Infodèmia: aprèn a filtrar la informació sobre la pandèmia
Pas 4: localitza afirmacions, cites i continguts en el context original
Clica i troba
- Una de les tècniques més habituals i nocives per produir desinformació és utilitzar un marc enganyós, és a dir, relacionar un article real amb un resum fet de manera fal·laç
- Com ho pots detectar? Clica sobre l’article i fes una cerca ràpida de paraules clau per entendre tot el context
- Si trobes paraules clau i el text que acompanya la notícia recolza el resum que dona la font, probablement serà correcte
- Si no trobes paraules clau, hauràs de llegir l’article sencer abans de compartir-lo o comentar. O potser, simplement, espera a trobar una informació millor!
De totes les lliçons, aquesta podria ser la més important perquè apunta a una de les principals formes de difusió de la desinformació, intencionada o no.
Molta gent creu que la desinformació es concentra als webs de “notícies falses”, com diaris falsos o webs que difonen conspiracions. I sí, això és molt important, però la tècnica més efectiva que coneixem és utilitzar el “marc enganyós”.
Com funciona? És senzill. Enllaces a una font reputada però l’acompanyes d’un context fals. Fixa’t en aquest exemple que afirma que el “cap d’investigació del coronavirus” de Harvard ha estat detingut per col·laborar amb el govern xinès.
Si fos veritat, seria molt fort.
Més avall veiem que està enllaçat a la CNN! I el titular de l’article té els elements bàsics: professor de Harvard, detingut, lligams amb el govern xinès. Excepte que… falta alguna cosa, no? És realment ell el cap de Biologia que estudia el coronavirus? Si fos així, seria una estranya coincidència.
Tenim dos elements: la notícia (d’una font amb bona reputació) i el suposat resum d’aquesta història, que està fet per algú que no coneixem i en qui tampoc confiem.
Què fem?
- Cliquem l’enllaç la notícia.
- Mirem la data (i així ens assegurem de que no sigui una informació antiga que algú estigui reciclant)
- Busquem la paraula clau dins l’article (ctrl+f o cmd+f, o utilitzant el menú desplegable si estàs utilitzant un mòbil)
- Si no ho tenim clar, aprofundim en la lectura de l’article.
En aquest cas, veiem que la data és relativament recent. Però quan busquem la paraula clau “coronavirus” veiem que no apareix a la notícia. L’única cosa que apareix és un altre titular al final de la pàgina. Pots provar amb altres paraules relacionades amb la pandèmia com “Covid-19”, però tampoc no els trobaràs. Si vols aprofundir més, pots. La notícia és sobre espionatge econòmic, sobre l’intent del govern xinès de robar secrets d’investigació mèdica. Però el que és important aquí és la verificació ràpida que fem per saber si l’afirmació sembla plausible (perquè has trobat les paraules) o és dubtosa (perquè no les has trobat). Per tant, verifica el marc clicant i buscant. I fes-ho sempre (sempre!), a no ser que confiïs en la font que comparteix la informació.
Ara veurem un exemple a Espanya. Aquí tens dos tuits de Rafael Palacios, conegut a les xarxes com Rafapal, un habitual en cercles en defensa de teories de la conspiració. En el primer tuit, menciona una notícia real i després afegeix dades que són de collita pròpia, assenyalant una possible col·laboració en la creació del virus en un laboratori (una hipòtesi àmpliament descartada).
En el segon tuit, enllaça a una entrevista real que un diari de reputació fa a un expert italià, i després ofereix una interpretació personal que difereix del contingut de l’article. És suficient entrar a l’article i buscar la paraula epidèmia, per a veure que no apareix enlloc. Una lectura més profunda de l’article ens ensenya que l’expert italià fa una hipòtesi (contestada per altres experts i expertes en el mateix article) sobre la reducció de a letalitat del SARS-Cov-2, però en cap moment afirma que no hi hagi epidèmia.
