L’atur, l’ocupació, Oriol Mitjà i la qualitat educativa, quatre verificacions d’Alejandro Fernández 

Fernández ha parlat en més d’una ocasió de la situació del mercat laboral a Catalunya i a Andalusia i del rol del científic Oriol Mitjà durant la pandèmia. També es va referir als paràmetres de qualitat educativa de Catalunya. Ho verifiquem!


Foto | PP

El candidat del Partit Popular a les eleccions de 14F Alejandro Fernández ha parlat en més d’una ocasió durant la campanya electoral de la situació del mercat laboral a Catalunya i a Andalusia (on el PP governa amb Ciutadans des del 2019) i del rol del científic Oriol Mitjà durant la pandèmia. Fa uns dies també va parlar dels paràmetres de qualitat educativa de Catalunya. Ho hem mirat i ho hem verificat.

L’atur i l’ocupació a Catalunya i a Andalusia

Alejandro Fernández es refereix sovint a les dades d’atur de Catalunya i d’ocupació d’Andalusia. En una entrevista a Tevecat el 9 de febrer, per exemple, va afirmar (al minut 24:17) que Catalunya és el territori de l’estat on l’atur ha crescut més en un any. És ENGANYÓS. Catalunya ha encapçalat l’increment del nombre d’aturats en valors absoluts, però no en valors relatius, i tampoc és la comunitat on la taxa d’atur ha augmentat més.

“A cap altra comunitat ha crescut l’atur com a Catalunya en l’últim any”

Alejandro Fernández, PP

És cert que el nombre d’aturats ha crescut a Catalunya més que en qualsevol altra territori d’Espanya, però cal tenir en compte que Catalunya és el segon territori més poblat de l’estat. En augment percentual del nombre d’aturats i en creixement de la taxa d’atur, Catalunya se situa en la tercera i en la quarta posició respectivament, just per darrere de Madrid en els dos casos.

D’altra banda, en un acte de campanya a Mataró el 8 de febrer, Fernández va presumir de la gestió del govern andalús i va assegurar (al minut 33:31) que Andalusia lidera els nivells de creixement i d’ocupació a l’estat. També s’hi va referir en un acte amb els presidents autonòmics del PP (al minut 1:10:56). És FALS. Des que el PP va arribar a la presidència, Andalusia ha perdut llocs de feina.

“Des que el Partit Popular va accedir al govern de la Junta d’Andalusia, avui Andalusia lidera els nivells de creixement i d’ocupació de tot Espanya”

Alejandro Fernández, PP

El PP va accedir al govern de la Junta d’Andalusia el gener del 2019 amb un acord de coalició amb Ciutadans i el suport de Vox a la investidura de Juanma Moreno. Podem agafar tres barems a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa per calcular la creació d’ocupació, però en cap dels tres casos Andalusia lidera el rànquing:

  • En els dos anys de mandat de Moreno (del quart trimestre del 2018 al quart del 2020), Andalusia ha perdut llocs de treball, cosa que ha passat en la majoria de comunitats.
  • Si comptabilitzem només l’època prepandèmia (del desembre del 2018 al desembre del 2019), Andalusia és la tercera comunitat que va crear més llocs de treball (45.700, per darrere de Cataunya i Madrid) i la setena en augment percentual.
  • Respecte al darrer any, Andalusia és la cinquena comunitat que ha perdut més llocs de treball en valors absoluts i la desena a nivell percentual.

A més, tampoc és cert que Andalusia lideri el creixement econòmic. Hem trobat dos indicadors que ho avalen. En primer lloc, les dades de comptabilitat regional de l’Institut Nacional d’Estadística referents al 2019 evidencien que el creixement del PIB d’Andalusia durant el primer any de mandat del PP i Ciutadans (3,2%) va ser lleugerament inferior a la mitjana espanyola (3,4%). D’altra banda, l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) publica trimestralment l’estimació del PIB de les comunitats autònomes i en aquest 2020 el PIB andalús ha caigut lleugerament menys que la mitjana espanyola, però Andalusia és la dotzena comunitat que ha patit un major descens.

Hem consultat el departament de premsa del PP de Catalunya per saber a què es referia Fernández, però al moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta. Hem trobat que el desembre del 2020 l’Associació de Treballadors Autònoms va explicar que Andalusia havia liderat el creixement dels autònoms a Espanya l’any passat (fins al novembre).

Oriol Mitjà i el Govern

Més enllà de l’economia, en l’entrevista a Tevecat del 9 de febrer Fernández va afirmar (al minut 23:42) que l’epidemiòleg Oriol Mitjà va renunciar com a assessor del Govern i va demanar la dimissió de tots els consellers. És FALS. A Mitjà se li va encarregar un informe sobre la desescalada i la seva feina va cloure quan el va entregar, i en cap moment ha demanat la “dimissió de tots els membres del Govern”.

“Oriol Mitjà va acabar renunciant al seu càrrec i demanant la dimissió de tots els membres del Govern de Catalunya per incompetents”

Alejandro Fernández, PP

Fernández es referia al nomenament d’Oriol Mitjà com a assessor i responsable d’elaborar un informe per la desescalada després del confinament del març i abril. El mateix Oriol Mitjà confirma a Verificat que quan va haver entregat l’informe es va acabar la seva relació amb el Govern i assenyala que “no va ser ni relació contractual ni remunerada”.

Respecte a les peticions de dimissió, Mitjà ens ha explicat que ha estat crític amb el Govern i que ha dit que pensava que la gestió d’alguns departaments havia estat ineficient i que potser altres persones haurien estat millor, però reconeix que mai ha demanat la dimissió de tot el Govern. A l’octubre, per exemple, Mitjà va dir al Planta Baixa de TV3 que les persones que han estat al capdavant de la gestió havien estat “perillosament incompetents” i sobre la consellera de Salut Alba Vergés va afirmar que “li falten coneixements en medicina i en salut pública i la humilitat per escoltar els experts que en saben”. El 16 de març, just a l’inici de la pandèmia, Mitjà sí que va demanar la dimissió del comitè d’emergència espanyol, encapçalat per Fernando Simón.

Qualitat educativa

Finalment, en un acte del PP amb presidents autonòmics del partit el 7 de febrer, Alejandro Fernández va parlar d’educació i va assegurar (al minut 1:12:16) que Castella i Lleó se situa al capdavant de l’OCDE en paràmetres de qualitat educativa i Catalunya, a la cua. És ENGANYÓS. El darrer informe de PISA situa a Catalunya per sobre de la mitjana espanyola i de l’OCDE.

“Castella i Lleó lidera tots els paràmetres de qualitat educativa. […] Catalunya, al contrari, ocupa els últims llocs de l’OCDE”

Alejandro Fernández, PP

És ENGANYÓS. Si bé és cert que Castella i Lleó és la comunitat autònoma amb millors resultats escolars a l’informe PISA del 2018, elaborat per l’OCDE, Catalunya no està a la cua. De fet, tant en matemàtiques com en ciències se situa per sobre de la mitjana espanyola i de l’OCDE.

Pel que fa a la comprensió lectora, Catalunya ocupa la cinquena posició amb una puntuació de 484, amb un nivell semblant a la mitjana europea (489) i de l’OCDE (487) i per sobre de la mitjana espanyola (477).

Informe PISA del 2018 (pàgina 13)

En matemàtiques, Catalunya va obtenir 490 punts, un per sobre de la mitjana de l’OCDE i nou més que la mitjana espanyola. En ciències la situació és molt semblant; Catalunya va aconseguir 489 punts, igualant la mitjana de l’OCDE i sis més que la d’Espanya.

Els i les estudiants de Catalunya també estan per sobre de la mitjana en la capacitat d’examinar qüestions locals, globals i interculturals. Pel que fa a abandonament escolar, Catalunya ocupa el novè lloc a Espanya, per darrere de comunitats autònomes com les Illes Balears, Andalusia o Castella-La Manxa, segons les dades de l’INE corresponents al 2019.