però, aquest pecíol es retira, ja que “és massa dur”, tal com explica Meritxell Pons, doctora en biomedicina i investigadora del grup de Cèl·lules Mare i Malalties Neurodegeneratives de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Per tant, l’expressió “per a la memòria, cues de pansa”, no es pot dir que sigui certa, almenys si l’analitzem de manera literal.
Ara bé, i sense cua? La veritat és que tampoc hi ha evidència que la fruita seca per ella mateixa contribueixi a millorar la nostra memòria ni a prevenir els símptomes de la demència. Sengles cerques dels termes “pansa” i “demència”, i “pansa” i “memòria” a PubMed, el repositori més gran d’articles científics sobre salut i biomedicina, només troben dos estudis en rates en què s’associa el consum de panses amb una millor capacitat cognitiva en individus envellits i en individus amb Alzheimer, respectivament. Com hem explicat en repetides ocasions, però, les conclusions dels estudis amb animals no són directament extrapolables a les persones.
Aquests treballs van servir de punt de partida d’un projecte dut a terme el 2021 a Granada i finançat per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia, per investigar un possible efecte neuroprotector de l’aliment en dones postmenopàusiques majors de 65 anys. Les dones estudiades “van consumir panses de forma diària com a part de la seva dieta i es va fer una avaluació de l’estat cognitiu abans i després de la intervenció”, explica en un correu a Verificat Rosa Quirantes, química i investigadora al Centre Tecnològic d’Investigació i Desenvolupament de l’Aliment Funcional (CIDAF) de Granada, i responsable del projecte.
En comparar l’estat cognitiu amb un grup de dones que no havien seguit aquest patró alimentari “no es van trobar unes dades estadísticament significatives […] que recolzessin la hipòtesi de partida”, apunta l’experta, raó per la qual el grup no ha arribat a publicar els resultats.
En canvi, un altre assaig clínic aleatoritzat dut a terme aquest any per la Universitat de Salamanca sí que va trobar que “el suplement [diari] de 50 g de panses moscatell de Màlaga millora lleugerament el rendiment cognitiu” en persones majors de 70 anys, tal com explica Susana González-Manzano, doctora en farmàcia i salut i investigadora al Grup de Recerca en Polifenols de la universitat, que ha liderat l’estudi. Amb tot, els resultats del treball, que només va analitzar 80 voluntaris, no van mostrar millores significatives en les diverses avaluacions de la memòria.
La dieta mediterrània pot ajudar
I si no està clar que les panses serveixin, podem protegir la nostra memòria amb algun aliment? El patró alimentari més estudiat en la neuroprotecció és la dieta mediterrània. Diverses revisions sistemàtiques, com aquesta del 2013, aquesta del 2015 o aquesta del 2016, han trobat una associació entre seguir la dieta mediterrània i unes millors capacitats cognitives.
Ara bé, en tots tres casos, els investigadors apunten que no han estat capaços d’establir una relació de causalitat entre ambdues qüestions, i que cal més recerca per confirmar aquesta funció protectora.
Els fruits secs en el context d’una dieta mediterrània
Altres recerques espanyoles han trobat que enriquir la dieta mediterrània amb fruits secs pot tenir un efecte protector encara major, tot i que, de nou, l’evidència és limitada. En aquest del 2015, els científics van veure que les persones grans que afegien anous a un patró alimentari mediterrani milloraven la seva funció cognitiva en comparació amb les qui no ho feien. Les conclusions han estat similars en un treball d’aquest any basat en enquestes.
Jordi Salas, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i líder d’aquest darrer treball, el més actual, valorava en nota de premsa que els seus resultats “recolzen la idea que una alimentació saludable, que inclogui el consum freqüent de fruits secs, pot desenvolupar un paper important en el manteniment d’un correcte estat cognitiu a mesura que envellim”.