No tots els codis penals del món castiguen entrar irregularment a un país i Espanya tampoc, a diferència del que diu Garriga
Espanya no considera la permanència irregular al seu territori com un delicte, sinó com una falta administrativa greu.
Què s’ha dit?
Ignacio Garriga va afirmar que la nova mesura que ha presentat la Generalitat per crear 630 llocs de treball per persones en situació irregular legitima el delicte perquè entrar irregularment a un país està castigat en qualsevol Codi Penal del món.
Què en sabem?
Espanya no considera la permanència irregular al seu territori com un delicte, sinó com una falta administrativa greu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que les sancions penals per entrada irregular van en contra del Dret Comunitari.
Ignacio Garriga, president del grup de Vox al Parlament de Catalunya, assegura que la línia d'ajuts anunciada per la Generalitat per crear 630 llocs de treball per a persones en situació irregular a Catalunya és "una mesura que legitima el delicte" perquè "entrar il·legalment a un país està castigat en qualsevol codi penal del món".
És FALS. Ni Espanya ni altres països (com França) consideren que l'entrada al seu territori de manera irregular sigui un delicte. De fet, les sancions penals per entrada irregular van en contra del Dret Comunitari, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La mesura, a més, no legitima el delicte perquè la llei espanyola considera la permanència irregular al seu territori com una falta administrativa i no com un delicte.
“Entrar il·legalment a un país està castigat en qualsevol codi penal del món”
Ignacio Garriga, president del grup Vox al Parlament de Catalunya
La línia d’ajudes ACOL, llançada el 9 de gener, està destinada a persones que es troben en situació administrativa irregular, però en condicions d’obtenir una autorització de residència i treball per arrelament social, segons detalla la resolució de la convocatòria. És a dir, no poden tenir antecedents penals ni a Espanya ni al seu país d’origen i han de disposar d’un contracte laboral, entre d’altres requisits.
L’ajuda, per tant, pretén facilitar l’accés al mercat de treball a aquells a qui només els falta tenir una feina per aconseguir la residència temporal, segons la nota de premsa del Govern.
L’entrada irregular no és un delicte a Espanya
A més, és fals dir que “aquesta mesura legitima el delicte” perquè ni entrar ni trobar-se en situació irregular a Espanya està castigat amb sancions penals ni està inclòs al Codi Penal, com comenten a Verificat el professor de la Universitat de Barcelona David Moya i l’advocat especialitzat en estrangeria David Querol. Es tracta d'una infracció administrativa greu especificada a l'article 53.1a de la llei d'estrangeria i no un delicte, com ja vam explicar en una altra verificació. És a dir, la sanció la imposa una administració, i no un tribunal o jutjat com en el cas d’una sanció penal.
El que sí que contempla el Codi Penal espanyol com a delicte és facilitar l’entrada irregular d’estrangers (art. 318 bis), però no s’adreça als estrangers que entren irregularment, sinó a aquells coneguts com a “traficants o contrabandistes de persones”, segons explica Moya.
La infracció penal no és la norma general
El president del grup parlamentari de Vox va justificar la seva intervenció a xarxes dient que “entrar il·legalment a un país està castigat en qualsevol codi penal del món”. Però això tampoc és veritat.
“Hi ha delictes que són delicte a tot arreu, com l’homicidi” i altres que depenen d’una “decisió del legislador”, i l’entrada i estada irregular s’inclou dins d’aquest segon grup, detalla la catedràtica en Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid Margarita Martínez a Verificat. Tot i això, tipificar l’entrada irregular com una infracció penal “seria un cas aïllat, no pas la regla general”, explica a Verificat Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal i professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
A França, per exemple, fins al maig de 2021 entrar de forma irregular comportava multa de 3.750 euros i un any de presó (article L621-2 derogat de la llei d’estrangeria). Actualment, però, la llei francesa ja no parla de sancions per entrada irregular, sinó de l’entrega i el retorn de l’estranger a les autoritats competents d’un altre Estat (article L621-1).
A Itàlia, en canvi, sí que es considera un delicte. Des del 2011, entrar i romandre de forma irregular al país està castigat amb una multa d’entre 5.000 i 10.000 euros (article 10 bis de la llei d'estrangeria). Abans de la reforma de la normativa, sí que preveia penes de presó per a aquells que tenint una ordre d’abandonar el país continuaven al territori de forma irregular.
El TJUE prioritza l’expulsió a les sancions penals
No obstant això, aquesta disposició es va eliminar després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que al·legava que la pena de presó endarrereix el retorn de l’estranger i això contradiu la legislació europea (directiva 2008/115/CE).
Aquesta sentència, coneguda com “El Dridi”, ja va advertir que l’aplicació de sancions penals per entrada irregular no és compatible amb la legislació europea, com remarquen tant el professor Moya com la catedràtica Martínez. La directiva de retorn “estableix com a prioritat l’expulsió per estada irregular” i, per tant, empresonar algú per aquesta raó, va en contra del dret comunitari, expliquen ambdós experts.
L'efecte crida no està demostrat
El suposat efecte crida que polítiques com la que ara ha presentat la Generalitat puguin tenir no està demostrat, al contrari del que diu Garriga. Les polítiques migratòries que s’han aplicat en d’altres moments de la història no han implicat un augment de la immigració irregular i dins del món acadèmic tampoc hi ha evidència clara que indiqui que certes mesures tenen un impacte significatiu en el nombre d’arribades.
Els factors que impulsen als migrants a abandonar els països d'origen són més rellevants que les polítiques dels països d’acollida, segons diversos estudis i experts consultats en aquest article que vam publicar a El Periódico.