Un got d’aigua no produirà energia per a una família durant tota la vida, com assenyala Telecinco als informatius
Als informatius de Telecinco s’han abocat missatges enganyosos sobre la recent fita a la fusió nuclear
Què s’ha dit?
Que un grup de científics han descobert com produir combustible il·limitat i sostenible a través dels àtoms de l’aigua i que, amb un simple got d’aigua, es podrà produir l’energia que consumeix una família de quatre persones durant tota la seva vida.
Què en sabem?
És cert que, per primera vegada a la història, l’equip ha aconseguit una reacció de fusió nuclear que ha alliberat més energia de la que ha necessitat per activar-se. Això no obstant, es tracta d’un plantejament teòric i l’ús del qual en la vida real encara no s’ha desenvolupat. En qualsevol cas, amb un sol got, la tecnologia només funcionaria en el cas de l’aigua pesant, i per ara no es genera un guany net d’energia.
Els informatius de Telecinco han explicat aquest dimarts en un vídeo que s'ha viralitzat a Twitter que la tecnologia de la fusió nuclear permetrà "produir combustible il·limitat i sostenible" i que "amb un simple got d'aigua es podrà produir l'energia que consumeix una família de quatre persones durant tota la vida".
És ENGANYÓS. Ni els científics han descobert una manera de produir combustible il·limitat, ni tampoc es requereix un simple got d'aigua per obtenir l'energia que consumeix una família durant tota la vida.
És cert que, per primera vegada a la història, l'equip ha aconseguit una reacció de fusió nuclear que ha alliberat més energia de la que ha necessitat per activar-se, cosa que representa una fita a escala científica que es buscava fa dècades. Això no obstant, es tracta d'un plantejament en fase experimental i l'ús del qual en la vida real encara no s'ha desenvolupat. De fet, els resultats encara no han estat publicats a cap revista científica i, a més, no suposa un guany net d'energia. Encara que el cost del combustible sigui potencialment nul, construir la màquina, operar-la i mantenir-la serà el determinant del preu de l'electricitat produïda per aquesta tècnica.
En qualsevol cas, amb un sol got, la tecnologia funcionaria només en el cas de l'aigua pesant, és a dir, aquella que conté deuteri —isòtop pesat de l'hidrogen— en lloc de proti —l'isòtop lleuger i més comú de l'hidrogen—, que és, al costat del liti, un dels principals ingredients necessaris per dur a terme la fusió nuclear. Si parlem d'aigua d'aixeta, caldria gairebé un metre cúbic.
Científics nord-americans han descobert com produir combustible il·limitat i sostenible a través dels àtoms de l'aigua […] Amb un simple got d'aigua es podrà produir l'energia que consumeix una família de 4 persones durant tota la vida
En qualsevol cas, segons els experts consultats i contràriament al que suggereix l'informatiu, "per al dia a dia de les persones i durant una generació diria que l'impacte de l'experiment és zero", tal com indica a Verificat Lluís Batet, professor de recursos energètics i membre del Grup de Recerca en Tecnologies Nuclears Avançades de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ja que el desenvolupament comercial d'aquesta nova forma de generació d'energia començarà “passat el 2050, quan es comenci a construir la primera planta pilot".
Tal com ho plantegen als periodistes als informatius, sembla que els científics han aconseguit generar més energia que la que necessiten per produir-la, però això "no és cert", indica Batet. L'expert assenyala que, efectivament, l'energia produïda per l'esfera de deuteri i triti ha estat superior a la que se li ha subministrat amb els làsers, però insisteix que “per fer l'experiment, has d'invertir molta energia a activar els làsers". Els làsers de què parla Batet són feixos de llum que es disparen cap a una càpsula on hi ha els isòtops d'hidrogen, que per la pressió i la calor acaben unint-se, generant energia.
És una cosa en què també insisteix Joaquín Sánchez, director de Coordinació Cientificotècnica del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat) a Madrid i exdirector del Laboratori Nacional de Fusió del mateix centre: "Ells han obtingut tres megajoules (MJ) , que és un quilowatt/hora (kWh) […] Per assolir aquest kWh, diuen, 'hem fet servir dos megajoules només de làser'. Però és que els dos MJ de làser han costat 300 MJ d'electricitat”.
En altres paraules, el que Sánchez assenyala és el mateix que Batet: per aconseguir generar energia fruit de la fusió nuclear, els làsers han hagut de consumir moltíssima més energia de la generada després a la combustió dels isòtops. Per tant, no, no hi ha hagut guany net al conjunt. “Es constata que la fusió és viable i això és una gran fita, […] però per ser rendible per aquesta via, cal millorar encara més”, indica Sánchez, com el desenvolupament de “làsers més eficients”. En qualsevol cas, l'expert insisteix que caldran dècades per implementar totes aquestes millores.
Un got d'aigua… pesant
A l'informatiu també assenyalen que amb aquesta tecnologia "es podrà produir l'energia que consumeix una família de quatre persones durant tota la vida" amb "un simple got d'aigua", però la veritat és que això només és cert si l'aigua és" pesant", indiquen els experts consultats, és a dir, aigua que no té a veure amb la que bevem de l'aixeta.
Per entendre per què això és així, hem de tenir clar primer que “la matèria primera de la fusió és el liti i el deuteri”, assenyala Sánchez. Aquest deuteri s'obté de l'aigua [de l'aixeta], a raó de 33 mil·ligrams per litre [d'aigua]. Això vol dir que, efectivament, un dels ingredients necessaris per a la fusió nuclear és a l'aigua normal, però el problema és que, per treure la quantitat suficient per produir l'energia que consumeix una persona a l'any, es necessita molta aigua.
"A la pràctica, un got d'aigua de 150 ml contindrà 5 mil·ligrams de deuteri", resumeix Batet. "En el cas (per ara no possible tecnològicament) d'arribar a extreure el màxim possible d'energia […], aconseguiríem 325 kWh d'energia tèrmica", que es quedarien en "uns 120 kWh d'electricitat després de la conversió". Això, a efectes pràctics, són “només un parell de setmanes de consum elèctric (que no és tot el consum familiar)”, conclou l'expert.
Això, si parlem d'aigua normal. En el cas de la pesant, que està formada precisament per àtoms de deuteri, els dos experts coincideixen que els periodistes tenen raó.
En qualsevol cas, el quid de la qüestió no és tant si es necessitaran més o menys aigua per produir aquesta electricitat, tal com indica Sánchez, ja que “el cost del combustible és a efectes pràctics zero”, però “construir la màquina, operar-la i mantenir-la pot ser substancial i serà el determinant del preu de l'electricitat produïda per aquesta tècnica”.
Una fita per a la ciència
La notícia de la fusió nuclear és "un enorme pas per creure que efectivament aquesta pot ser la font d'alta densitat d'energia massiva i concentrada que necessita la humanitat", com ha assenyalat José Manuel Perlado Martín, professor emèrit de Física Nuclear i president de l'Institut de Física Nuclear Guillermo Velarde (IFN-GV) de la Universitat Politècnica Madrid (UPM) en declaracions a Science Media Centre, però insisteix que "queda encara per recórrer el camí de fer efectiva aquesta energia extreta de la unió dels nuclis de l'hidrogen".
Aquest tipus de missatges enganyosos que extrapolen resultats preliminars de laboratori a la vida real traslladen a la població el missatge que “la solució al problema de l'energia i del canvi climàtic és a tocar i que és, simplement, una qüestió de desenvolupament tecnològic", explica a Verificat Pere Roura, professor emèrit del grup de Recerca en Materials i Termodinàmica (GRMT) de la Universitat de Girona (UdG). "La realitat, però, és que […] aquesta tecnologia no ens estalviarà la transició energètica necessària cap a les energies renovables madures com són la fotovoltaica i l'eòlica", afegeix l'expert.
“La contribució ha estat molt rellevant com a proof of concept [prova de concepte], és a dir, que la tecnologia desenvolupada permetrà en el futur utilitzar la fusió nuclear per produir energia”, indica a Verificat Jordi Farjas Fila, membre del grup de Recerca a Materials i Termodinàmica (GRMT) de la Universitat de Girona (UdG). “Ara bé, encara queda un llarg camí fins que sigui una realitat; els autors del descobriment parlen de dècades”, conclou.
