No s’ha demostrat que el dejuni intermitent sigui efectiu per tractar l’ansietat
No hi ha evidències suficients l’abstinència voluntària de menjar i beure durant un període de temps determinat aporti beneficis per a combatre l’ansietat
Què s’ha dit?
Que el dejuni intermitent té efectes beneficiosos sobre l’ansietat.
Què en sabem?
No hi ha evidències suficients que el dejuni intermitent, definit com l’abstinència voluntària de menjar i beure durant un període de temps determinat, aporti beneficis per a combatre l’ansietat.
A una entrevista que compta amb més de 68.000 visualitzacions a Youtube, una persona que ens presenten com a farmacèutic afirma, des de la seva experiència personal, que el dejuni intermitent presenta efectes beneficiosos per a combatre l’ansietat. L’entrevistat també explica com va iniciar-se en aquesta pràctica fa més d’una dècada, i és que ja fa anys que es parla d’aquest tipus de dieta. De fet, un documental emès per la BBC anomenat Eat, Fast and Live Longer l’any 2012 ja en parlava, i el 2019 el dejuni intermitent va ser la dieta més googlejada pels americans.
Les cerques a Google sobre el dejuni intermitent es disparen cada any just després de les celebracions de Nadal, acompanyades d’altres cerques de conceptes com dieta o perdre pes, ja que s’ha demostrat que aquesta pràctica pot contribuir a reduir-lo. Però, té algun benefici sobre la nostra salut mental?
La majoria de recerca que hi ha actualment sobre aquest tema s’ha realitzat principalment durant èpoques de Ramadà, ja que aquesta tradició musulmana és un tipus de dejuni intermitent que realitzen 1.600 milions de persones un cop l’any. Tot i això, els estudis no presenten les evidències suficients per a confirmar els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica sobre l’ansietat.
Dejuni intermitent: en què consisteix?
El dejuni intermitent —l’abstinència voluntària de menjar i beure durant un període de temps determinat— és una pràctica comuna a diverses tradicions. De fet, alguns llibres d’etnologia i religió descriuen aquest exercici com una pràctica ancestral amb diverses modalitats i patrons de dejuni que van de d’hores a dies.
És evident que la decisió de deixar d’alimentar-se durant un temps determinat afecta el nostre metabolisme de diferents maneres. Un estudi dut a terme el 2019 per investigadors austríacs assegurava que aquesta pràctica és segura en adults sans no obesos i que presenta efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular, per exemple. Altres anàlisis afirmen que el dejuni intermitent ajuda a regular la glucèmia i algunes revisions sistemàtiques afirmen que aquesta pràctica no comporta efectes greus per la salut.
Cal tenir en compte, però, que aquesta dieta no està recomanada en certs grups com les embarassades, els infants o les persones grans. A més, “el dejuni intermitent comporta un risc per a desenvolupar diversos trastorns de la conducta alimentària”, assenyala a Verificat Esteve Martínez, psicòleg especialista en psicologia clínica i consultor del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona.
Així mateix, existeixen diferents tipus de dejuni intermitent, i no tots tenen els mateixos efectes sobre la nostra salut. No és el mateix fer dejuni un cop cada quinze dies que fer dejuni vuit hores al dia, per exemple. Abans de començar qualsevol tipus de dieta, sempre és aconsellable consultar a un professional de la salut, ja que les respostes de cada cos poden arribar a ser molt diferents segons diversos factors com el tipus de metabolisme, l’edat, el sexe, el pes, etc.
Relació entre el dejuni intermitent i l’ansietat
La recerca sobre l’impacte del dejuni intermitent en la salut mental ha augmentat al llarg de les darreres dècades, però ara per ara no s’ha pogut establir una relació causal entre els períodes d’abstinència alimentària i els menors nivells d’ansietat o altres patologies de salut mental. Les anàlisis disponibles s’han dut a terme sobretot durant períodes de temps curts o amb un nombre de participants limitat i, tot i que han arribat a conclusions preliminars, els seus resultats no són extrapolables a la població general. A més, manquen estudis en poblacions afectades per problemes de salut mental, els quals serien rellevants per analitzar l’efecte del dejuni sobre aquestes condicions.
La majoria de recerca que hi ha actualment sobre aquest tema s’ha realitzat principalment durant èpoques de Ramadà. Diversos estudis duts a terme a l’Iran entre el 2014 i el 2018 i els resultats preliminars d’una metaanàlisi francesa del 2021 van trobar efectes beneficiosos del dejuni en la salut mental d’aquells que el practiquen, com una reducció de l’ansietat i de la simptomatologia depressiva. Ara bé, la revisió va destacar que aquests efectes beneficiosos no es poden relacionar directament amb el dejuni, ja que podrien estar relacionats amb altres tradicions dutes a terme durant el Ramadà, com passar més temps en família o canviar els hàbits de son. El treball no va trobar diferècies significatives en assajos de dejuni fora del context del Ramadà.
Endemés, una revisió sistemàtica del 2022 liderada per la Universitat de Castilla La-Mancha (UCLM), assegurava que el dejuni intermitent no presenta cap mena d’impacte negatiu en les malalties mentals. “La nostra revisió suggereix que el dejuni no influeix negativament en trastorns com l’ansietat i la depressió i podria disminuir la simptomatologia depressiva”, indica Rubén Fernández Rodríguez, investigador predoctoral del Centre d’Estudis Sociosanitaris de l’UCLM, a Verificat. L'expert apunta, però, que la majoria de treballs que van revisar s'han dut a terme en persones amb sobrepès, obesitat o diabetis tipus II, de manera que els resultats no són directament extrapolables a persones sanes.
L’ansietat en xifres
“L’ansietat és un senyal d’alarma davant la percepció d’un perill potencial o una pèrdua de control que tothom pot experimentar alguna vegada”, segons explica el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya. Actualment, el 6,7% d’espanyols està afectat per aquesta condició i la taxa es duplica en les dones en comparació amb els homes. A més, com ja comentàvem en un article publicat anteriorment, un de cada deu adults espanyols presenta un problema de salut mental, i un de cada quatre patirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida.
Quant al dejuni intermitent per a tractar la salut mental, ‘és cert que, en alguns casos, aplicar una restricció de la finestra d’ingestes pot donar sensació d’autocontrol i seguretat, sentiments que podrien ésser favorables per als trastorns d’ansietat’ indica Fernández, però encara cal més recerca en aquest àmbit. ‘Les pròximes investigacions haurien de centrar-se en mesurar de forma rigurosa les variables de salut mental en diverses poblacions, incloent algun biomarcador i la condició clínica que presenta cada persona’ afegeix Fernández.
Ara per ara, la teràpia psicològica i les tècniques de relaxació són els tractaments més freqüents davant d’aquest trastorn. Mantenir hàbits saludables com practicar exercici o tenir una dieta equilibrada ajuden a prevenir l’ansietat i la depressió, però, avui en dia, encara no podem confirmar que el dejuni intermitent serveixi front aquestes condicions de salut mental.
