Les mentides alimenten l’odi
Desmentim els rumors que més circulen a Catalunya sobre la immigració, un dels col·lectius més afectats per la desinformació i et donem arguments perquè puguis defensar-te del soroll que ens confronta.
Introducció
La migració és un fenomen innat a la humanitat i una tendència imparable a tot el món des de 1845. Des d’aleshores, els països que es van anar industrialitzant han atret treballadors. A partir de la Segona Guerra Mundial, Europa i els Estats Units van accelerar aquest procés al qual Espanya va entrar després de la Transició. Tant a Europa com a la resta del món, la majoria de desplaçaments es produeixen encara ara dins del mateix continent.
A Catalunya, la població estrangera va començar a tenir presència estadística a partir dels anys 90 i les principals nacionalitats que s’han instal·lat aquí són aquestes:
A nivell global, el 60% dels migrants viuen a l’Àsia (80 milions) i a Europa (78 milions), segons les dades de Nacions Unides. Espanya no és només un lloc d’acollida. De fet, hi ha cada cop més espanyols que viuen a l’estranger.
La població estrangera migra per tres motius principals: la violència, la política i l’economia. En els últims anys, també el clima i la contaminació s’han sumat a les causes que impulsen a les persones a canviar de lloc de residència. En tots els casos, les persones que decideixen canviar de país de residència s’enfronten a situacions perilloses i difícils, especialment si els seus documents no els permeten instal·lar-se lliurement en altres zones del món. L’espanyol és del quart grup de passaports amb més beneficis del món (et permet entrar a 188 països sense tramitar visat), mentre que l’afgà és el que té més limitacions (només et dona entrada a 26 estats).
Les històries que s’expliquen sobre la migració, però, estan polaritzades. D’una banda, algunes informacions busquen alimentar la por envers les persones estrangeres (les presenten com una amenaça). A l’altre extrem, hi ha un altre tipus de narrativa que intenta despertar la compassió (mostren els immigrants com persones molt més vulnerables que els lectors). Dins aquesta polarització, les xarxes socials contribueixen a estigmatitzar la població estrangera i, al mig, hi ha milions d’històries: estudiants, metges, exiliats, emprenedors, persones sense estudis, persones hiperpreparades, lladres, professors… a Catalunya són un 14,24% de la població, una xifra més alta que a la majoria d’estats de la Unió Europea.
Migrants, coronavirus i rumors
A Verificat hem recollit desenes de rumors que parlaven d’immigrnts i que han circulat a les xarxes socials durant el 2020 i es poden agrupar en cinc grans categories en funció de quin mecanisme utilitzen per discriminar. Són aquestes:
- Generalitza
- Acusa sense proves
- Correlaciona nacionalitat i tendència al delicte
- Estigmatitza una comunitat ètnica o nacionalitat
- Acusa de fer mal ús de les ajudes públiques
A banda de la desinformació que circula ja de manera habitual, la pandèmia ens ha demostrat que en moments de tensió social, els estrangers a arreu del món es converteixen en “víctimes directes de les acusacions sense arguments”, explica l’Organització Internacional de les Migracions. El 2020, sovint van ser acusats de portar el virus a un país o de provocar increments dels casos. A Costa Rica, per exemple, un grup de nicaragüencs va ser víctima d’atacs xenòfobs quan se’ls va acusar de provocar un focus de contagis. A Mèxic, un grup de salvadorenys va haver de rebre protecció després que es difonguessin rumors que els acusaven d’estar infectats.
A Catalunya, durant el 2020, a mesura que avançava la pandèmia mes a mes, els rumors que afectaven els immigrants anaven evolucionant. Al gener, quan el coronavirus semblava un problema només de la Xina, els ciutadans d’aquell país van començar a rebre el missatge que ells eren els portadors del SARS-CoV-2 a la resta del món. L’OMS va haver de desmentir que fos perillós obrir paquets procedents d’aquell país. El lema “No sóc un virus” es va fer viral per posar de manifest el sentiment de la comunitat asiàtica.
El febrer, quan es va fer evident que la pandèmia arribaria a tenir un impacte global, algunes de les teories de la conspiració que acusaven personatges com Bill Gates o Georges Soros d’haver creat el virus per controlar la població també van acusar les persones jueves d’estar al darrere d’aquest suposat pla maquiavèlic.
Durant la primavera, quan el govern espanyol va decretar el confinament, van començar a circular imatges de celebracions religioses de musulmans atapeïts en espais petits o superant el límit de persones permès que no sempre eren actuals o del lloc que deien.
L’abril, els empresaris de la fruita van posar de manifest que les restriccions de mobilitat els havien deixat sense mà d’obra. Ens els mesos següents, el camp va estar al punt de mira i els treballadors coneguts com els “temporers”, que van d’una comunitat autònoma a l’altra en funció de les èpoques de collita, es van convertir en el boc expiatori de persones que deploraven nous confinaments, com el del Segrià.
Durant l’estiu, quan es van obrir les fronteres al turisme, també es va acusar els estrangers, aquest cop europeus, de portar el virus a zones on fins a aquell moment hi havia hagut menys contagis. La tardor, amb les protestes contra les noves mesures de confinament també van ser els estrangers els principals acusats de provocar disturbis. En aquesta ocasió, eren els menors no acompanyats.
L’argumentari
Per evitar que això segueixi passant, us donem les dades perquè pugueu posar en context la informació vosaltres mateixos, comparar les tendències i establir relacions quan sentiu un rumor que us faci soroll. Si veieu que hi falta alguna dada, dieu-nos-ho. La idea és continuar alimentant aquesta secció amb noves verificacions i nous gràfics per acabar amb les mentides i, junts, silenciar l’odi.