Qui són els “més de 3.000 represaliats” dels quals parlen els partits independentistes?

Alba on 22/07/2021

El recompte que fa Òmnium dels “3.301 represaliats” inclou una enorme varietat de casos vinculats al ‘procés’ independentista de Catalunya. Moltes persones no tenen cap causa pendent amb la justícia


Fa temps que des de l'independentisme s'assegura que a Catalunya hi ha “més de 3.000 represaliats” relacionats amb el procés. El recompte és d'Òmnium Cultural, una entitat que ha anat actualitzant el nombre de “represaliats” al llarg dels últims anys. El seu primer càlcul és del desembre del 2019, quan va difondre un vídeo amb què va anomenar “mapa de la repressió”.

La dada l'han repetit els partits independentistes des de fa temps. En les últimes setmanes s'hi han referit Oriol Junqueras, Meritxell Serret i Ester Capella des de les files d'Esquerra Republicana, Elsa Artadi, Toni Comín, Míriam Nogueras i Meritxell Budó de Junts per Catalunya o Dolors Sabater, Carles Riera i Laia Estrada de la CUP. La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va començar la segona sessió del debat d'investidura (pàgina 3) de Pere Aragonès al març esmentant “les 3.301 persones represaliades”.

L'amnistia no seria per a les 3.000 persones

Encara que moltes persones incloses en la llista no tenen cap causa pendent amb la justícia, la xifra s'ha pres com a referència per a explicar a qui afectaria una hipotètica llei d'amnistia per al procés. De fet, la dada apareix en l'exposició de motius de la proposta de Llei d'Amnistia que els partits independentistes van portar al Congrés dels Diputats fa uns mesos.

“Es calcula que al novembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o continuen estant encausades per algun delicte que es deriva de la participació en actes relacionats amb el 9N, el referèndum del 2017 o les mobilitzacions i protestes ciutadanes de resposta a la repressió que ha desencadenat el procés de reivindicació del dret a l'autodeterminació de Catalunya”, afirma el text. La llista d'Òmnium, no obstant, inclou a persones encausades, absoltes i més de 1.000 ferits (com va explicar el diari Ara fa uns dies). El departament de premsa de la mateixa entitat ha explicat a Verificat que no tots ells es beneficiarien d'una hipotètica amnistia, però l'organització defensa que són “represaliats”.

Com confecciona Òmnium aquesta llista

Òmnium assegura que disposa d'un llistat detallat amb els 3.301 casos, però que no el publiquen per motius de protecció de dades. Per a elaborar la llista treballen en col·laboració amb advocats, l'Oficina de Drets Civils de la Generalitat, l'Associació de Municipis per la Independència, col·lectius en defensa de detinguts i presos o els informes del Síndic de Greuges (el Defensor del Poble català), entre altres. El resultat “es va actualitzant periòdicament”.

Després de la recerca de tots els casos desgranats per Òmnium (contrastant amb fonts oficials o, en el seu defecte, la premsa generalista), Verificat s'ha tornat a posar en contacte amb l'entitat per a intentar quadrar xifres, però en el moment de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.

Els noms més mediàtics: 38 persones

Són els líders més coneguts dins de l'independentisme i els seus casos han estat els que han tingut més repercussió:

  • Els 12 condemnats pel Tribunal Suprem en el judici del procés (els nou que estaven a la presó, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i els tres que van ser condemnats només per desobediència, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó).
  • Les nou persones a l'estranger: Puigdemont i quatre exconsellers (s'hi inclou Mertixell Serret, que va tornar a Catalunya al març), Anna Gabriel (exdiputada de la CUP), Marta Rovira (secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya), Adrià Carrasco (que ja ha tornat a Catalunya després que s'arxivés la seva causa) i el raper Josep Miquel Arenas, conegut com Valtònyc.
  • L'expresident de la Generalitat Quim Torra, condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència.
  • Tamara Carrasco, una veïna de Viladecans acusada i absolta de terrorisme i confinada durant més d'un any en el seu municipi.
  • Quatre membres de la Mesa del Parlament condemnats pel TSJC per desobediència.
  • L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, absolta pel TSJC.
  • Cinc responsables dels Mossos d'Esquadra absolts per l'Audiència Nacional.
  • Els cinc membres de la qual havia de ser la Sindicatura Electoral de l'1 d'octubre absolts pel jutjat número 15 de Barcelona.

En aquests primers 38 casos s'inclouen 18 persones condemnades (nou d'elles indultades per part de les seves penes pel Govern), 12 absoltes, sis que es troben a l'estranger, un pendent de judici (Meritxell Serret) i un cas que s'ha arxivat (el d'Adrià Carrasco).

308 detinguts

Un altre capítol que inclou la llista d'Òmnium és el de detinguts des del setembre del 2017, que l'entitat eleva fins als 308, cadascun d'ells va seguir el seu curs amb la justícia i no existeix una conclusió sobre quants tenen encara una causa oberta:

El “mapa de la repressió” no explicita si inclou als detinguts per les protestes convocades pel Tsunami Democràtic al desembre de 2019. El llavors conseller d'Interior, Miquel Buch, va reportar 11 detinguts.

300 persones investigades pels talls de carreteres

Òmnium no explicita si en el recompte de les 3.301 persones s'hi inclouen les més de 300 que, segons Alerta Solidària, són investigades pels talls en diferents vies durant les protestes posteriors a la sentència del Suprem a La Jonquera, El Pertús i Tortosa. Així en va informar La Directa, que explicava que entre les persones investigades n'hi havia 197 identificades pels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el tall de l'AP7 a La Jonquera.

De fet, el 22 de maig del 2021 es va convocar una concentració a Figueres per protestar contra aquests fets en la qual hi van participar tant Òmnium com l'Assemblea Nacional Catalana.

De 712 a 78 alcaldes investigats per la Fiscalia

Dins del recompte d'Òmnium també hi figuren 712 alcaldes que al setembre de 2017 el llavors Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, va demanar que s'investiguessin pels “presumptes actes de cooperació en l'organització del referèndum il·legal”.

En un inici, la Fiscalia General va adjuntar un llistat que havia publicat l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els 712 alcaldes que van signar “un decret per visualitzar la seva col·laboració amb la convocatòria del Govern per a l'1 d'octubre”. No obstant això, la mateixa AMI va explicar al març del 2019 que només havien estat investigats 78 (un 10,9%) i en 62 casos s'havia arxivat la causa. En aquell moment, deu casos estaven als jutjats i en d'altres sis encara no hi havia un pronunciament.

Al març del 2019, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Banyeres de Mariola, va reconèixer en una compareixença (pàgina 29) a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya que havia existit un cert debat entre els fiscals provincials i amb la Fiscalia General de l'Estat i es va arribar a la conclusió que “només en aquells casos on efectivament existís indici, més o menys acreditat, d'una participació activa, amb actes executius o actes d'execució material de col·laboració, hi hauria la possibilitat de plantejar l'exercici de l'acció penal”.

Fins avui, l'únic exalcalde condemnat per desobediència vinculada a l'1 d'octubre ha estat el d'Agramunt (després conseller d'Exteriors), Bernat Solé. Fa unes setmanes, es va celebrar el judici de l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, acusat de desobediència, mentre que el d'Alcarràs, Miquel Serra, s'havia de celebrar al juny, però es va ajornar. Al desembre de 2020 l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, va ser absolta i a l'octubre de 2019 el TSJC va arxivar una querella contra l'exalcalde de Premià de Mar (i exconseller d'Interior), Miquel Buch, pels mateixos fets.

Així doncs, dels 712 alcaldes que esmenta Òmnium, només 78 van ser investigats i en data d'avui hi ha hagut una condemna.

30 jutjats pel Jutjat 13

A l'abril de 2019, el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona va processar a 30 investigats relacionats amb l'1 d'octubre per “malversació, desobediència, falsedat, revelació de secret i prevaricació”. Aquesta és la xifra que figura en el llistat d'Òmnium. A més d'ells, la recerca no va trobar indicis suficients respecte a 15 investigats als quals la magistrada va decidir no processar.

Els encausats d'amnistiaara.cat

Encara que no ha confirmat que aquestes persones estiguin incloses en el recompte final, Òmnium va impulsar la web amnistiaara.cat per a recollir suports i donatius. En l'apartat de judicis es recullen aquests casos:

  • Set persones per la concentració davant del Parlament el 30 de gener de 2018, la data prevista per a la investidura de Carles Puigdemont. La Fiscalia demana dos anys per desordres públics i dos delictes d'atemptat a l'autoritat. El cas està obert (6 detinguts a l'abril de 2018, segons va informar el 324.cat, i un més al setembre de 2019, segons Alerta Solidària).
  • Joan Josep Nuet, membre de la Mesa del Parlament la legislatura de l'1 d'octubre, condemnat per desobediència.
  • Dos mossos d’Esquadra (Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea) que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya (el judici va quedar vist per a sentència el passat 8 de juliol, com va explicar el 324.cat). Per aquests mateixos fets també van ser jutjats l'empresari Josep Maria Matamala i l'historiador Josep Lluís Alay (RAC1).
  • Els coneguts com ‘Els 9 de Lledoners’, nou manifestants acusats de delictes de desordres públics, atemptat i lesions per manifestar-se contra el trasllat dels presos a Madrid abans del judici del procés. Com va informar el seu grup de suport, el seu judici serà el 2 i 3 de novembre.
  • Una persona absolta (Marc Casadesús) pel tall de la C-17 el 27 d'octubre de 2019 (El 9 Nou).
  • Una persona condemnada (Josant Valverde Ramírez) per la concentració en motiu del Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona el 21 de desembre de 2018 (Nació Digital).
  • Una persona absolta (Jose Téllez) per cartells d'Òmnium requisats en 2019 (VilaWeb).
  • Una persona condemnada (Marcel Vivet) per atemptat a l'autoritat i desordres públics en una manifestació el 29 de setembre de 2018 de rèplica a la convocada per JUSAPOL (Ara).
  • Una persona condemnada (Marcel Guillén) a un any i mig de presó per atemptat a l'autoritat pel tall de l'avinguda Meridiana el 19 d'octubre de 2019 (Alerta Solidària i VilaWeb).

Dues actuacions del Tribunal de Comptes

Més enllà de les causes obertes a la Justícia, Òmnium també té en compte dues actuacions en els últims anys del Tribunal de Cuentas, que ha reclamat en dues ocasions elevades quantitats de diners a diferents càrrecs de la Generalitat per actuacions vinculades al procés.

Al gener del 2020, el jutge va reclamar 4,1 milions al govern de Puigdemont per les despeses en la celebració del 1O a Catalunya. Segons el document facilitat a Verificat pel departament de premsa del Tribunal de Comptes, van anar 28 les persones a qui es demanava un total de 4.146.274,97 euros. L'anomenada Caixa de Solidaritat va comunicar dies més tard que havia aconseguit recaptar l'import íntegre de les fiances mitjançant donacions.

D'altra banda, al juny del 2021 el Tribunal de Cuentas va fixar les fiances per les polítiques d'acció exterior de Catalunya entre el 2011 i el 2017: en total, va demanar 5.422.411,10 euros a 34 persones. Alguns mitjans van parlar de 41 persones (com El Nacional, El Periódico o eldiario.es), però segons la nota informativa facilitada a Verificat, la Delegada Instructora finalment va exonerar-ne vuit, entre les quals es trobaven els exconsellers Neus Munté i Jordi Turull.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(e){if(void 0!==e.data[“datawrapper-height”]){var t=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var a in e.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<t.length;r++){if(t[r].contentWindow===e.source)t[r].style.height=e.data["datawrapper-height"][a]+"px"}}}))}();

En el seu recompte, Òmnium cita els “29 encausats en el Tribunal de Comptes”, segurament citant la xifra que va donar el 324.cat. Com hem vist, es tracta de 28, als quals cal afegir els 34 que es van sumar al juny en el procés relatiu a l'acció exterior de la Generalitat.

Més de 1.000 ferits en protestes

El recompte conté els ferits registrats durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Els càlculs del Departament de Salut de la Generalitat inclouen 991 durant la jornada de l'1 d'octubre i 75 en els dies posteriors. La suma oficial és de 1.066. El càlcul d'Òmnium parla de 1.083.

La llista també reporta els ferits en les protestes després de la sentència del Tribunal Suprem del judici del procés i en les protestes convocades pel Tsunami Democràtic durant el partit entre el Barcelona i el Reial Madrid el 18 de desembre d'aquell any.

En el primer cas, Òmnium comptabilitza “313 persones ferides entre el 14 i el 27 d'octubre” i cita 131 assistències sanitàries el 14 d'octubre i 182 assistències el 18 d'octubre, que sumen 313. Les dues xifres procedeixen dels comunicats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb les intervencions d'aquells dies (el 14 d'octubre i el 18 d'octubre). No obstant això, aquestes dades inclouen manifestants, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Segons un comunicat del SEM, entre tots dos dies va haver-hi 196 manifestants ferits.

No obstant això, aquesta és la xifra de només dos dies de protestes, que van durar una setmana en la qual el SEM va reportar un total de 593. El comunicat inclou 367 manifestants, 116 Mossos d'Esquadra i 110 Policia Nacionals. A més, el 26 d'octubre, després d'una manifestació independentista convocada a Barcelona, va atendre 46 persones.

D'altra banda, el 18 de desembre de 2019 el Tsunami Democràtic va convocar protestes amb motiu del partit entre el Barça i el Madrid al Camp Nou. El SEM va parlar de 64 assistències sanitàries, el Departament d’Interior de 55 Mossos ferits i el 324.cat de 39 Mossos atesos. Òmnium inclou 25 ferits (64 atesos menys els 39 mossos). El SEM especifica que alguns agents són atesos directament en centres sanitaris i que no sempre entren en els seus recomptes.

Finalment, Òmnium no reflecteix explícitament els ferits durant les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, al març de 2018. El SEM va informar de “100 atencions sanitàries per les mobilitzacions, principalment per contusions”.

70 periodistes ferits

El càlcul d'Òmnium també inclou a 70 periodistes que van ser agredits durant les manifestacions en contra de la sentència als líders independentistes i a favor de la unitat d'Espanya entre el 14 i el 27 d'octubre, segons el recompte que va fer Mèdia.cat, l'Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. S'hi inclouen “incidents on els professionals de la informació (redactors, càmeres, fotògrafs o articulistes) han rebut impactes, ferides o cops al seu cos mentre treballaven per a cobrir les protestes”.

18 docents investigats i amb causes arxivades

I es compten a 18 docents investigats, les causes dels quals van ser totes arxivades. En aquest cas, el recompte d'Òmnium quadra amb el que recull la premsa:

  • Nou de Sant Andreu de la Barca: van ser denunciats a l'abril de 2018 per la Fiscalia (VilaWeb) i al maig de 2018 es va arxivar la causa de 5 (RAC1), més tard la d'un altre (El Punt Avui) i al juliol de 2019, la dels últims 3 (Ara).
  • Vuit de la Seu d'Urgell: cinc professors i tres directors van declarar al novembre del 2017. Al gener de 2018, la fiscalia va demanar que es retiressin sis de les acusacions i que es mantingués oberta la causa contra dues professores. Al març de 2018 es va arxivar la causa per a sis dels vuit docents i al juny de 2018 es va arxivar per a les dues que quedaven arracades i la causa es va tancar (324.cat).
  • Un de Tremp. La causa es va arxivar (El País).

Vagues generals a Catalunya

El departament de premsa d'Òmnium explica en conversa telefònica amb Verificat que al recompte també s'hi han afegit les causes o detencions derivades de vagues generals a Catalunya. Queden tres causes obertes, de les 18 que van reportar Alerta Solidària i la web amnistiaara.cat:

  • Al novembre de 2020, l'Audiència Provincial va arxivar definitivament la causa contra nou persones acusades de desordres públics i coaccions per haver ocupat les vies del TGV de l'Estació de Sants.
  • També al novembre del 2020, dos manifestants van ser condemnats i altres dos van ser absolts.
  • Pol Serena, a qui la Fiscalia demana vuit anys de presó per presumptes delictes durant la vaga general del 21 de febrer de 2019 (NacióDigital). El seu judici va començar el passat 19 de juliol (Ara).
  • Quatre menors que van ser portats a judici per la Fiscalia acusats de desordres públics i atemptat contra els agents durant la vaga del 18 d'octubre de 2019 (324.cat). Al juny de 2021, van ser absolts. Entre ells estava Guillem, conegut com “el noi de la dessuadora taronja” (324.cat).

Altres casos

El recompte d'Òmnium cita altres tres casos.

  • En primer lloc, esmenta 15 bombers de Reus i Girona, però la sectorial de bombers de la Assemblea Nacional Catalana en referencia a 25: 10 de Reus citats a declarar (nou van ser encausats i la causa es va arxivar); i 15 de Girona (cinc comandaments, quatre dels quals segueixen investigats i 10 bombers. Les seves causes continuen obertes).
  • En segon lloc, cinc persones a la presó preventiva al gener de 2020. Un va ser condemnat a quatre anys de presó (La Vanguardia), dos van estar a la presó fins a juliol i van ser absolts en el judici (Nació Digital) un quart va sortir de la presó al març del 2020. El cinquè segueix a la presó per un altre delicte de robatori amb violència (ACN).
  • En tercer lloc, tres persones deportades: Òmnium parlava de dues persones tancades en el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca i una persona deportada. Però setmanes després de la publicació d'aquest registre, les dues persones que estaven en el CIE també van ser deportades, segons va explicar VilaWeb.
  • Finalment, 18 investigats per clonar webs. Segons un informe de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat (en la pàgina 15), són 15: al setembre de 2017 agents de la Policia Nacional van registrar la casa d'un jove a Burjassot (València) per haver replicat el web del referèndum; dies més tard, 14 joves van ser citats per la Policia Nacional com a investigats per delictes de desobediència. Un dels informàtics amb judici pendent és Joel Muñoz, un activista a qui la Fiscalia demana 18 anys de presó (Nació Digital).

Aquesta verificació és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.