Catalunya ha recuperat la despesa en salut d’abans de la crisi del 2009, però amb matisos

Alba on 03/02/2021

Jéssica Albiach, dels comuns, retreu a ERC que governi el departament des de fa cinc anys sense haver revertit les retallades del 2010. No és del tot així


La candidata d'En Comú Podem a la Generalitat de Catalunya, Jéssica Albiach, va recriminar durant el debat electoral a RTVE el diumenge 31 de gener que el Govern no ha recuperat la despesa en sanitat prèvia a les retallades de la crisi del 2009. L'afirmació és ENGANYOSA. L'any passat, la inversió en sanitat va superar la del 2009, però va ser gràcies a que el Departament va rebre un fons extra per pal·liar la crisi de la Covid-19. En qualsevol cas, la despesa ja registrava una tendència a l'alça des del 2017.

"Vostès [a Pere Aragonès, ERC] estan dirigint el Departament de Salut des de fa cinc anys i no han revertit les retallades"

Jéssica Albiach, Catalunya en Comú Podem

Amb l'esclat de la crisi el 2009, el Departament de Salut, gestionat pel govern de Convergència i Unió, va gastar 2.490 milions d'euros menys d'un any a l'altre. En total, en quatre anys, les caigudes sumaven 3.753 milions d'euros i el 2016, quan Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va assumir la cartera, la diferència respcte al 2009 era de 2.761 milions d'euros, és a dir, un 22% menys, segons els pressupostos executats i liquidats de la Generalitat (obligacions reconegudes a desembre de cada any).

Entre el 2016 i el 2019, la despesa executada de l'àrea va augmentar progressivament i va recuperar 980 milions d'euros, una quantitat insuficient per tornar a la inversió de 12.022 milions d'euros que havia registrat el 2009. En total, la caiguda entre el 2009 i el 2019 va ser del 14%. El 2020, amb un ingrés extra de 1.922 milions d'euros provinents del Fons Covid (les dades estàn disponibles fins al novembre, però el Departament d'Economia de la Generalitat ens ha facilitat la xifra actualitzada), el pressupost global executat de salut a Catalunya va arribar als 13.097 milions d'euros.

Sense tenir en compte la partida del Fons Covid que Catalunya ha dedicat a sanitat, el pressupost executat de l'àrea el 2020 hauria arribat a 11.175 milions d'euros, encara un 14% menys que el 2009, però un 20% més que el 2016, quan ERC va arribar al departament. 

Les dades per càpita continúen una tendència similar: retallades entre el 2009 i el 2016, a excepció del 2014 i 2015, i una remuntada progressiva entre el 2016 i el 2019. Tot i que fins al 2020, amb la pandèmia, no es recupera la inversió del 2009, any en què, de fet, s'havia registrat un augment d'inversió similar a la caiguda produïda en l'exercici immediatament posterior, quan va començar la crisi. És a dir, la retallada històrica venia precedida d'un increment de la inversió de les mateixes proporcions: de 1.236 euros per persona el 2008 va pujar a 1.621 euros el 2009 i el 2010, amb les retallades, va tornar a caure a 1.277 euros.

El departament de premsa de Jéssica Albiach ens remet a un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials que afirma que Catalunya va perdre un 19,6% de la inversió en polítiques públiques entre les partides de sanitat, educació i serveis socials entre el 2009 i el 2019. Segons aquest document, es tracta de la comunitat autònoma que més porció del pressupost ha retallat en l'última dècada en aquestes quatre carteres. Albiach es va referir exclusivament a sanitat, on el pressupost s'ha contret un 14%. També refereixen a un informe d'Amnistía Internacional que argumenta les pèrdues de la salut pública d'Espanya des del 2009.

El Departament d'Economia, segons ha confirmat la seva àrea de premsa, sosté que ja s'han revertit les retallades. La Generalitat utilitza de referència l'anomenada "despesa meritada", un concepte que té en compte no només el pressupost anual consolidat, sinó també el pagament diferit del deute d'un any a l'altre. L'àrea de salut té la particularitat pressupostària de que pot ajornar deute per a l'any següent, cosa que no passa en d'altres àrees. Tenint en compte aquesta xifra, la despesa el 2009 no va ser tan alta com la que mostra la partida del pressupost de les obligacions reconegudes i, efectivament, el 2019 es veuen revertides les caigudes registrades durant la crisi. El departament ens ha explicat que el 2009, la despesa de salut va créixer tant justament perquè incloïa la liquidació de 1.851 milions de despesa desplaçada, com ja van explicar en aquell moment.

Per fer aquests càlculs, hem tingut en compte les obligacions compromeses perquè, segons ens han indicat tots els experts consultats, és el concepte que millor reflecteix la despesa anual d'una conselleria. 

Sous del personal

Com a part de l'estalvi, la Generalitat va decretar el 2010 una retallada del 5% del salari del personal (de mitjana, en el cas del sistema públic de l'Institut Català de la Salut i directament a la nòmina de cada treballador en el cas del sistema concertat del SISCAT). 

Entre el 2016 i el 2020, el Govern va aprovar entre l'1% i el 2,25% per revertir aquesta retallada, segons va explicar a Verificat el departamente de premsa de la Vicepresidència l'octubre. En total, l'augment va ser del 7,75%, mentre que l'IPC en aquests anys ha augmentat un 15,29%, segons l'INE.

Aquest gràfic mostra l'evolució del salari base d'una infermera de nivell 2 de l'ICS real, segons el web de Funció Pública, i el que hagués sigut si s'hagués actualitzat d'acord amb l'IPC.

El Govern va programar la recuperació de les pagues extra que el personal sanitari va perdre entre el 2013 i el 2014. Va començar a pagar-les el 2009 i acabarà de fer-ho, previsiblement, el 2022.

10.000 treballadors més que el 2011 

L'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública encarregada de l'atenció primària i els hospitals de la Generalitat, ha passat de tenir una plantilla de 38.877 treballadors el 2011, segons dades oficials reflectides en el butlletí oficial de Catalunya, a 48.158 el 2020 (xifra de l'último resum de l'ICS, publicat el desembre). El 2016, quan ERC va arribar a la conselleria, va presentar un pla per recuperar la seva plantilla. L'augment de persones no reflecteix necessàriament una recuperació de les condicions salarials no un augment de la despesa en personal.

Quant ha augmentat el pressupost del Ministeri de Sanitat?

Albiach també va afirmar diumenge en el mateix debat que "el govern (espanyol, on el seu partit governa amb el PSOE) ha aumentat el pressupost de sanitat en un 150%", en referència a unes declaracions del 27 d'octubre del 2020 del presidente espanyol, Pedro Sánchez, quan va presentar els Pressupostos Generals de l'Estado per al 2021. És una VERITAT A MITGES.

Aquest augment només es pot tenir en compte si es sumen els diners rebuts pels fons europeus per fer front a la pandèmia del coronavirus a Espanya. L'augment en Sanitat, sense comptar les ajudes europees, va ser d'un 5,9%, com indica l'Informe Econòmic i Financer dels Pressupostos Generals per al 2021 del Ministeri d'Hisenda (pàgina 115).

El govern espanyol destinarà 5.088 milions d'euros el 2021 a Sanitat, dels quals 2.945 provenen d'Europa i 2.143 de l'Estado. L'any passat, el pressupost total va ser de 2.024 milions d'euros.

—

Par interpretar les dades de pressupost hem parlat amb:

  • Daniel Faura, auditor i expert en administració pública
  • Josep Viñas, economista i expert en comptabilitat de la Universitat de Girona
  • Guillem López Casanovas, economista de la Universitat Pompeu Fabra
  • Miquel Juan, economista de la Universitat de Barcelona
  • Álvaro Revilla, analista de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral de cara a les elccions catalanes del 14F. Llegiu la versió en castellà aquí.