L’estratègia de la Rosalia no és una manera saludable de perdre pes
L’artista va compartir una imatge on se la veia dins una sauna amb les extremitats i l’abdomen embolicats en plàstic
Què s’ha dit?
Que l’artista va compartir una imatge on se la veia dins una sauna amb les extremitats i l’abdomen embolicats en plàstic
Què en sabem?
Que és una pràctica que comporta perills tant fisiològics com psicològics, i està extesa sobre tot en els esports de combat. No es considera un mètode adequat per perdre pes corporal.
Fa un temps es va fer viral una foto amb més de 1,3 milions d’agradaments que Rosalía va publicar al seu compte d'Instagram, on la cantant apareix en una sauna amb un vestit de plàstic. És una tècnica, coneguda com ‘vestit de sauna’ (sauna suit, en anglès), que es comercialitza des de fa dècades per estimular la sudoració i, per extensió, el procés de pèrdua de pes. Però, funciona realment? És bo per a la salut? Alguns vídeos de Youtube han tractat la qüestió en to d'advertència. T'ho expliquem.
L’ús de vestits de sauna forma part d’un conjunt d’estratègies que van des de la limitació en la ingesta de líquids o els dejunis, fins la inducció puntual del vòmit o el consum de laxants i diurètics, que s’empren per aconseguir una pèrdua ràpida de pes, és a dir, una reducció d’entre el 2 i el 10% de la massa corporal en un període de temps curt. És una pràctica extesa sobre tot en els esports de combat, on es calcula que aproximadament la meitat dels practicants la duen a terme, raó per la qual institucions com els Centres pel Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units o el Departament d’Esports del Govern australià han mostrat preocupació, donats els perills, tant fisiològics com psicològics, que suposa per a la salut.
Gonzalo Correa, metge especialista en Medicina Esportiva i vicepresident de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport (SEMED) recalca que no considera aquest mètode “una pràctica adequada per perdre pes corporal” indicant que, a més, els possibles resultats serien passatgers, donat que “es tracta només [d’una pèrdua] de líquid, no de pèrdua de greix corporal”.
“El que s’aconsegueix amb aquest tipus de pràctica és alterar els mecanismes biològics de regulació de la temperatura corporal”, explica l’expert a Verificat, aconseguint un increment en “la sudoració i amb això la pèrdua d’aigua i ions Na (sodi) i K (potassi), absolutament indispensables pel normal funcionament de l’organisme”.
Una pràctica prohibida a la NCAA
L’Associació Nacional Atlètica Colegial dels Estats Units (NCAA, per les sigles en anglès) va prohibir l’any 1997 la pràctica d’aquestes estratègies després que tres esportistes morissin en l’espai d’un mes en sotmetre’s a processos de pèrdua ràpida de pes. Un any abans la judoka d’elit coreana Chung Se-hoon havia mort per seguir la mateixa estratègia en els Jocs Olímpics d’Atlanta.
Els estudis que han investigat els efectes d’aquesta pràctica coincideixen en les conseqüències negatives que pot tenir en el cos de qui ho practica. Aquesta revisió d’articles del 2012, per exemple, resumeix la qüestió indicant que “no hi ha controvèrsia a la literatura respecte de l’impacte negatiu de la pèrdua ràpida de pes” per l’agressivitat de les estratègies emprades.
Més enllà de les conseqüències físiques, el Govern d’Austràlia en destaca les psicològiques, les quals inclouen la confusió, la pèrdua de memòria, la depressió i els desordres alimentaris com la bulímia o l’anorèxia.
