El 21% dels centres de màxima complexitat imparteixen la sisena hora de reforç, a diferència del que afirma el conseller d’Educació de Catalunya
El conseller d’Educació de Catalunya, Josep González-Cambray, ha afirmat que els centres d’alta complexitat sí que fan la sisena hora. És una hora que s’afegeix a les 25 hores de currículum que fan els alumnes de primària per poder reforçar les competències bàsiques. Tot i això, el …
Què s’ha dit?
Que els centres d’alta complexitat fan la sisena hora de reforç.
Què en sabem?
Només el 21% dels centres de màxima complexitat i el 5,9% dels d’alta complexitat impartien la sisena hora, segons les darreres dades disponibles del curs 2020/2021.
El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep González-Cambray, va afirmar en una entrevista del diari Ara (minut 6:09) que als centres públics de complexitat de primària es cursa una hora de reforç educatiu, l'anomenada "sisena hora".
És enganyós. El conseller omet que aquest fet no és aplicable a tots els casos, ja que la realitat és que no totes les escoles de complexitat fan aquesta sisena hora. El 21,2% dels centres de màxima complexitat i el 5,9% dels centres de complexitat alta van impartir la sisena hora el curs 2020/2021, segons les dades facilitades pel Síndic de Greuges, el Defensor del Poble català. És a dir, a la majoria de centres de complexitat la sisena hora lectiva de reforç no és una realitat.
"De fet, a l'escola pública hi ha els centres de complexitat que sí que fan la sisena hora"
La sisena hora a les escoles públiques de Catalunya, una hora diària que se suma a les 25 hores de currículum setmanals a primària per reforçar les competències bàsiques dels alumnes, es va introduir el 2006, però es va eliminar el 2011. No obstant, com sosté González-Cambray, el Govern va decidir mantenir-la als "centres d'entorns socioeconòmics desafavorits". Es tracta d'una mesura de reforç per desenvolupar, prioritàriament, habilitats que afavoreixen assolir les competències bàsiques, segons explica el Consell Escolar Municipal de Barcelona.
Tot i això, actualment no tots els centres de complexitat imparteixen aquesta sisena hora. Dels 231 centres de màxima complexitat del curs 2019/2020, 145 (el 62,8%) feien la sisena hora i dels centres d'alta complexitat només el 13% la impartia. El curs següent (2020/2021), en plena pandèmia, les xifres es reduïen encara més: només el 21% dels centres de màxima complexitat i el 5,9% dels d'alta complexitat tenien la sisena hora, segons les dades facilitats pel Departament d'Educació al Síndic de Greuges.
Ens hem posat en contacte amb el Departament d'Educació per preguntar per les declaracions del conseller, però en el moment de publicar aquest article encara no han contestat.
175 hores menys a la pública que a la concertada
El que pretenia en un inici aquesta mesura era acabar amb les diferències entre els centres públics (sense sisena hora) i els centres concertats (majoritàriament, amb activitats complementàries), segons consta al Primer informe de balanç sobre la implementació del pacte sobre la segregació escolar del Síndic de Greuges publicat a començaments d'aquest any. Aquest document recorda que, sense aquesta mesura, els centres públics imparteixen de mitjana 175 hores menys de classe durant el curs i 1.050 hores menys durant tota l'etapa d'educació primària.
La primera vegada que es va parlar de la sisena hora va ser al Pacte Nacional per a l'Educació del 2006, que va marcar un precedent a la Llei d'Educació del 2009. Es tractava d'una mesura de reforç amb què la Generalitat volia superar les possibles diferències entre els centres públics i els privats concertats, ja que des de llavors tots van començar a formar part del servei públic educatiu.
Precisament per als centres concertats, aquesta sisena hora no era una novetat, donat que el 40% de l'alumnat escolaritzat en centres concertats el curs 2005/2006 ja feia sis hores lectives a primària, segons un informe sobre la sisena hora de la Fundació Bofill. La novetat per al curs 2006/2007 va ser la generalització d'aquesta sisena hora al 80% de l'alumnat de l'educació pública, que pretenia arribar al 100% dels alumnes el curs 2008/2009.
Tot i això, la sisena hora no incrementaria l'horari lectiu dels professors, ja que anava acompanyada de la incorporació de, com a mínim, un mestre i mig per a cada línia educativa, segons explica el mateix informe.
Les retallades van afectar la sisena hora
El 2011, a causa de les retallades de despesa pública decretades en el marc de la crisi econòmica del 2009, l'ampliació horària de la sisena hora es va mantenir "en centres d'entorns socioeconòmics desafavorits com a mesura complementària", segons afirmava la consellera d'Educació en aquest moment, Irene Rigau. L'informe del Síndic calculava que es podria haver mantingut la sisena hora al voltant de 400 centres, bàsicament els d'alta i màxima complexitat.
El 2020 la conselleria va obrir la porta a eliminar la sisena hora a l'escola pública, segons consta a les instruccions per al curs 2020/2021. És per això que les xifres d'escoles que impartien la sisena hora aquest curs diferencien entre les que sí que realment ho feien de les que tenien els recursos per fer-la, però a la pràctica no la impartien. "En el context de la covid, alguns centres van demanar no fer la sisena hora i van utilitzar aquests recursos per fer altres activitats de reforç", explica Bernat Albaigés a Verificat, assessor del Síndic de Greuges. Aquest curs 136 centres van rebre els recursos per fer la sisena hora i no la van impartir i 108 que sí que la van realitzar, segons les dades del Síndic.
Què són els centres de complexitat?
Des del 2005, el Departament d'Educació de Catalunya ha elaborat diverses classificacions dels centres en funció de la seva complexitat. Amb això, l'administració pretén destinar més recursos a aquells centres que es troben en entorns socioeconòmics o administratius desfavorables. D'aquesta manera, a través de polítiques compensatòries com la sisena hora, el Departament d'Educació pretén "millorar l'equitat i l'eficiència" del sistema educatiu, tal com es detalla a l'informe Tipologia dels centres educatius segons el nivell de complexitat, publicat pel departament el 2021.
Qui fa aquesta classificació cada quatre anys és el Consell Superior d'Avaluació de l'Educació Pública, tenint en compte el nivell de formació i ocupació dels pares, la proporció d'estudiants d'origen estranger i el nombre d'alumnes amb necessitats específiques o de nova incorporació al centre. Segons això, els centres es divideixen per la seva complexitat en 5 categories: baixa, mitjana-baixa, mitjana-alta, alta i molt alta. El 2021 el mètode de classificació, que pondera matemàticament els diferents factors, es va canviar i va suposar la reducció del nombre de centres d'alta i màxima complexitat, segons les dades facilitades pel departament al Síndic.
No obstant això, la Conselleria d'Educació organitza les plantilles i els recursos dels centres anualment, per tant, a la pràctica, el departament classifica els centres en tres categories: complexitat estàndard, alta i màxima. Albaigés, del Síndic de Greuges, explica a Verificat que normalment els centres d'alta i molt alta complexitat coincideixen amb aquells que la conselleria considera d'alta i màxima complexitat, però que de vegades les xifres poden variar lleugerament perquè el departament reparteix els recursos anualment i té en compte altres factors, com per exemple si la direcció d'un centre demana obtenir més recursos.