Els immigrants a Mataró no es queixen pel menjar que els dona Càritas, sinó per no tenir accés a beques menjador

En els últims dies s'ha fet viral un vídeo en el qual apareix una dona musulmana que explica que, per la seva situació, els seus fills han d'alimentar-se del menjar que reben de Càritas, com macarrons. Les imatges, acompanyades de textos com "dones musulmanes es queixen que Càritas només dona macarrons" o “no és normal que els espanyols hàgim de suportar ser renyats per gent de fora perquè "només se'ls ajuda amb macarrons”" han circulat en diferents xarxes socials i pàgines web i ha estat compartit, entre altres, pel compte oficial de Vox.

El missatge, acompanyat d'un vídeo, és enganyós. En les imatges, una dona musulmana explica que la seva família ha d'acudir a Càritas a demanar menjar i això els obliga sovint a alimentar-se de macarrons. Però el fragment està tret de context. En l'entrevista original, la dona critica que no té accés a les beques menjador per trobar-se en situació irregular, un dret que sí que tenen garantit les persones amb nacionalitat espanyola i determinades circumstàncies socioeconòmiques.

"Dones musulmanes es queixen que Càritas només dona macarrons"

En una entrevista publicada per Mataró Audiovisual i l'informatiu Mataró al Dia (11’55’’) el 20 d'octubre, la manifestant declara: “Jo demano la beca menjador pels meus fills per a jo també poder anar a treballar. Els meus fills no es poden alimentar només del menjar de Càritas. Jo vull treballar per a moltes coses, per als meus fills, tinc tres fills, no agafo cap cosa de Càritas per als meus fills, sol aliments, i només hi ha macarrons i aquestes coses. Els nens no poden menjar quatre anys cada mes aquest menjar”.

La notícia informa sobre una concentració convocada aquell dia pel Sindicat d'Habitatge de Mataró (Barcelona) per reclamar beques menjador per a les famílies que es troben en situació irregular. Dins de la peça informativa s'explica la situació d'aquestes persones que no poden accedir a la beca per no tenir la seva documentació en regla.

"La persona entrevistada explica que els seus fills no poden alimentar-se només amb el menjar que rep de Càritas, sinó que necessiten el suport de la beca menjador per a tenir major diversitat d'aliments per als nens", ha explicat a Newtral el director de Càritas Mataró, Joan Radó.

La reivindicació real és l'accés a beques menjador

El 20 d'octubre, el Sindicat d'Habitatge de Mataró es va concentrar a l'oficina de Benestar Social de la ciutat i al Consell Comarcal del Maresme, organisme responsable de concedir les beques menjador, unes ajudes que subvencionen el preu del dinar entre el 70 i el 100% dels dies lectius (en funció de la situació socioeconòmica de les famílies) per a alumnes de col·legis públics i concertats.

El finançament per a les beques prové de la Generalitat de Catalunya i els Consells Comarcals (organismes supramunicipals) són qui concedeixen l'ajuda a les famílies. Els diners, però, el reben directament les escoles. La principal reivindicació de la protesta era que les famílies en situació irregular i que, per tant, no tenen un número d'identificació espanyol, puguin accedir a la pràctica a les beques menjador.

Actualment, per a poder accedir a aquesta ajuda és necessari presentar el DNI o NIE, segons estableixen les bases de la convocatòria del Maresme. El conseller delegat de serveis a les persones del Consell Comarcal del Maresme, Marc Bosch, explica a Verificat que “és imprescindible tenir un número d'identificació” per a poder creuar les dades amb Hisenda i valorar la situació econòmica de les famílies. En les bases també s'estipula que el passaport no serveix per a acreditar la identificació i que la persona ha d'estar, a més, empadronada al municipi per optar a la subvenció.

Es pot accedir a les beques menjador sense NIE o DNI?

Existeix una altra via a través de la qual aquestes famílies poden accedir a les beques menjador en cas de no tenir NIE o DNI: amb un informe de vulnerabilitat. Bosch afirma que “no es discrimina a ningú, però si no es disposa del NIE o DNI, cal buscar altres vies per poder obtenir l'ajuda, com l'informe de vulnerabilitat”.

Aquest document l'han de redactar els serveis socials de l'Ajuntament i, segons expliquen des del departament de comunicació del consistori de Mataró a Verificat, el primer pas és avaluar el seu nivell d'ingressos, el nombre d'integrants de la unitat familiar o la situació residencial, entre altres, per valorar si es troben en una situació de risc social. “No pots venir i demanar un certificat de vulnerabilitat, és com si vas a un metge i li demanes un informe que digui que ets diabètic”, expliquen des de l'Ajuntament de Mataró al·ludint que a vegades aquest procés pot trigar.

Però, la pregunta és, es pot accedir a l'informe de vulnerabilitat sense tenir NIE/DNI? Aquesta és una de les crítiques que fan des del Sindicat d'Habitatge: “si no tens DNI o NIE automàticament no et donen l'informe”, diu Gloria Salvat en declaracions a Verificat.

Cristina Chiva, tècnica del departament de Serveis d'Acció Social de la Diputació de Barcelona, explica que la legislació en aquest àmbit està subjecta a molta interpretació i que cada Ajuntament té el seu model per fer els informes de vulnerabilitat. Hi ha Ajuntaments que donen l'acreditació en funció de l'empadronament i altres, en canvi, demanen document d'identitat, detalla Chiva. L'advocada especialista en dret administratiu, Raquel Prado, també apunta que tots els estrangers tenen dret als serveis socials bàsics segons la llei d'estrangeria (article 14, 4/2000), però que a la pràctica, cada municipi ho gestiona de manera diferent. En el moment de publicar aquesta verificació l'Ajuntament de Mataró no ens havia aclarit si aquests informes es poden fer sense NIE o DNI.

135 alumnes sense NIE ni beca menjador

El conseller del Consell Comarcal afirma que entre 85 i 90 famílies, que suposen uns 135 alumnes, es troben en aquesta situació de no tenir DNI/NIE ni tampoc un informe de vulnerabilitat, perquè l'estan esperant o perquè fins i tot no l'han demanat i, per extensió, no han obtingut la beca enguany. De les 10.453 sol·licituds per a la beca que s'han fet al Maresme, 7.800 s'havien concedit abans de l'inici del curs.

No obstant això, Bosch subratlla que aquestes persones poden optar a la beca menjador també una vegada el curs escolar hagi començat. La regulació ho permet en dos casos: per a alumnes nous o en situacions econòmiques sobrevingudes que estiguin justificades pels serveis socials. És a dir, si aquestes persones reben un informe de vulnerabilitat després de l'inici del curs, encara poden obtenir la beca.

Quan intervé Càritas?

El director de Càritas Mataró, Joan Radó, assegura a Verificat que la frase que s'ha viralitzat de “només hi ha macarrons” no era el “leitmotiv de la manifestació” i explica que no els consta cap queixa en relació amb el menjar que Càritas reparteix. A Mataró, Càritas interparroquial no té menjadors socials, sinó que distribueix aliments a “famílies que tenen un informe de vulnerabilitat realitzat per una treballadora social de Càritas, independentment de l'Ajuntament” i sense que el DNI o NIE sigui imprescindible, explica Radó.

Aquest centre, que abans de la pandèmia funcionava com un supermercat per punts, està coordinat per l'Ajuntament, qui deixa el local, i Creu Roja i Càritas, que s'encarreguen de l'acció social. Ara, per la pandèmia, ofereixen lots de productes ja preparats a les famílies vulnerables una vegada al mes, que poden incloure arròs, pasta, llegums cuits o peix congelat, entre altres. No obstant això, el director de Càritas afirma que “pot ser que el que se'ls dona no arribi per a tot el mes i llavors s'haurà de completar amb altres aliments”.

Des de Càritas Mataró també paguen beques menjador a les famílies que estan en situació d'exclusió social, però que no tenen un informe de vulnerabilitat de l'Ajuntament. Enguany tenien un pressupost de 50.000 euros del qual han gastat ja 47.000 en beques i així i tot hi ha “tanta demanda” que no poden atendre totes les sol·licituds, explica el director de l'entitat. D'aquesta manera, Càritas cobreix una part de les beques que es donen en la localitat barcelonina, però la gran majoria es donen des del Consell Comarcal amb el finançament de la Generalitat (gairebé 6 milions d'euros per al curs 2021/2022 a la comarca del Maresme).

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Podeu llegir la versió a Newtral aquí.