Catalunya no és la comunitat autònoma on l’índex de pobresa severa ha crescut més els darrers anys, com afirma Illa

El cap de l’oposició a Catalunya i líder del grup parlamentari PSC-Units per Avançar, Salvador Illa, va afirmar durant la compareixença del president de la Generalitat al Parlament de Catalunya per donar compte de la composició del nou Govern que “Catalunya és la comunitat autònoma on més creix l’índex de pobresa severa els darrers anys” (al minut 2:56:39). És FALS.

Entre el 2018 i el 2019, Catalunya va ser la vuitena comunitat on l’índex de pobresa severa va augmentar més en punts percentuals i la sisena en increment percentual. I si ens remuntem més enrere, entre el 2008 i el 2019 va ser la quarta comunitat on va créixer menys, tant en punts percentuals com en percentatge, segons l’informe de l’European Anti Poverty Network elaborat a partir de les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

“Catalunya és la comunitat autònoma on més creix l’índex de pobresa severa els darrers anys”

Salvador Illa, PSC

Com es calcula l’índex de pobresa severa?

L’organització European Anti Poverty Network (Xarxa Europea contra la Pobresa) publica anualment un informe on s’analitza l’estat de la pobresa i l'exclusió social a Espanya i inclou diferents dades al respecte. Juan Carlos Llano, coordinador de l’àrea d’investigació de l’organisme i responsable de l’informe, explica a Verificat que l’índex de pobresa severa que ofereix l’European Anti Poverty Network es calcula a través de l'explotació de les microdades oficials de l’INE.

Entre els indicadors que presenta l’informe hi ha el nombre de persones en pobresa severa i la taxa de pobresa severa, és a dir, el percentatge de persones que tenen un nivell d’ingressos en les seves llars per sota del 40% de la renda nacional mediana, assenyala Juan Carlos Llano. Aquest 40% correspon a “dues terceres parts del llindar per ser pobre, que se situa en el 60% de la [renda] mediana”, assenyala Llano.

L’origen del concepte de “pobresa severa” no està clar (així ho va reconèixer el Govern en una resposta parlamentària sobre la matèria) i, de fet, l’INE no el fa servir, segons ha respost el seu departament de premsa a Verificat.

No obstant això, el mateix INE sí que publica resultats de la taxa de risc de pobresa segons diferents llindars: la xifra d’ingressos inferiors al 40% de la renda mediana, només disponible pel total d’Espanya, coincideix amb les dades que apareixen a la pàgina 214 de l’informe de l’European Anti Poverty Network referits a la pobresa severa. Eurostat (l’oficina estadística de la Comissió Europea) també ofereix dades de la taxa de risc de pobresa per llindar de pobresa, on apareix el llindar del 40% de la mitjana, que coincideix amb les dades de l’INE.

Juan Carlos Llano assenyala que, originalment, l’ONU utilitzava (i encara fa servir) el concepte de “pobresa extrema” (que inclou als que disposen de menys d’1,90 dòlars al dia), però l’European Anti Poverty Network va considerar que era massa radical per a la realitat europea i va començar dir-li “pobresa severa” en els seus informes.

A Europa, sosté Llano, la pobresa es mesura de manera relativa, referenciada a un percentatge dels ingressos mitjans de la població (el 40%, per exemple, en el cas de la pobresa severa). Altres ONG com OXFAM Intermón o Save The Children també usen el terme de “pobresa severa”.

Desglossades per comunitats autònomes, l’INE sí que publica indicadors com la taxa de risc de pobresa, les persones amb mancances materials greus o el nombre de llars amb baixa intensitat en el treball.

El 6,3% de la població de Catalunya, en situació de pobresa severa

En 2019, el 6,3% de la població de Catalunya es trobava en pobresa severa, mentre que el 2018 la xifra era del 5,6%, segons les dades per comunitats autònomes (a la pàgina 214 de l’últim informe). L’augment de 0,7 punts està lluny del que hi va haver a Astúries, que encapçala el rànquing, on la pobresa severa va créixer 6,4 punts. En percentatge, a Catalunya l’increment va ser del 12,5%, mentre que a Astúries va ser del 95%, a Balears del 83% i a Navarra del 61%.

Amb la panoràmica dels últims onze anys, la que dona l’informe, Catalunya és la quarta comunitat on menys ha crescut l’índex de pobresa severa, amb un augment de 0,4 punts i un 6,78%. Per sota, només es troben Canàries, Balears i Ceuta, on la població en pobresa severa s’havia reduït el 2019 respecte al 2008.

Illa es va referir en genèric als últims cinc o deu anys. Del 2012 al 2019, l’índex de pobresa severa es va reduir a Catalunya 1,5 punts (la vuitena comunitat amb un major descens) i un 19,23% (la sisena amb una caiguda més pronunciada). Del 2015 al 2019, la pobresa severa també va disminuir a Catalunya i ho va fer 1,8 punts percentuals i un 22,22%. En aquest període, a Ceuta, a Melilla i en cinc comunitats més la pobresa severa va augmentar, amb un augment de 0,4 punts i un 6,78%. Per sota de Catalunya només es troben Canàries, Balears i Ceuta, on la població en pobresa severa s’havia reduït el 2019 respecte al 2008.

Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa de PSC per saber a què es referia Salvador Illa, però en el moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta. No obstant això, el representant del PSC va assegurar en la mateixa intervenció que el 2019 Catalunya va registrar 478.000 persones en pobresa severa, 60.000 més que el 2018. Les dues xifres coincideixen amb les que cita l’informe en relació amb Catalunya (a la pàgina 8).

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.