Les mentides alimenten l’odi
Desmentim els rumors que més circulen a Catalunya sobre la immigració, un dels col·lectius més
afectats per la desinformació i et donem arguments perquè puguis defensar-te del soroll que ens confronta.
Consulta les verificacions sobre migració.
Ajudes
Tan rendible és migrar a Catalunya?
Els immigrants quan arriben a Espanya reben una nòmina
A principis de desembre es va compartir molt una imatge que assegurava demostrar que els estrangers que arriben a Espanya sense permís per fer-ho cobren una “nòmina” de l’Estat, però no és així. En aquell moment també es deia que la cobraven al Banc Santander perquè un usuari va publicar una imatge d’una cua de persones davant d’una sucursal de l’entitat a Màlaga. També és fals. Va ser la Creu Roja, que té suport del govern espanyol per fer-ho, qui va tramitar les ajudes.
Per rebre la majoria d’ajudes públiques, els sol·licitants han de demostrar, com a mínim, estar empadronats en algun municipi espanyol.
Aquests són els drets i deures de les persones que volen accedir als serveis socials a Espanya i Catalunya en funció de quin és el seu estat migratori:
La llei d’estrangeria assegura també que “els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i prestacions socials bàsiques” (article 14). El Ministeri espanyol d’Inclusió subvenciona entitats com la Creu Roja, el Comité Español de Ayuda al Refugiado, el Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Metges Sense Fronteres, Accem, la Fundació Cepaim, Cáritas o Red Acoge perquè gestionin l’ajuda humanitària que, no obstant, també es tramita des d’administracions autonòmiques i locals. L’ajuda humanitària es destina a persones en situació d’extrema necessitat, però per accedir als serveis bàsics, el padró és el primer requisit.
L’incendi de Badalona i les persones sense domicili fix
El desembre, un incendi en una nau ocupada per unes 100 persones a Badalona va deixar quatre morts i nombrosos ferits. Lluny de ser una situació anòmala, el Síndic de Greuges va alertar que només a Barcelona existeixen 77 assentaments irregulars d’aquest tipus on hi viuen unes 400 persones. “Les dades, però, sempre són aproximades perquè no hi ha un cens fiable a escala de Catalunya sobre aquestes situacions”, explica l’informe, que insta els ajuntaments a posar a disposició de les persones que ho necessiten els “serveis socials bàsics, el servei d’acolliment residencial d’urgència i el servei de residència temporal”.
Malgrat la normativa que obliga empadronar els veïns d’un municipi malgrat no tenir un domicili fix, alguns ajuntaments demanen un contracte de lloguer o una propietat per tramitar el padró. El setembre, per exemple, Premià de Mar va aprovar una moció per tal d’impedir el registre a persones sense papers. TV3 ha elaborat un mapa dels ajuntaments que han aprovat mesures d’aquest tipus.
El maig, el BOE publicava una resolució vinculant del president de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que confirmava que el padró no pot ser una via per controlar la titularitat dels habitatges i que s’ha de poder empadronar les persones sense un domicili fix per garantir els drets més bàsics a la població més vulnerable. Les traves al padró de les persones sense domicili fix han provocat que diferents col·lectius impulsessin la campanya #PadroXTotes per denunciar aquesta situació.
“El padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi i de la mateixa manera que la inscripció padronal és completament independent de les controvèrsies jurídic-privades sobre la titularitat de l’habitatge, ho és també de les circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d’una altra índole que afectin al domicili. En conseqüència, els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves, etc. i fins i tot absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el Padró“, diu l’article 3.3 de la resolució de la Presidència de l’INE sobre la gestió del padró municipal.
Qui rep més ajudes públiques?
“No venen a pagar les nostres pensions, venen a rebre les ajudes socials que els polítics progres neguen als espanyols”
Santiago Abascal, president de Vox
La majoria dels rumors que vinculen immigració i ajudes públiques donen a entendre que els estrangers es beneficien de l’estat del benestar en detriment de la població local, com per exemple, aquesta imatge que compara la situació d’una suposada dona espanyola que busca menjar a les escombraries amb la d’uns suposats “pasters” que mengen contents al voltant d’una taula. La Memòria del Sistema d’Informació d’Usuaris de Serveis Socials del 2018 reflectia, però, que el 83,5% dels usuaris de tota Espanya (no hi ha disponibles les dades de Catalunya) eren de nacionalitat espanyola. Entre els estrangers, les dues regions principals de procedència eren el Magreb i l’Amèrica central i del sud.
Segons l’informe del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 del 2019, el 28,6% de les persones que van rebre la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya són estrangeres. Al conjunt d’Espanya, la proporció baixa al 22,8%. Entre les diferents comunitats, hi ha una gran varietat perquè els requisits per accedir-hi són diferents.
Diferències de renda
Ramón Mahía, professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Madrid i investigador especialitzat en política de les migracions internacionals, explicava en una entrevista a The Objective que a l’hora d’aconseguir una prestació no contributiva, la població immigrant està més exposada perquè “les diferències de renda són abismals” i les famílies amb menys ingressos, siguin immigrants o no, reben més ajudes. El 50% de la població estrangera està en els dos esglaons més pobres de la societat, però també tenen una presència notable en el més ric.
L’informe Immigration and Social Benefits in a Mediterranean Welfare State: The Case of Spain, de la Universitat de Munic (2009), destacava que “les llars d’immigrants reben menys transferències en efectiu que els locals [en prestacions socials]” i que “la despesa en salut que reben els immigrants [en serveis públics] no és estadísticament superior a la destinada als nadius”.
Des del 2017, les prestacions d’atur que cobren els estrangers han representat al voltant del 20% del total, una proporció lleugerament superior al seu pes sobre la població, precisament perquè se situen sobretot a la franja més baixa de les rendes.
Vuit de cada deu estrangers que reben atur han cotitzat
Des del 2017, més de la meitat de les prestacions que reben els estrangers són contributives, és a dir, requereixen un període de cotització (regulat per la Llei General de la Seguretat Social, que estableix que has d’haver treballat un mínim de 360 dies els darrers sis anys per rebre el subsidi). Aquesta proporció ha anat a l’alça els últims anys i, actualment, vuit de cada deu estrangers que reben prestacions d’atur han cotitzat a Catalunya. El 2017, les pensions contributives suposaven al voltant del 50%, xifra que ha anat augmentant progressivament fins a superar el 60%. Amb els ERTOS derivats de la pandèmia del coronavirus, han arribat a suposar el 77%.
Tipus de prestacions
Prestació contributiva o d’atur. Depèn del temps treballat prèviament i del que la persona hagi cotitzat, amb un mínim de 360 dies en els darrers sis anys. És “contributiu” perquè es cobra en funció del que s’hagi aportat (articles del 266 al 273 de la Llei General de la Seguetat Social).
Subsidi d’atur o prestació assistencial. Va en funció de la situació de necessitat de la persona beneficiària, que ha de demostrar una falta d’ingressos i ha de complir un seguit de requisits (articles del 274 al 280 de la LGSS). No depèn del que hagi contribuït.
Renda activa d’inserció. És una ajuda per aturats en situació de necessitat econòmica i amb greus dificultats d’accedir al mercat laboral. Es pot sol·licitar si s’està a l’atur i no es té accés ni a la prestació contributiva ni al subsidi d’atur (Reial Decret 1369/2006).
Programa d’activació d’ocupació. S’adreça a persones aturades de llarga durada. Inclou polítiques actives d’ocupació amb l’objectiu d’incrementar les oportunitats de tornar al mercat laboral i ofereix una ajuda econòmica d’acompanyament si la persona participa a les polítiques d’activació.
Entre els estrangers de fora de la Unió Europea, la taxa d’atur és de més del doble que entre la població amb nacionalitat espanyola, però això no vol dir que tots ells tinguin dret a prestació.
Qui cobra què quan es jubila?
“100.000 immigrants reben la pensió sense haver cotitzat”
La pensió mitjana de les persones amb nacionalitat espanyola és un 60% superior que el de les persones africanes i gairebé el doble que les de Sud-amèrica. Les de jubilació són, fins i tot, dos cops i mig superiors entre els espanyols que entre els sud-americans que viuen a Espanya.
Una jubilació 2,5 cops més baixa
D’entre els pensionistes que no tenen la nacionalitat espanyola, la majoria són europeus i, en especial, de la Unió Europea.
Pel que fa a les pensions no contributives, el 93% es destinen a ciutadans amb la nacionalitat espanyola.
