L’origen del petroli sí que és fòssil (encara que no ve només de la descomposició dels dinosaures)
El petroli és producte de la descomposició de matèria orgànica acumulada en sediments durant milions d’anys
Què s’ha dit?
Que l’origen del petroli és químic, no fòssil, perquè no ve d’organismes o matèria orgànica.
Què en sabem?
L’origen del petroli està àmpliament documentat i sabem que té un origen natural fruit de la descomposició de matèria orgànica.
Un programa de televisió setmanal pertanyent a Intereconomia TV el contingut del qual diu que té “base científica” ha assenyalat recentment que és fals el petroli sigui d'origen fòssil, perquè “no ve d'organismes o matèria orgànica” i que, en estar fet de carboni, “l'element més abundant a tot l'univers”, els dipòsits “s'estan renovant contínuament, és a dir, que el petroli és una font inesgotable”.
És FALS. L'origen del petroli està documentat àmpliament des de fa segles. El petroli és producte de la descomposició de matèria orgànica acumulada en sediments durant milions d'anys, convertida en una barreja de compostos químics complexos la composició principal dels quals és l'hidrogen i el carboni, és a dir, els hidrocarburs. Les reserves mundials de petroli estan localitzades i comptabilitzades per organismes internacionals com l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que temen des de fa anys que s'acabi esgotant.
Aquests dipòsits de petroli s'estan renovant contínuament, és a dir, que el petroli és una font inesgotable
"Anomenem combustibles fòssils al cru i al petroli perquè són barreges d'hidrocarburs —compostos orgànics fets d'àtoms de carboni i hidrogen— que es van formar a partir de restes d'animals i plantes que van viure fa milions d'anys en un ambient marí abans de l'existència" dels dinosaures”, indica l'Administració d'Informació Energètica dels Estats Units (EIA, en anglès) al seu web.
És a dir, el petroli és un compost fòssil i està documentat com a tal des de 1756, any en què la paraula va ser esmentada per primera vegada pel químic alemany Caspar Neumann en la traducció en anglès del seu llibre Els treballs químics de Caspar Neumann, segons va indicar un portaveu del Centre per al Gas Natural de la Universitat de Queensland a l'agència AFP i que confirma també la Universitat Estatal de Pennsilvània (EUA). Al segle XIX, alguns científics com el geòleg americà TS Hunt, Leo Lesquereux, o Peter Lesley ja parlaven de l'origen biològic del petroli.
És veritat que durant anys han coexistit dos corrents de pensament respecte a l'origen d'aquest recurs: el de l'origen orgànic —descrit anteriorment, que parteix de la base que l'origen són els sediments d'animals i plantes en antics mars de la Terra— i la que defensava un origen inorgànic —procedent dels minerals de l'interior del nostre planeta—, però aquesta segona teoria del pensament, defensada principalment per científics de Rússia i l'astrofísic americà Thomas Gold el 1999, encara que teòricament possible, ha estat rebutjada en nombroses ocasions com a explicació de l'origen de dipòsits de petroli a nivell comercial, ja que no és possible obtenir per aquesta via les quantitats industrials necessàries per suplir la demanda mundial.
L'amenaça del final del petroli
Tampoc és cert que sigui una font inesgotable perquè el petroli fàcilment extraïble de la terra a un cost que compensa és limitat, precisament perquè el petroli és una matèria fòssil que triga milions d'anys a generar-se, una cosa sobre la qual hi ha consens científic. Les quantitats de petroli més grans es troben de Veneçuela, Aràbia Saudita, Canadà i l'Iran, encara que el productor més gran són els Estats Units.
Hi ha un debat intens sobre què es coneix com la teoria del bec petrolier o peak oil, al voltant de la qual les entitats d'anàlisi energètica estimen que les fonts convencionals de petroli cru ja han assolit o estan a punt d'assolir la seva capacitat màxima de producció a tot el món. Que hi hagi aquesta teoria, sobre la qual organitzacions com l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en anglès) han publicat anàlisis que estimen quan arribarà aquest punt, significa que, efectivament, el petroli és un recurs limitat i podria estar a punt de desaparèixer de les fonts convencionals.
Mentrestant, l'Administració d'Informació Energètica dels Estats Units (EIA) ha publicat un informe recent que assenyala que el nivell de les reserves provades dels Estats Units, és a dir, d'aquells jaciments amb viabilitat comercial per sortir al mercat, es troba a màxims històrics. Shell o BP, dues de les principals petrolieres, també han publicat informes sobre les estimacions del peak oil, però, de moment, no hi ha una resposta clara sobre quan passarà.
De l'interior de la Terra a l'atmosfera
El petroli cru no és el que s'utilitza com a combustible, sinó que s'ha de refinar amb processos que, tenint en compte els diferents pesos, volatilitats i temperatures d'ebullició dels hidrocarburs, els separen, donant origen als anomenats productes intermedis i finals. Aquests van des de “gasolines, querosè i gasoil”, fins a “fueloil (lleuger, mitjà i pesat), i olis lubricants”, enumera el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco). Aquest procés de refinació “és imprescindible per convertir el petroli en un producte útil per a les necessitats energètiques i de materials per a la societat”, indica l'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP).
Un cop tenim tots aquells productes intermedis i finals, aquests es cremen per produir energia, i és aquí quan es produeix la combustió del carboni, és a dir, una reacció amb l'oxigen de l'aire. Carboni i oxigen, junts, formen CO₂ [o diòxid de carboni]”, indica a Verificat Fernando Gomollón Bel, químic i divulgador científic. Aquesta és la raó per la qual en cremar petroli, o un altre combustible com el gas natural i el carbó, s'emeten grans quantitats d'aquest gas amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera.
Un vell conegut del món de la desinformació
Juan Zaragoza és el presentador del programa, un vell conegut dins la desinformació en general que ja ha llançat missatges falsos sobre la pandèmia i el discurs dels quals hem verificat amb anterioritat.
Durant l'emissió, assenyala que el canvi climàtic és una farsa —ja hem parlat de per què pràcticament la totalitat de la comunitat científica està d'acord que existeix i està causat per l'home aquí i aquí—, però tampoc no ofereix proves del que diu; simplement es limita a afirmar que és una cosa que al seu programa “ja hem demostrat”. Tot i això, el seu discurs no és nou i altres agències de verificació membres de la International Fact-Cheking Network han verificat aquesta narrativa, que ha aparegut també viralitzada a Twitter i Facebook.
El seu programa està circulant actualment per certs fòrums de Telegram on els missatges falsos són habituals i s'ha donat difusió, per exemple, a Josep Pàmies, un remeier condemnat fa uns anys per haver difós pseudoteràpies.
