Les verificacions del debat a tres de RTVE
Les verificacions del debat a tres de RTVE per a les eleccions del 23J
RTVE ha convocat un darrer debat entre els principals candidats a la presidència del Govern espanyol, a només tres dies de les eleccions generals del 23 de juliol. S’han vist les cares Pedro Sánchez (PSOE), Santiago Abascal (Vox) i Yolanda Díaz (Sumar). Tot i que inicialment havia de ser un debat a quatre, Alberto Núñez Feijóo (PP) ha decidit no assistir-hi.
Els equips de fact-checking de Verificat i Maldita hem verificat en directe totes les seves declaracion, que podreu llegir a continuació.
"Els qui paguen aquestes polítiques verdes són (…) els espanyols més desfavorits, que ja no poden entrar al centre de les ciutats perquè no es poden comprar un cotxe elèctric a les ciutats de menys de 50.000 habitants."
Santiago Abascal (Vox)
Abascal fa referència a l'obligació, introduïda per la llei de canvi climàtic, que tots els municipis de més de 50.000 habitants (i les de més de 20.000 amb problemes de qualitat de l'aire) han de tenir una zona de baixes emissions (ZBE). Tanmateix, actualment ni tots els municipis obligats han implantat una ZBE ni aquells que tenen zones actives permeten el pas només a cotxes elèctrics.
Segons el criteri d'habitants de la llei, almenys 149 ciutats entren en l'obligació d'implantar aquestes zones. No obstant això, segons el portal zonasdebajasemisiones.es, actualitzat a 28 de juny de 2023, només hi ha 10 ciutats amb zones de baixes emissions actives a Espanya. Algunes de les ciutats més poblades d'Espanya, com Bilbao o València, encara estan en fase de projecte.
D'altra banda, les restriccions de trànsit dins de les zones de baixes emissions s'estableixen, per obligació de la llei climàtica i del reglament de vehicles, segons les etiquetes ambientals de la Direcció General de Trànsit (DGT). Les zones de baixes emissions actuals només impedeixen el pas dels vehicles sense etiqueta (o amb etiqueta A) i amb excepcions, com per exemple la zona de baixes emissions de Barcelona o del districte centre de Madrid. Aquesta última ZBE sí que restringeix l'accés dels vehicles B i C quan hi ha alts nivells de contaminació.
Però, fins i tot si només permetessin l'accés a les ZBE a aquells vehicles amb l'etiqueta considerada més sostenible, l 'etiqueta 0, aquesta inclou també un tipus de vehicle híbrid. Per tant, és fals que els conductors sense cotxe elèctric no puguin entrar al centre de moltes ciutats espanyoles.
"El senyor Abascal i el senyor Feijóo, que representen el mateix aquí, volen que una netejadora, per exemple, treballi fins als 70 anys"
Yolanda Díaz (Sumar)
No qualifiquem aquesta afirmació com a falsa ja que el verb "voler" no pot ser verificat, en ser una intenció no basada en dades.
El cert és que ni el partit de Santiago Abascal, Vox, ni el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, contenen en els seus programes electorals que els treballadors amb alguna càrrega física, com una netejadora, hagin de seguir empleats fins als 70 anys; ni cap altre tipus de treballador. Tampoc hi ha declaracions públiques en què aquests candidats hagin esmentat aquestes propostes.
L'única referència a l'edat de jubilació que fa el PP en el seu programa electoral és en relació als especialistes en medicina de família i pediatria d'Atenció Primària; que proposen ampliar-la fins als 72 anys. Vox, per la seva banda, no proposa cap edat de jubilació per a cap sector.
"Mai abans havíem tingut tants joves empleats i la taxa d'atur juvenil més baixa"
Pedro Sánchez (PSOE)
La taxa d'atur juvenil entre les persones joves (de 16 a 29 anys) és del 22,62% i el nombre d'ocupats és de 2.870.000 persones, segons les xifres del primer trimestre del 2023 de l'Enquesta de Població Activa de l'Institut Nacional d'Estadística. No obstant això, les dues afirmacions de Pedro Sánchez són falses.
Sobre la taxa d'atur juvenil: la xifra més baixa de la sèrie històrica va ser la registrada en el segon trimestre del 2007, quan la taxa d'atur jove va ser del 12,46%, segons l'Enquesta de Població Activa.
Quant a l' ocupació: el major nombre d' empleats joves menors de 30 anys de la sèrie històrica va ser en el tercer trimestre de 2006 amb 5.042.000 persones ocupades, segons l' Enquesta de Població Activa.
"Estem vivint una ona de calor sense precedents (…) Aquesta onada de calor no és una casualitat, s'anomena canvi climàtic."
Yolanda Díaz (Sumar)
L'actual onada de calor que afecta Espanya ha estat rellevant en tant que ha marcat alguns rècords de temperatura en diversos punts del país, com els 45,4 °C a Figueres o els 44,3 °C a Porqueres, tots dos a Catalunya. No obstant això, no està sent ni la més duradora, ni la més extensa, ni la més intensa registrada, tres paràmetres amb els quals l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) classifica les onades de calor a Espanya. La més extrema fins al moment, segons l'Aemet es va produir el juliol del 2022: va afectar 44 províncies i va tenir una durada de 18 dies. Aquesta, per contra, va començar el passat dilluns, 17 de juliol, i que, segons les últimes previsions de l'Aemet, finalitzaria el dimecres, 19 de juliol.
"Aquest mes de juliol s'està caracteritzant per episodis de calor curts, però molt intensos, en els quals s'assoleixen temperatures per sobre dels 40 ºC, clarament. Després d'aquests episodis càlids arriben períodes amb una calor més normal […] Amb l'anàlisi dels primers 17 dies de juliol de 2023, aquest mes se situa com el tercer juliol més càlid de la sèrie històrica, sèrie que arranca en 1961", segons ha indicat el portaveu de l'agència meteorològica, Rubén del Campo, a través d'una nota de veu facilitada per la institució.
Una altra cosa són les onades de calor simultànies que estan travessant bona part d'Europa, a causa de la presència d'un anticicló que ha estat batejat de forma no oficial per certes webs italianes com Caronte o Cerberus. S'estan batent rècords de temperatura històrics en països com Itàlia, on s'han assolit els 46,3 °C a Licata (Sicília), o a Regne Unit, país en el qual s'han superat la marca els 40 °C, una cosa mai abans observada segons MetOffice, el servei meteorològic britànic.
Són xifres que s'han registrat després de la que es considera ja la setmana amb temperatures globals més altes des que hi ha registres, tant segons les dades ofertes pel programa Copernicus, de la Comissió Europea (CE), com els anunciats pels Centres Nacionals per a la Predicció Mediambiental (NCEP, en anglès) dels Estats Units.
"La llei de sanitat pública, la llei d'educació pública, la dignitat de les pensions, el Sistema Nacional de Dependència, la llei de lluita contra la violència de gènere, la llei del matrimoni igualitari, la llei d'igualtat entre homes i dones, la llei LGTBI, la llei d'interrupció de l'embaràs modernitzada i la llei d'eutanàsia […] totes han comptat amb el vot en contra del Partit Popular i de Vox […] fins i tot han recorregut davant del Tribunal Constitucional totes aquestes lleis"
Pedro Sánchez (PSOE)
Pedro Sánchez enumera 9 lleis i a continuació afirma que el PP ha votat en contra de totes i que "fins i tot han recorregut davant del Tribunal Constitucional totes aquestes lleis". Com en la segona afirmació Sánchez parla en plural, és difícil saber si es refereix només al PP o també a Vox. En 3 dels casos no es va presentar cap recurs davant el TC. Tant l' admissió a tràmit com les resolucions del TC són públiques i es publiquen al Butlletí Oficial de l' Estat.
En el cas de la "llei de sanitat pública", hem considerat la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat. En aquest cas ni PP ni Vox existien, però Aliança Popular hi va votar a favor i no es va presentar recurs. Per similitud de noms i conceptes també hem comprovat la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública; i el Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut. Cap de les tres va ser objecte de recurs davant el TC. La llei del 2011 es va aprovar en comissió, sense que hi hagi registre de la postura del Partit Popular. El 2018, en la convalidació del Reial decret llei, el PP hi va votar en contra.
La llei que estableix el Sistema Nacional de Dependència, la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, no va ser recorreguda pel PP, que va votar a favor al Congrés i al Senat. Vox no existia en aquell any.
La llei de lluita contra la violència de gènere, Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, tampoc va ser recorreguda pel Partit Popular. La llei va ser aprovada per unanimitat. Va ser la titular del Jutjat Penal 4 de Múrcia qui va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC.
"En el seu progama el que defensen és […] prohibir les vagues"
Yolanda Díaz (Sumar)
"Ha tornat a dir mentides sobre el nostre programa absolutament. Ha dit que volem prohibir les vagues i és una mentida"
Santiago Abascal (Vox)
El programa de Vox per al 23J esmenta en dues ocasions les vagues en relació a prohibir els piquets, però no a prohibir les vagues en general. És en el programa del 2019 a les generals del 28-A en què Vox sí que proposava una modificació del dret a vaga.
En el programa de Vox per a les eleccions del 23-J s'esmenten les vagues en dos punts, segons el document que publiquen al seu web. En el punt 31 es diu que es garantirà "efectivament el dret al treball prohibint les accions coactives en les vagues polítiques", com poden ser els piquets.
Font: Punt 31 del programa de Vox per al 23-J
En el punt 44 també es proposa una llei "per a la protecció dels drets constitucionals dels treballadors" i una reforma del Codi Penal que castigui "els piquets de vaga".
Font: Punt 44 del programa de Vox per al 23-J
En el programa per a les generals d'abril de 2019, però, sí que s'esmentava la necessitat d'una "llei de vaga moderna" i es deia que "la legalitat de la convocatòria d'una vaga exigirà el vot majoritari i secret dels treballadors del sector, indústria o empresa en la qual es pretén iniciar el conflicte col·lectiu".
Font: Programa de Vox per a les generals d'abril de 2019
Aquesta exigència del vot majoritari dels treballadors del sector, indústria o empresa seria una limitació respecte al dret a vaga actual ja que, segons l'article 3 del Reial decret llei 17/1977 sobre relacions de treball que ho recull, la declaració d'una vaga pot acordar-se per acord de la majoria dels representants dels treballadors (no del conjunt de la plantilla).
Font: Article 3 del Reial decret llei 17/1977 sobre relacions de treball.
També pot ser convocada per decisió dels treballadors afectats pel conflicte, per majoria a través d' una votació secreta, i per acord adoptat per les organitzacions sindicals amb implantació en l' àmbit laboral al qual la vaga s' estengui, segons el web del Ministeri de Treball.
“Vostès no han aconseguit reduir, amb aquesta llei de violència de gènere, els assassinats de dones”
Santiago Abascal (Vox)
Santiago Abascal ha repetit en dues ocasions que la "llei no ha pogut reduir el nombre d'assassinats". És fals.
La xifra d'assassinats per violència de gènere ha disminuït respecte al 2019 i també des que es va aprovar la Llei contra la Violència de Gènere, l'any 2004.
El 2019 es van produir 56 assassinats i el 2022 va acabar amb 49 víctimes mortals a mans de la seva parella o exparella, segons les xifres publicades pel Ministeri d'Igualtat. Aquest 2023, fins al 10 de juliol, s'han produït 28 assassinats (en el mateix període del 2019, van ser assassinades 33 i el 2018, 22).
No obstant això, la reducció és més gran si comparem amb les dades anteriors a l'aprovació de la llei el 2004: l'any 2003 hi va haver 71 dones assassinades.
"Si un home s'autopercep de gènere femení i pega la seva dona, aquesta dona no està protegida per la seva llei"
Santiago Abascal (Vox)
Santiago Abascal ha fet aquestes declaracions en relació a la llei trans aprovada pel Govern i assegurant que si un home canvia el seu gènere podria deslliurar-se de ser portat a la justícia per la llei de violència de gènere.
Aquesta "autopercepció" a què fa referència Santiago Abascal influiria en la protecció a una dona per un cas de violència de gènere en el cas que es produís un canvi de sexe registral abans de l'agressió, atès que no s'aplicaria la llei de violència de gènere.
No obstant això, si aquesta "autopercepció" a la qual es refereix Santiago Abascal no es tradueix en un canvi de sexe registral, és a dir, que en el registre l'agressor segueix figurant com a home, no podria influir en la protecció a una dona per un cas de violència de gènere.
Tampoc influirà en el cas que el canvi de sexe registral es produeixi després d'aquesta agressió. Això s'indica a l 'article 46 d'aquesta llei: "La rectificació de la menció registral relativa al sexe i, si s'escau, el canvi de nom, no alteraran el règim jurídic que, amb anterioritat a la inscripció del canvi registral, fos aplicable a la persona als efectes de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere".
"Ha mentit a tota Espanya. La persona que va assassinar a aquella dona comerciant sap d'on era? De Sant Lorenzo de l'Escorial. No era un migrant. Demani disculpes."
Yolanda Díaz (Sumar)
Yolanda Díaz exigeix a Santiago Abascal que demani disculpes per acusar un immigrant per l'assassinat d'una dona a Tirso de Molina i diu que el detingut "era de San Lorenzo del Escorial". Yolanda Díaz fa referència a un tuit publicat per Santiago Abascal el 3 de juliol en el qual va retuitejar un contingut fals que deia "un magribí assassina a punyalades una dona de 61 anys a l'interior de la seva botiga del centre de Madrid" juntament amb el missatge "només VOX s'acorda que hi ha espanyols que estan patint el disparat migratori avalat per tots els partits".
Després de l'acusació de Díaz, Santiago Abascal diu: "Jo mantinc el que vaig dir més enllà de fer-me ressò d'una notícia que no era certa".
El 3 de juliol, una dona va ser assassinada a la seva botiga de roba situada a la plaça de Tirso de Molina, al centre de Madrid, tal com han publicat alguns mitjans de comunicació. El 4 de juliol, el presumpte autor dels fets va ser arrestat per la Policia, al costat d'una dona que també estaria involucrada en el succés. No obstant això, les dues persones detingudes per l'assassinat tenen nacionalitat espanyola i són nascudes a Espanya, com indica la Policia Nacional a Maldita.es. Els seus noms són Jesús i Estrella.
"No pot ocultar que aquest conjunt de persones han cotitzat menys hores, això què significa, que la gent treballa moltes menys hores, que la gent té salaris més baixos"
Santiago Abascal (Vox)
"Hem fets 660 milions d'hores, un 22% més"
Yolanda Díaz (Sumar)
Santiago Abascal ha afirmat que la gent treballa moltes menys hores i té salaris més baixos. El nombre mitjà d 'hores per treballador ha disminuït un 2,9%. En el primer trimestre de 2019 cada treballador va realitzar 34,6 hores setmanals i en el primer trimestre de 2023, 33,6 hores, segons les dades de l'EPA.
Tot i així, el salari mitjà també ha augmentat entre el 2019 i el 2021 (últimes dades disponibles). El 2019 el guany mitjà per treballador era de 24.395,98 euros i el 2021 de 25.896,82. El salari mitjà i el salari més freqüent també van augmentar entre el 2019 i el 2020, segons les últimes dades disponibles de l 'enquesta anual d'estructura salarial de l'INE.
Per tant, tot i que les hores mitjanes treballades per cada treballador hagin disminuït —no les del conjunt de treballadors— els salaris no reflecteixen aquesta baixada.
Segons les dades de l'EPA, en el primer trimestre del 2023 el total de treballadors ocupats espanyols sumaven 660 milions d'hores setmanals treballades, com defensa Yolanda Díaz. Es tracta d' un 3,46% més que en el mateix període del 2019, quan es va iniciar el govern de coalició. En aquest primer trimestre de 2019 eren 638 milions d'hores treballades en total.
Díaz assegura que es tracta d'un 20% més sense especificar respecte a quan. La xifra més similar a la qual fa referència Díaz es dona entre el primer trimestre del 2023 i el del tercer trimestre del 2020, amb un augment del 21%. Si comparem amb la xifra del trimestre en què es va aprovar la reforma laboral (primer trimestre 2022), el total d'hores treballades setmanals augmenta un 2,1%.
"La llei climàtica (…) és precisament la llei que impedeix l'exploració i explotació dels nostres propis recursos naturals i energètics quan patim la dependència energètica"
Santiago Abascal (Vox)
La llei de canvi climàtic que va entrar en vigor el 22 de maig de 2021 prohibeix l'aprovació de "noves" autoritzacions d'exploració, investigació i explotació d' hidrocarburs i jaciments minerals radioactius, però aquesta prohibició no afecta un altre tipus de recursos com el sol, el vent o l'aigua.
"Tenim més treballadors en l'agricultura que mai: 750.000"
Yolanda Díaz (Sumar)
Yolanda Diaz ha afirmat que "tenim més treballadors en l'agricultura que mai, 750.000". És FALS. És cert que actualment Espanya té 748.200 persones ocupades en l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca, segons les últimes dades publicades de l'Enquesta de Població Activa corresponents al primer trimestre de 2023. No obstant això, aquesta no és la dada més alta de la història, sinó que hi ha diversos trimestres des del 2008 que van registrar un major nombre d'ocupats en aquest sector. Des que hi ha dades disponibles, el trimestre que va registrar un major nombre d'ocupats en l'agricultura va ser el primer trimestre del 2008 (870.100 ocupats).
"L'únic partit d'Espanya que s'ha autoexclòs del pacte d'Estat contra la violència de gènere ha estat Vox"
Pedro Sánchez (PSOE)
L'afirmació de Sánchez és certa si es refereix al pacte d'Estat vigent, que Vox no ha signat, però hi ha hagut més Pactes d'Estat contra la violència de gènere a Espanya:
El Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere del 2018, que es va aprovar el 2017 sota el govern de Rajoy, no va ser signat per Podem ni per EH Bildu. La formació morada va decidir abstenir-se i no donar suport al document en no haver-hi ni calendari ni pressupostos que puguin garantir la seva execució.
Posteriorment, amb Sánchez ja en el Govern, es va renovar aquest pacte d'estat, coincidint amb el 25 de novembre de 2021 (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones), i en aquest cas van signar el dictamen tots els grups polítics a excepció de Vox. Pots llegir més informació sobre l'actual Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere aquí.
"Amb el patriotisme de Bildu, aquesta força política tan respectable, han aprovat vostès una reforma laboral"
Santiago Abascal (Vox)
EH Bildu va votar en contra en contra la reforma laboral en la votació que es va fer el 3 de febrer de 2022 al Congrés i en la qual va ser aprovada definitivament. També hi van votar en contra PP, Vox, ERC, PNV, Junts, la CUP, Fòrum, UPN i BNG (174 vots en contra en total).
Font: Votació de la reforma laboral del 3 de febrer de 2022. Vots en contra dels diputats d'EH Bildu. Congrés dels Diputats
"A Espanya hi ha privilegis: la política fiscal no és justa, un petit autònom, una perruqueria tributa el 17,5% ; una gran empresa al 3,8%"
Yolanda Díaz (Sumar)
Les grans empreses, a efectes tributaris, són aquelles que tenen una facturació de 6.010.121,04 euros o que compten amb més de 250 treballadors. El tipus efectiu sobre el benefici que paguen les empreses grans és del 6,53%, segons dades de l'Agència Tributària. Més gran que la xifra que indica Yolanda Díaz. Dins de les grans empreses, depenent del volum de treballadors paguen un tipus efectiu diferent. L'afirmació de Díaz podria referir-se a les empreses de més de 5.000 treballadors, el tipus efectiu de les quals és el 3,59% .
La xifra de la petita autònoma pot induir a error, ja que els autònoms paguen l'impost de la renda, que és progressiu i varia en funció de quant es guanya. Com més ingressos, el percentatge efectiu és més gran. El tipus efectiu mitjà que es va pagar el 2022 entre tots els contribuents, que inclou autònoms, pensionistes i empleats assalariats entre d'altres, va ser del 15,3%.
"El senyor Pedro Sánchez ha destruït part de la riquesa d'Espanya (…) i dinamitant preses en meitat d'una sequera."
Santiago Abascal (Vox)
La destrucció de preses a Espanya és una narrativa que ja hem verificat amb anterioritat. El que s'ha retirat de nombrosos rius a Espanya en la gran majoria dels casos no són preses (paret de gran altura que tanca un embassament) sinó assuts (murs normalment petits que desvien part del cabal d'un riu per al reg i altres usos i que solen deixen que l'aigua flueixi per sobre). Si bé el nombre de barreres eliminades ha augmentat en els darrers anys, aquesta política de restauració fluvial es porta aplicant des d' almenys l' any 2000.
A més, totes les estructures fluvials enderrocades o bé estaven en desús, és a dir, no s'utilitzaven per a res, o bé no tenien concessió (permís) per utilitzar l'aigua, segons tots els experts consultats per Maldita.es. Demolir estructures sense concessió és una obligació dictada en la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques i el Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Si en els últims anys (almenys 2021 i 2022) s'haguessin derruït la capacitat total dels embassaments hauria disminuït, però la realitat és que ha augmentat de 55.326 hm3 el 2013 a 56.069 hm3 el 2023, segons el Butlletí hidrològic peninsular que elabora setmanalment el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Des del 2010 hi ha almenys 20 embassaments nous, segons una anàlisi de dades realitzada per Maldita.es.