Que augmentin els boscos no vol dir que no existeixi la desforestació
Sovint es confon la desforestació amb el balanç de superfície forestal però aquests dos termes són ben diferents!
Què s’ha dit?
Que no hi ha desforestació perquè un estudi assegura que la superfície boscosa ha augmentat.
Què en sabem?
La desforestació és la superfície de bosc perduda al món, independentment de si hi ha hagut guanys o no. Entre el 2015 i el 2020 es van destruir a la Terra més de 10 milions d’hectàrees de boscos cada any. La desforestació afecta el canvi climàtic, ja que provoca l’alliberament de grans quantitats de diòxid de carboni emmagatzemat als boscos.
Un pòdcast que acumula gairebé 500 escoltes a iVoox ha assegurat que “és mentida” que hi hagi desforestació, citant una notícia de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) de l’any 2018 en la qual s’assegurava que la superfície forestal mundial s’havia incrementat un 7% entre els anys 1982 i 2016. És ENGANYÓS. El pòdcast i la notícia tracten conceptes diferents: la desforestació fa referència a la superfície de bosc que s’ha perdut, mentre que la superfície forestal mundial, de la qual parla RTVE a partir de les conclusions d’un estudi de Nature, fa referència al balanç entre superfície boscosa perduda i guanyada. A més a més, el balanç que fan altres informes internacionals, com els de l’Organització d’Aliments i Agricultura de les Nacions Unides (FAO), han arribat a conclusions oposades, trobant que la superfície forestal global s’ha reduït.
Diu que hi ha desforestació, i és mentida. I segons un mitjà oficialista del RTVE: diu augmenta un 7% entre 82 i 2016. […] Aquesta notícia és or pur, t'ho estan dient a la cara
L’Organització d’Aliments i Agricultura de les Nacions Unides (FAO, per les seves sigles en anglès), defineix la desforestació com “la conversió del bosc en altres usos de terra, com l’agricultura o la infraestructura”, i exclou expressament les àrees on els arbres han estat talats, però s’espera que es regenerin, tant naturalment com amb ajuda humana. En altres paraules, el concepte fa referència a la pèrdua de boscos, independentment de si un any també s’han expandit altres. És a dir, només té en compte el percentatge de sòl boscós perdut.
En el seu darrer informe, la FAO calcula que, entre el 2015 i el 2020, els boscos mundials van perdre 10 milions d’hectàrees cada any degut a la desforestació, el 90% de les quals en boscos tropicals. “És un procediment lligat principalment als incendis forestals i a la tala de boscos per l’home per a substituir-los per cultius o altres usos”, indica a Verificat Javier Sigró, investigador al Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Entre el 2000 i el 2018, gairebé el 90% de la desforestació va ser conseqüència de l’expansió de terres agrícoles i el pasturatge de bestiar, i un altre 5% a causa del desenvolupament urbà i les infraestructures.
Més boscos perduts que guanyats
Més enllà de la desforestació, que només mesura la pèrdua en la superfície forestal, alguns boscos guanyen terreny cada any. Les pèrdues degudes a la desforestació restades als guanys donen lloc al balanç net de superfície forestal, una variable que mesura com han canviat els boscos del món. Entre el 2010 i el 2020 el balanç va ser negatiu, donant lloc, segons la FAO, a una disminució anual de 4,6 milions d’hectàrees de superfície forestal global. És a dir, que en els darrers deu anys s’ha destruït més bosc del que s’ha guanyat.
Aquest balanç depèn molt de la zona analitzada. Mentre que a les regions extratropicals el balanç ha estat nul o fins i tot positiu —la superfície forestal s’ha mantingut o incrementat—, a les regions tropicals la desforestació és dominant. “És cert que hi ha zones del planeta on ha augmentat la superfície de bosc, però especialment a les tropicals i pluvïisilves [selves plujoses] no”, apunta Santi Sabaté, director del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
A més a més, la destrucció i la crema dels boscos allibera el diòxid de carboni emmagatzemat en ells. La desforestació dels boscos tropicals que va tenir lloc el 2020 va alliberar tant diòxid de carboni com el de 570 milions de cotxes en un any, segons el Global Forest Watch. És a dir, que, tot i que la desforestació no es troba entre les principals causes del canvi clim“tic, sí que influeix en aquest mitjançant l’emissió de CO2.
Sigró afegeix que “la quantitat de biomassa i, per tant, de carboni per hectàrea en un bosc nou de tundra és inferior al d’un bosc més madur en zones tropicals”. És per això que els boscos nous plantats en regions extratropicals no poden emmagatzemar tant carboni com els tropicals existents.
Ambdós científics apunten, a més, que la “destrucció d’hàbitats equatorials i tropicals” afecta directament “la riquesa” d’aquests boscos “des del punt de vista de complexitat [mesura del nombre d'atributs diferents presents i la quantitat de cadascun d'aquests atributs] i biodiversitat [varietat de formes de vida presents al bosc]”.
Diferències de concepte i mètode
Al pòdcast que estem verificant es descontextualitza una notícia del 2018 de RTVE que assegurava que la superfície forestal mundial s’havia incrementat un 7% entre els anys 1982 i 2016, per assegurar que no hi ha desforestació. El mitjà, però, no nega la desforestació, sinó que es fa ressò d’una publicació de Nature segons la qual la superfície forestal havia augmentat entre aquells anys. És a dir, el pòdcast confon la desforestació amb el balanç de superfície forestal.
És cert, però, que els resultats de la investigació semblen contradir els informes de la FAO, en els quals s’indica que la superfície forestal mundial s’ha vist reduïda. L’entitat de les Nacions Unides (UN) explica aquesta divergència de resultats a l’informe Estat dels boscos del món, on situa l’origen de les diferències tant en la metodologia emprada com en la mateixa definició de bosc.
Quan la FAO parla de bosc no només fixa unes característiques mínimes dels arbres, sinó que exigeix que el terreny boscós no tingui cap altre ús de terra predominant, com l’agricultura o l’urbanisme. En canvi, l’article científic considera només la cobertura arbòria en la seva definició de bosc, independentment de l’ús predominant del terra. A més a més, el paper de Nature basa els seus càlculs en imatges de satèl·lit, mentre que els informes de la FAO recullen les dades facilitades per cadascun dels països, que permeten fer majors distincions qualitatives.
En definitiva, les dues publicacions parlen de conceptes diferents i utiilitzen mètodes d’anàlisi diferents, raó per la qual els resultats no poden ser comparats. No obstant això, totes dues coincideixen que la desforestació és més acusada als tròpics, que es compensa en major o menor mesura amb l’increment de terreny boscós de les regions extratropicals.