Els huracans no poden ser “creats i dirigits” a través del projecte HAARP, com indica un vídeo viral
Els huracans no poden ser “creats i dirigits” a través del projecte HAARP
Està circulant a Telegram un vídeo que afirma que tant els huracans com els terratrèmols o “fins i tot uns certs volcans” poden ser creats, dirigits, causats i/o activats per l'home a través del projecte HAARP. És FALS. No existeix fins avui cap tecnologia capaç de fer tals proeses, ni tan sols la del HAARP, un projecte que investiga les particularitats de la ionosfera, una capa de l'atmosfera que no té res a veure amb aquests fenòmens naturals.
"No sols els huracans poden ser creats i dirigits amb el projecte HAARP, també els terratrèmols poden ser causats en llocs específics, o fins i tot uns certs volcans poden ser activats quan s'adreça aquesta ona cap a un punt específic de la Terra"
El vídeo de gairebé mitja hora, que es presenta com a documental, assegura que el projecte HAARP té la capacitat de crear i dirigir huracans, causar terratrèmols en llocs concrets, i fins i tot activar volcans. Res més lluny de la realitat. El projecte HAARP (‘High Frequency Active Auroral Research Program’) és un programa creat el 1993 per la Força Aèria dels Estats Units, la Marina dels Estats Units, la Universitat d'Alaska Fairbanks i l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa (DARPA) amb l'objectiu d'investigar les propietats físiques i elèctriques de la ionosfera, la capa de l'atmosfera situada a partir dels 80 km d'altura té forta presència de ions per la radiació solar, els quals afecten les comunicacions per ones radioelèctriques.
La idea era veure com pot s'alteren en aquesta àrea els sistemes de navegació i comunicacions militars i civils. La ionosfera no és una capa estable com les altres, sinó que s'encongeix o s'expandeix en funció de l'energia que li arriba del Sol. El més particular d'ella és que és aquí on tenen lloc les aurores, provocades també pels ions, amb una forta càrrega elèctrica.
Els huracans no es formen en aquesta capa sinó “en la baixa troposfera, que és on estem nosaltres”, indica a Verificat Juan Jesús González Alemán, investigador en dinàmica atmosfèrica, ciclons i canvi climàtic, i meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). “Els huracans només arriben als 15-16 km d'alt, és a dir, que les ones de ràdio no afectarien la zona en la qual es desenvolupen els huracans”.
D'altra banda, la formació dels huracans no depèn de la calor que hi hagi a l'atmosfera, sinó de la mar: “Els huracans es formen a través d'un conjunt de tempestes que es fan fortes alimentades per l'energia de la calor de la mar, i acaben organitzant-se formant un cicló”, explica el meteoròleg. “Aquesta suposada contribució de la ionosfera és pràcticament descartable, perquè l'energia que proporciona la mar és molt major que la que podria haver-hi a la ionosfera”, conclou.
Pel que fa als terratrèmols i volcans, l'efecte de HAARP sobre ells és fins i tot més improbable. Els terratrèmols depenen d'esdeveniments que succeeixen a l'interior de la Terra i en els quals estan relacionats les plaques tectòniques. Aquestes xoquen en moure's, i es freguen lateralment, i cada moviment genera un tipus de terratrèmols. Els volcans per la seva part s'activen per l'acumulació de magma a l'interior, que busca sortir a la superfície des d'una zona que es diu astenosfera, a unes desenes de quilòmetres de profunditat. De moment, l'ésser humà poc té a veure amb la seva activació.
No sense el meu GPS
Les telecomunicacions i les dades que ens arriben via satèl·lit depenen d'ones de ràdio que connecten tots els nostres dispositius. Aquesta connexió té lloc en satèl·lits situats en la ionosfera i, per tant, si hi ha algun contratemps en aquesta zona, es poden veure afectats els sistemes de navegació.
D'altra banda, la ionosfera és una capa de l'atmosfera complexíssima carregada de plasma —també anomenat el quart estat d'agregació de la matèria—, un gas d'electrons i ions que recobreix el nostre planeta. A més d'en la ionosfera, a la Terra hi ha plasma de manera natural en la magnetosfera, així com en les aurores i vents polars, els raigs i en el conegut com a foc de Sant Elm.
Un calefactor en un jardí d'Alaska
Aquesta complexitat i creixent dependència a sistemes de localització va motivar la construcció del HAARP als 90, que està situat a Gakona, Alaska (els Estats Units).
El principal instrument de mesurament del HAARP és una base amb 180 antenes de radi d'alta freqüència anomenada Ionospheric Research Instrument (IRI). Funciona com un transmissor de ràdio que emet ones que interactuen amb les càrregues i corrents elèctrics de la capa superior de la ionosfera i la termosfera.
En el vídeo el narrador assegura que amb el HAARP es creen huracans, s'activen volcans i es causen terratrèmols, però el que fa realment és emetre ones de ràdio que escalfen la ionosfera: “És com posar un calefactor espacial al teu pati en un dia fred”, indica Chris Fallen, professor assistent de físiques de l'espai i aeronomia de la Universitat d'Alaska Fairbanks. “Si poses la mà enfront d'ell, es nota la calor. Però quan apagues el calefactor, la calor es va bastant ràpid”.
És a dir, que ni crea huracans, ni activa volcans ni estimula terratrèmols. “Les transmissions procedents del HAARP només causen petits efectes en l'atmosfera que duren pocs segons”, assenyala Robert McCoy, director de l'Institut Geofísic de la Universitat d'Alaska a Climate Feedback, agència de fact-checking orientada a desmuntar rumors sobre clima i membre de la International Fact-Checking Network.
La ionosfera, un “turbulent riu Yukón”
Tal com expliquen els científics a pàgina web del HAARP, “la ionosfera és un mitjà turbulent renovat constantment pel Sol”, raó per la qual els esdeveniments que es formen amb el projecte tenen una durada tan curta: varien de “menys d'un segon a 10 minuts”.
Els experts del HAARP comparen l'efecte de les instal·lacions en la ionosfera amb deixar caure una pedra en un corrent que es mou a gran velocitat: “És com col·locar un escalfador en el turbulent riu Yukón", indiquen.
De tots els experiments que s'han dut a terme en les instal·lacions, el més sorprenent és la producció de núvols de plasma artificial a la ionosfera, encara que també s'han pogut crear petites aurores boreals artificials.
Però no, fins avui no s'han creat huracans a través del HAARP, i molt menys dirigir-los. Les ones de ràdio que emet el HAARP no són absorbides ni en la troposfera ni en l'estratosfera, les capes en les quals es produeixen la majoria dels fenòmens climatològics: “Com que no hi ha interacció, no hi ha manera de controlar el clima”, indiquen en la seva pàgina web.