Quina és la diferència entre emergència climàtica i crisi climàtica?

La gran varietat de conceptes sobre el canvi climàtic de vegades porta a confondre termes com escalfament global, emergència climàtica o efecte hivernacle. Semblen el mateix, però no ho són. T'expliquem el significat i les diferències entre ells.

Canvi climàtic

Es refereix, tal com assenyala les Nacions Unides (UN, per les sigles en anglès) a la seva web, a “aquells canvis en les temperatures i en els patrons climàtics” que, des del segle XIX, tenen com a motor principal l'acció humana.

Tot i que és cert que el clima del planeta canvia des que existeix el mateix, les variacions climàtiques que s'estan experimentant “no tenen precedents des de fa centenars de milers d'anys”, segons el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, (IPCC en anglès) l'autoritat científica líder a escala mundial en canvi climàtic.

Les conseqüències d'aquest fenomen no només tenen implicacions irreversibles a la natura, sinó que també es veuen reflectides en la salut de les persones, l'increment de refugiats climàtics i els problemes d'accés a l'aigua, entre d'altres.

Escalfament global

De vegades, es fa servir com a sinònim de canvi climàtic, però no són el mateix. Entenem l'escalfament global com “l'augment estimat de la temperatura mitjana global en superfície mitjana durant un període de 30 anys, o durant el període de 30 anys centrat en un decenni particular, expressat en relació amb els nivells preindustrials”, tal com assenyala l'IPCC al seu glossari de termes. La NASA ho resumeix a la seva web com “el ràpid augment de la temperatura mitjana de la superfície de la Terra durant el segle passat”.

Aquest inusual increment de les temperatures ha assolit “aproximadament 1 °C (…) per sobre dels nivells preindustrials, augmentant 0,2 °C per dècada” segons l'IPCC, i les conseqüències reflecteixen el canvi climàtic que estem experimentant. Aquest escalfament global ha estat causat principalment per l'acció humana, a través de l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle com el diòxid de carboni (CO₂).

Cal recordar que, quan parlem de nivells preindustrials, l'IPCC ho considera com el període que va del 1850 al 1900, però altres entitats científiques situen l'origen al voltant del segle XVIII, com la NASA.

Efecte hivernacle

És un procés natural en què l'atmosfera s'escalfa a causa de la presència de gasos com el vapor d'aigua (H₂O), l'ozó (O₃), l'òxid nitrós (N₂O), el metà (CH₄) o el diòxid de carboni ( CO₂), entre d'altres.

L'atmosfera conté aquests gasos, i actua com una capa protectora que deixa passar part dels raigs de Sol que incideixen a la superfície de la Terra. Però en lloc de què l'energia acumulada surti reflectida cap a l'espai novament, els gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera absorbeix part de l'energia infraroja i la torna a l'interior.

Això és important perquè, gràcies a aquest procés de captació de calor a través dels gasos amb efecte d'hivernacle, es produeix una regulació de les temperatures i dona lloc a les condicions necessàries perquè la vida sigui possible. No obstant això, la crema de combustibles fòssils com el carbó o el petroli —del qual s'obté la major part de l'energia— emet enormes quantitats de CO₂ que queden atrapats a l'atmosfera i, per tant, desequilibra el balanç adequat de les temperatures, afavorint així l'escalfament global.

Crisi climàtica

És un terme que fa referència al canvi climàtic actual, però que s'utilitza amb l'objectiu d'accentuar-lo com un problema urgent i amb conseqüències greus en la temperatura global del planeta. “El nivell de crisi climàtica es refereix al greuge i els danys que estan causant aquesta transformació en el clima”, explica Verificat Albert Llausàs i Pascual, professor agregat Serra Húnter de l'àrea de Geografia Humana de la Universitat de Girona, però, “no hi ha cap definició normativa per anomenar aquest concepte”, aclareix Llausàs.

És difícil concretar una data exacta al voltant del terme “crisi climàtica”, però se'n comença a observar l'ús al voltant de 1992, a través de figures polítiques com Albert Arnold Gore –més conegut com Al Gore, vicepresident dels Estats Units entre 1993 i 2001 — al seu llibre “Earth In Balance: Forging a New Common Purpose”.

A partir dels 2000 s'observa el seu ús en moviments activistes mediambientals com “Climate Crisis Coalition” el 2004, el documental “An Inconvenient Truth” l'any 2006 i el discurs d'Albert Arnold Gore en rebre el premi Nobel l'any 2007. Així mateix, aquest concepte es va usar el 2010 en espais com el Fòrum de Vulnerabilitat Climàtica, una organització internacional formada pels països més afectats pel canvi climàtic per afrontar-ne l'impacte. El seu ús continua sent present avui dia, tant en activistes climàtiques com Greta Thunberg com en els discursos emesos per António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides, durant la COP27.

Emergència climàtica

L'emergència climàtica també està molt lligada a l'esfera política i, sovint, tant crisi climàtica com emergència climàtica s'usen com un mateix terme, encara que no siguin exactament iguals.

El terme “emergència climàtica” apareix a partir de l'any 2016 i fa referència a una situació límit que requereix una solució immediata al present. El seu ús està vinculat a una acció posterior intervinguda per autoritats governamentals, com a declaracions d'emergència climàtica que van prendre diferents estats per prioritzar els efectes del canvi climàtic. Llausàs explica que aquesta diferència és una qüestió de matisos: “La crisi climàtica és subjacent, i fa referència a la disrupció respecte del règim climàtic que havíem tingut històricament. Però l'emergència pertany a l'àmbit de la reacció humana” i, per tant, “la seva existència depèn de si aquest estat d'emergència es declara per afrontar la crisi”.

La ciutat de Darebin (Austràlia) va ser la primera a realitzar una “Declaració d'emergència climàtica”, el 2016. Altres casos destacats van ser els del Regne Unit i Irlanda, els governs dels quals van declarar entre el 2019 i el 2020 l'emergència climàtica. Avui dia, ha estat declarada en 2291 jurisdiccions i governs locals, 18 governs nacionals, així com a la Unió Europea.

La terminologia, a debat

Tant "emergència climàtica" com "crisi climàtica" són dos conceptes molt lligats a l'esfera política i pública, però el seu ús és un debat a l'àmbit científic: "En cap informe de l'IPCC no tens el concepte d'emergència climàtica", explica Francisco Doblas-Reyes, director del departament de Ciències de la Terra del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS), i autor de l'IPCC, a Verificat.

Doblas detalla que la raó per la qual aquests conceptes no s'arriben a incloure a l'informe és perquè “des del punt de vista climàtic no té sentit, ja que no hi ha una emergència com a tal a escala científica. No és una cosa que estigui definida”. De la mateixa manera, després de consultar amb la Unitat de Suport Tècnic del Working Group II de l'IPCC, destaquen que aquests conceptes “no han jugat un rol en la nostra darrera avaluació de l'informe”, però que sí que s'utilitzen conceptes com “canvi climàtic” i "creixent urgència d'acció climàtica, tal com es fa a la literatura científica que s'avalua als seus informes".

Tot i això, sí que hi ha entorns científics on aquesta terminologia s'empra segons experts consultats per Verificat. "Des de l'àmbit de la Geografia la tendim a fer servir quan es vol emfatitzar la necessitat d'actuar", explica Llausàs, i "potser fem servir més el terme de crisi que no pas emergència, sobretot quan parlem dels efectes del canvi climàtic".

Mitjans de comunicació com The Guardian han entrat en aquest debat. L'any 2019 van declarar obertament un canvi de terminologia al seu llibre d'estil pel fet que el terme de canvi climàtic “ja no es considera que reflecteixi amb precisió la gravetat de la situació general”. Això no vol dir, però, que The Guardian renunciï a conceptes com canvi climàtic o escalfament global, però demana que es faci servir en contextos on es tracti de l'assumpte “específicament en un sentit científic o geofísic”.