No és cert que les habilitats intel·lectuals tinguin “un pic a l’edat de 80-90 anys”, com assegura un missatge viral
Cada habilitat intel·lectual arriba al seu màxim a una edat diferent.
Què s’ha dit?
Que les habilitats intel·lectuals de les persones arriben al seu màxim en el rang d’edats entre els 80 i 90 anys, si es porta un estil de vida saludable, segons un suposat article del New England Journal of Medicine (NEJM).
Què en sabem?
El NEJM no ha publicat cap article que afirmi tal cosa. Tampoc hi ha cap evidència científica que situï el pic de les habilitats intel·lectuals d’una persona entre els 80 i 90 anys, ni que aquest s’assoleixi més tard si es manté un estil de vida saludable. Cada habilitat intel·lectual arriba al seu màxim a una edat diferent.
Ens heu enviat al nostre WhatsApp un text viral que assegura que les habilitats intel·lectuals de les persones arriben al seu pic “a l’edat de 80-90 anys”, i que cita com a font la revista científica New England Journal of Medicine (NEJM). És FALS. La revista ha assegurat a Verificat que no ha publicat cap estudi que afirmi tal cosa. Tot i que és cert que algunes habilitats cognitives milloren amb l’edat, no hi ha evidències que el pic de les mateixes es produeixi entre els 80 i 90 anys d’edat, ni que aquest s’endarrereixi portant un estil de vida saludable. Aquest darrer factor, però, sí que pot ajudar a endarrerir l’aparició de símptomes associats a la demència.
El missatge, que ha estat replicat també a Facebook, LinkedIn, a la premsa generalista estatal i fins i tot en un llibre, no és original, sinó que versions del mateix porten corrent en anglès des, d’almenys, el febrer de 2021. De fet, alguns vídeos de Youtube també s'han preguntat si hi ha alguna edat en què som més intel·ligents.
Si una persona porta un estil de vida saludable, es mou, té activitat física viable i té plena activitat mental, les habilitats intel·lectuals NO disminueixen amb l'edat, simplement CREIXEN, aconseguint un pic a l'edat de 80-90 anys
El missatge no inclou cap enllaç que sustenti aquestes afirmacions, però sí referencia com a font la revista científica New England Journal of Medicine (NEJM). Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de la revista i Jennifer Zeis, cap del departament, ha negat que hagin publicat cap article similar.
Una cerca de Verificat pels arxius de la revista tampoc ha trobat cap estudi que faci tal asseveració, conclusió a la qual també va arribar Snopes, una verificadora membre de la International Fact-Checking Network (IFCN), al febrer d’aquest any. El text viral porta corrent per la xarxa, com a mínim, des d’un any abans (febrer de 2021), i ha arribat a colar-se en un autodenominat “manual per a l’autosuperació personal” argentí titulat Tornar a l’autoestima i les seves conseqüències, que pot adquirir-se online a través d’aplicacions com Google Play o Scribd.
Les habilitats intel·lectuals i l’edat
Les habilitats cognitives són les funcions cerebrals necessàries per a adquirir coneixement, manipular informació i raonar, i es divideixen en dos grans grups: la intel·ligència fluïda —vinculada amb el raonament abstracte, la velocitat de pensament i l’orientació espacial, entre altres— i la intel·ligència cristal·litzada —com la memòria semàntica, l’aculturació i el coneixement general—.
“No hi ha cap evidència que el pic [de les habilitats intel·lectuals] s’assoleixi als 80 o 90 anys d’edat”, indica a Verificat Carmen Pedraza, catedràtica de Psicobiologia de la Universitat de Màlaga i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Màlaga (IBIMA). L’experta assenyala que, a grans trets, les habilitats cognitives associades a la intel·ligència fluïda “disminueixen amb l’edat independentment dels teus hàbits”, mentre que, en el cas de la la cristal·litzada, “poden millorar amb l’edat”.
És a dir que no hi ha una edat concreta en la qual totes les habilitats intel·lectuals es trobin en la seva màxima expressió, sinó que cadascuna arriba al seu pic en moments diferents. A més a més, indica Pedraza, no s’ha demostrat que cap de les habilitats cognitives tingui individualment el seu pic entre els 80 i els 90 anys d’edat.
Cada habilitat té una època concreta d’esplendor
La major investigació recent feta al respecte, publicada a Psychological Science, data del 2015, i va concloure que la capacitat de definir paraules és la que s’acaba de desenvolupar a una edat més avançada: arriba al seu màxim entre els 60 i 70 anys, i no entre els 80 i 90 anys, com assegura el WhatsApp. Aquest estudi va comptar amb més de 48.000 participants, i el seu objectiu va ser precisament mesurar l’edat a la qual cada habilitat cognitiva arribava al seu màxim rendiment.
Tot i que algunes funcions cognitives es mantenen o fins i tot milloren amb l’edat, la major part d’habilitats mentals arriben a la seva màxima expressió al voltant dels 30 anys i, en general, van declinant subtilment amb l’edat. Aquests canvis cognitius són una part normal del procés d’envelliment, segons explica al seu web el Centre de la Memòria i l’Edat de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF). L’entitat indica que la recerca científica feta fins ara apunta a canvis relacionats amb l’edat en algunes estructures cerebrals —com l’hipocamp i els lòbuls frontal i temporal— com a origen de les variacions cognitives.
Per altra banda, un treball publicat a la revista de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (PNAS) atorga una major capacitat d’anàlisi de conflictes socials a les persones d’entre 60 i 90 anys, un rang molt més ampli del que parla el missatge.
Un estil de vida saludable
El text viral també fa referència al fet que un estil de vida saludable permetrà arribar al pic de les habilitats cognitives a una edat més avançada. Pedraza descarta que s’hagin fet estudis que mesurin l’impacte d’un estil de vida saludable en el moment en el qual s’assoleixen les màximes capacitats intel·lectuals, però sí apunta que les persones que cuiden la nutrició, fan exercici físic i duen a terme entrenament cognitiu, augmenten la seva reserva cognitiva, és a dir la capacitat del cervell per a endarrerir l’aparició de símptomes de demència, que no és part normal de l’envelliment del cervell.
La demència no és una malaltia com a tal, sinó una síndrome que engloba alteracions en la capacitat per recordar, pensar o prendre decisions i que afecten a activitats del dia a dia. Les causes de la demència són variades i abarquen des de l’Alzheimer (que és la més comuna), fins la demència vascular (problemes en el corrent sanguini que arriba al cervell) o factors reversibles (es pot produir per la ingesta d’un medicament o per la manca de vitamines, per exemple). En alguns casos, la demència pot estar originada fins i tot per una barreja de causes.
És a dir, tot i que no està demostrat que portar un estil de vida saludable permeti arribar al pic de les habilitats mentals a una edat més avançada, l’evidència científica sí que apunta que pot endarrerir l’aparició de símptomes vinculats amb la demència.
Les habilitats de les persones grans són millors ara que abans
Un article publicat a The Lancet el 2013 va comparar les habilitats cognitives de persones nascudes el 1905 i el 1915 quan tenien 93 i 95 anys d’edat respectivament. L’estudi, que comptava amb una àmplia mostra de participants (més de 3.800 persones repartides entre els dos grups d’edat), va trobar resultats “significativament” millors en el grup de participants nascuts el 1915, tot i ser dos anys més grans que el grup de 1905.
