Fenòmens com el temporal Filomena no posen en dubte el canvi climàtic
Es fa servir l’onada de fred i neu per qüestionar l’escalfament del planeta
L’onada de fred i neu que ha portat el temporal Filomena ha servit a molts usuaris de les xarxes socials com a argument ENGANYÓS per posar en dubte l’escalfament global del planeta. Principalment, perquè confonen -premeditadament o no- meteorologia i climatologia. El temps és l'estat de l'atmosfera en un lloc particular durant un curt període, mentre que el clima es refereix al patró atmosfèric durant un període llarg, usualment 30 anys.
Justament, entre les principals conseqüències de l’escalfament del planeta, a més de la reducció de precipitacions i l’augment de temperatures, hi ha l’aparició de fenòmens meteorològics extrems com els huracans i les borrasques.
Aquests dies, a Twitter, circulen molts articles que consideren que l’onada de fred i neu desmenteix l’escalfament del planeta:
Preguntat per Verificat, Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d’Alacant i expert en Climatologia, confirma que un dels efectes de l’escalfament de l’atmosfera terrestre, dins del procés actual de canvi climàtic a causa de les constants emissions de gasos d’efecte hivernacle, és l’increment de fenòmens extrems: “Una atmosfera més càlida és un mitjà en el qual les masses d'aire es mouen de forma més ràpida i enèrgica, perquè la pròpia atmosfera persegueix sempre aconseguir un equilibri tèrmic que des de fa dècades és impossible a causa del procés d'escalfament. D'aquesta manera, per intentar equilibrar el desajust tèrmic, les masses d'aire fredes i càlides es desplacen a latituds lluny de les seves pròpies llars o fonts i aquest desplaçament és el que genera els temps atmosfèrics càlids (masses d'aire tropicals) i freds (masses d'aire polars o àrtic), com el que acabem de registrar a l'onada de fred de començaments de 2021”. I afegeix: “Per tant, el clima a les nostres latituds mitjanes tendeix a ser menys confortable tèrmicament parlant, a causa de el propi increment de les temperatures, i amb més freqüents manifestacions d'esdeveniments extrems, a causa d'aquest moviment ràpid, enèrgic, de masses d'aire contrastades”.
El portaveu de VOX al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, també s’ha pronunciat sobre el tema aquests darrers dies amb un missatge sobre l’aparent contradicció entre escalfament global i caiguda de les temperatures, a partir de dues informacions publicades per “El Confidencial”. Si llegim ambdós articles, comprovem que la hipotètica “petita edat de gel europea” és un possible efecte del canvi climàtic, per tant, no podria fer-se servir com a argument per negar-lo.
Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra. El 2020, la temperatura mitjana mundial serà al voltant de 1,2°C superior als nivells preindustrials (1850-1900) i és possible que superi els 1,5°C el 2024. Segons el darrer informe de l’Organització Meteorològica Mundial, tot i la disminució de l’activitat derivada de la pandèmia, “el canvi climàtic va continuar la seva implacable marxa durant el 2020 i està en camí de ser un dels tres anys més càlids des que es van iniciar els registres”. Segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la dècada 2011 a 2020 serà la més càlida de la qual es té registre i els sis anys més càlids són els registrats des de 2015.
El mateix diari “El Confidencial” a què fa referència Espinosa de los Monteros publica una columna signada per José Luis Gallego, director de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat d’aquest mitjà, que cita al catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide que afirma: “És perfectament compatible un temporal de fred i neu que s'enfonsi els termòmetres durant uns dies, fins i tot durant unes setmanes, amb el fet constatat que les temperatures mitjanes estan pujant a tot el planeta i de manera molt més accentuada al nostre país”.
Al web del Servei Meteorològic de Catalunya trobem un apartat dedicat al canvi climàtic en el qual es descriuen les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i s’aporten dades sobre l’escalfament global.
Gràfica del Servei Meteorològic de Catalunya sobre l’evolució de la temperatura mitjana anual a la Terra, expressada com a anomalia respecte el període 1961-1990 ( adaptada de: www.cru.uea.ac.uk):
Gràfica del Servei Meteorològic de Catalunya sobre l’evolució de la temperatura mitjana anual a Catalunya des de 1950, expressada com a anomalia respecte el període 1981-2010. Font: BAIC-2019:
La preocupació per l’escalfament del planeta no és nova. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic per analitzar la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic.
Les nevades mostren una tendència descendent arran del canvi climàtic
Una de les piulades sobre Filomena que més s’ha compartit i comentat aquestes dies és la que el president de l’Aragó, Javier Lambán, va publicar dissabte 9 de gener. Lambán posava en dubte que el canvi climàtic comporti la “desaparició de la neu” i ho il·lustrava amb una sèrie de fotografies de la nevada:
Sobre si l’escalfament del planeta comporta una regressió o desaparició de la neu, el professor Olcina explica que això és una evidència comprovada amb dades de precipitació: “A tot el món les glaceres de muntanya estan retrocedint a ritme accelerat i a Espanya també, a causa de la disminució de les precipitacions de neu. Això no vol dir que deixi de nevar en el futur, sinó que la quantitat de neu caiguda cada vegada serà menor, d'acord amb la reducció de la temporada freda de l'any”. I, en referència als qui ho posen en dubte a partir de l’episodi de neu i fred d’aquests darrers dies afegeix: “Dir això just en un moment en què ha caigut una barbaritat de neu a causa del Filomena pot semblar paradoxal, però la climatologia treballa amb sèries llargues de dades i el que compta per confirmar els efectes del canvi climàtic actual és comprovar el que ha passat en els últims trenta o quaranta anys de registre meteorològic. En aquest sentit, les dades són incontestables. A totes les muntanyes espanyoles, les precipitacions de neu mostren una tendència descendent”.
En el següent gràfic elaborat per una publicació del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural s’aprecia clarament l’evolució decreixent de les glaceres al Pirineu:
“Múltiples estudis publicats en revistes científiques verificades mostren que almenys el 97% dels científics actius en la publicació sobre el canvi climàtic estan d’acord: les tendències de l’escalfament global global en l’últim segle estan en una probabilitat extremadament alta relacionades amb l’activitat humana”, explica la Nasa en la seva web dedicada a investigar el clima global, on es poden consultar desenes de comunicats d’organitzacions científiques que donen suport a la posició que l’escalfament global és una realitat.