La presidència del Consell de la Unió Europea és rotatòria i assumir-la no depèn de la “confiança” cap a Espanya com afirma el ministre Albares
El 2016 es va fixar que Espanya l’ostentaria el 2023
Què s’ha dit?
El ministre José Manuel Albares va recordar que el juny Espanya acollirà la cimera de l’OTAN i, un any després, assumirà la presidència del Consell de la Unió Europea i va apuntar que això “només s’aconsegueix amb una confiança absoluta” dels socis i aliats d’Espanya.
Què en sabem?
Quan va anunciar que Espanya acolliria la cimera de l’OTAN el juny del 2022, l’organització va reconèixer “les contribucions” que Espanya ha aportat a l’OTAN, però la presidència del Consell de la Unió Europea és rotatòria i es va determinar el 2016.
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va recordar en una entrevista al programa Cafè d'Idees de TVE Catalunya que el juny Espanya acollirà la cimera de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i, un any després, assumirà la presidència del Consell de la Unió Europea (al minut 10:30). I va apuntar que això “només s'aconsegueix amb una confiança absoluta” dels socis i aliats d'Espanya.
És ENGANYÓS. Tot i que quan va anunciar que Espanya acolliria la cimera de l'OTAN el juny del 2022 a Madrid, que coincideix amb el quarantè aniversari de l'adhesió d'Espanya a l'Aliança, l'organització va reconèixer “les contribucions” que Espanya ha aportat a l'OTAN, la presidència del Consell de la Unió Europea és rotatòria i es va determinar el 2016. Per tant, aquesta no respon a una “una confiança absoluta dels nostres socis i aliats” com va afirmar el ministre.
“Acollirem una cimera de l'OTAN que és crucial […] i dotze mesos després, la presidència de la Unió Europea […]. Això només s'aconsegueix amb una confiança absoluta dels nostres socis i aliats”
José Manuel Albares, ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Consultat per Verificat, el gabinet del ministre respon que José Manuel Albares parlava, per una banda, de dos esdeveniments que posen Espanya a l'epicentre de l'escena internacional i al·ludia, per altra banda, específicament a la confiança referida a la cimera de l'OTAN. En cap cas, assenyalen, es referia al suport per a l'elecció de la presidència del Consell de la Unió Europea, que és rotatòria.
La presidència del Consell de la UE es va fixar el 2016
La presidència del Consell de la Unió Europea, “un òrgan decisori essencial de la UE” que s'encarrega de “coordinar l'actuació dels estats membres en àmbits específics”, segons defineix a la seva pàgina web, l'assumeixen els estats membres per torns de sis mesos.
Les presidències rotatòries fins al 2030 es van establir el juliol del 2016 a través de la Decisió 2016/1316 del Consell de la Unió Europea. En aquell moment, arran de la renúncia del Regne Unit al seu torn de presidència del Consell i després de l'entrada de Croàcia a la UE el 2013, el Consell va revisar les presidències que s'havien establert el 2007 i va allargar la llista fins al 2030.
Per tant, el fet que Espanya assumeixi la presidència del Consell de la UE el juliol del 2023, el segon semestre de l'any, no té res a veure amb “una confiança absoluta dels nostres socis i aliats”, sinó que és una decisió que es va prendre per part del mateix Consell el 2016.
Bèlgica ocuparà la presidència abans de les eleccions del 2024
Sobre la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, Albares va afegir que serà l'última de l'actual Comissió Europea en exercici, “abans de les properes eleccions al Parlament Europeu”. Tot i això, Espanya deixarà la presidència del Consell de la UE a finals del 2023, quan Bèlgica li prendrà relleu fins al juny del 2024, i les eleccions estan previstes pel maig. El Tractat de Lisboa fixa a l'article 9A que el mandat del Parlament Europeu és de cinc anys i les darreres eleccions es van celebrar el maig del 2019.
Així doncs, en el moment de les eleccions, Bèlgica ocuparà previsiblement la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea.
Un reconeixement a la importància d'Espanya
El ministre José Manuel Albares va mencionar també la propera cimera de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), que el juny del 2021 es va anunciar que seria a Espanya el 2022. En aquell moment, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va agrair a Pedro Sánchez haver-se ofert a albergar la cimera i va subratllar que serà “una gran oportunitat per commemorar el quarantè aniversari” de l'adhesió d'Espanya. Jens Stoltenberg va reconèixer que Espanya “ha demostrat que contribueix a les missions i operacions de l'OTAN” i va mostrar la cimera com a “un reconeixement de la importància” d'aquest Estat per a l'aliança.
A l'octubre, Pedro Sánchez va anunciar que la Cimera se celebraria a Madrid els dies 29 i 30 de juny i va posar èmfasi en el moment històric en què es troba l'organització. Mesos més tard, Jens Stoltenberg va explicar en un tuit que havia agraït a Pedro Sánchez “les contribucions vitals d'Espanya a l'OTAN”.
Spoke with PM @sanchezcastejon to prepare for the #NATOSummit in Madrid. I thanked him for #Spain's vital contributions to #NATO, lately the deployment of the frigate Blas de Lezo. We discussed #Russia & #Ukraine. We stand united, ready to defend each other & ready for dialogue.
— Jens Stoltenberg (@jensstoltenberg) January 23, 2022
Com va destacar el ministre Albares a l'entrevista al Cafè d'Idees, Stoltenberg també va subratllar que a la cimera “els líders de l'OTAN prendran decisions importants sobre el futur” de l'Aliança.
Cimera de l'OTAN i presidència europea amb menys de dos anys de diferència
El ministre Albares va argumentar que Espanya estarà en els propers catorze mesos “a un nivell europeu i internacional com no ha estat mai”, referint-se al fet que el juny del 2022 acollirà la cimera de l'OTAN i, un any més tard, el juliol del 2023, assumirà la presidència del Consell de la UE. És cert que serà la primera vegada que, amb tan poca diferència temporal, Espanya se situa així en el panorama internacional, però a finals del segle XX, es va donar una situació molt semblant.
Entre el juliol i el desembre del 1995, Espanya va ocupar la presidència rotatòria i el juliol del 1997, un any i mig després de deixar la presidència, va acollir la quinzena cimera de l'OTAN.
Ara, Espanya assumirà per cinquena vegada la presidència rotatòria de la Unió Europea. Prèviament, a banda de la del 1995, ja l'havia ostentat del gener al juny del 1989, del gener al juny del 2002 i del gener al juny del 2010.