Barcelona en dades

L’apartat “Ciutat” engloba tot allò relacionat amb la gestió municipal, des de la neteja fins a l’organització del trànsit passant pels pressupostos del consistori, alguns dels temes que acostumen a sortir més al debat entre partits. 

Un 15,8% dels barcelonins consideren la neteja com “el problema més greu que té la ciutat”, el percentatge més alt des que es publiquen dades , situant-se només per darrere de la inseguretat (24,8%), d’acord amb el darrer baròmetre municipal. La gestió política municipal és el problema més greu de Barcelona pel 6,6% dels enquestats, mentre que la gestió i organització del trànsit, la qual apareix com a preocupació des del 2021, ho és pel 4,6% dels barcelonins.

Els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, desglossats

El pressupost és l’eina a través de la qual un govern distribueix els seus recursos econòmics per fer realitat les polítiques públiques que vol dur a terme. Per això, la seva configuració sempre és objecte de debat entre les diverses formacions. 

A continuació, fem una radiografia de l’evolució del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2014 amb dades desglossades per diferents partides. Als gràfics hem posat el pressupost executat (el que realment s’ha gastat), l’inicial (el que es preveia gastar) i el definitiu (el qual inclou les modificacions pressupostàries que es poden produir respecte a l’inicialment previst al llarg de l’exercici). A més, també podeu veure quant representa una determinada despesa respecte al total (executat, pressupostat inicialment i definitiu). 

Nota: l’evolució del pressupost comprèn el període 2014-2023 perquè en tots els anys immediatament anteriors al 2014 els detalls de les partides pressupostàries reflectits als informes i les bases de dades d’execució del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona canvien, de manera que no es poden fer comparacions exactes amb totes les actuals. 

La gran ciutat que més gasta en neteja viària i recollida de residus per habitant 

Barcelona va ser la ciutat de més de 500.000 habitants que més diners per persona va pressupostar el 2022 en neteja viària i recollida de residus (sumant les dues partides), segons les darreres dades publicades per la plataforma Gobierto, la qual ofereix dades comparables dels pressupostos municipals. En termes desglossats, però, la capital catalana manté la primera posició pel que fa a neteja viària, però cau al quart lloc quan parlem de recollida de residus. 

Si en lloc de fer la comparació amb la resta de grans ciutats, fem la comparació amb els pressupostos anteriors, trobem que la despesa final en neteja el 2022 va ser de 200,3 milions d’euros, segons l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. Encara que és el pressupost executat en neteja més alt des del 2014, el seu pes en termes percentuals respecte a la despesa total de l’Ajuntament el 2022 (6,29%) només ha estat per sobre de la de 2021 (5,68%). 

A més, el pressupost executat en recollida, gestió i tractament de residus el 2022 va ser de 101,1 milions d’euros, la xifra més alta des del 2016, però uns 49 milions d’euros menys que l’any 2014. A més, en termes percentuals, aquesta despesa va suposar un 3,17% del total executat pel consistori, el segon pes més baix des del 2014 només per sobre del 2021 (2,81%).

60.000 tones de brossa recollides

Però, com ha evolucionat la quantitat de residus recollits? El 2021 els serveis de neteja van recollir més de 60.000 tones de brossa dels carrers i les platges, incloent-hi els continguts de les papereres, segons les dades publicades per l’Ajuntament. Al llarg de l’última dècada, l’any al qual es van recollir més tones va ser el 2019 (66.600), mentre que l’any al qual es van recollir menys va ser el 2013 (57.000).

Fa dos anys, 4.146 persones treballaven en la neteja viària, en la recollida de residus i esborrant pintades a la ciutat de Barcelona, d’acord amb dades de l’Ajuntament obtingudes per Verificat a través d’una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública. Comptaven, en total, amb 1.689 vehicles. Més de la meitat estaven destinats a la neteja viària. Són xifres que pràcticament no han variat en la darrera dècada, però el Departament de Premsa d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament ha explicat a Verificat que és possible que les dades de 2022 siguin diferents, ja que s’han canviat els contractes de neteja.

Mobilitat: Un de cada cinc barcelonins es desplaça en cotxe des de fa 10 anys

Els barcelonins fan la majoria dels seus desplaçaments a peu o en bicicleta (55,48%), per sobre del transport públic (23,78%) i del transport privat (20,74%), d’acord amb les dades de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (2021). L’enquesta del 2021, això sí, es va realitzar durant períodes amb diferents restriccions de mobilitat per la pandèmia del coronavirus, com explica la seva fitxa tècnica. 

Des del 2011 i fins al 2020, any al qual van començar les restriccions derivades de la covid-19, els desplaçaments a peu o en bicicleta s’havien situat entre el 45 i el 54%, sempre per sobre del transport públic (27-35%) i del privat (17-21%).

Barcelona és la ciutat de més de 500.000 habitats on menys es fa servir el cotxe per anar a treballar o estudiar, d’acord amb l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i Habitatges (2021) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Un de cada quatre barcelonins es desplaça en cotxe (24,2%), un percentatge molt per sota del registrat a Madrid (40,2%), la segona gran ciutat que menys el fa servir. Ara bé, Madrid i Barcelona es troben pràcticament igualades pel que fa al percentatge de persones que es desplacen en transport públic al seu lloc de treball o estudi. 

Pel que fa al temps de desplaçament, la majoria dels barcelonins (28,5%) triguen entre 40 i 59 minuts diaris en anar a treballar o estudiar, segons l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i Habitatges (2021), seguits d’aquells que hi inverteixen entre 20 i 39 minuts (25,9%). A Barcelona, el percentatge de persones que dediquen menys de 20 minuts al dia en desplaçar-se al seu lloc de feina o estudi és del 12,9%, és a dir, és la segona gran ciutat on menys persones triguen menys en completar aquest recorregut. 

Durant l’última legislatura s’ha repetit que al voltant del 60% de l’espai urbà està destinat als cotxes i motos, però d’on surt aquesta dada? És una aproximació que es fa tenint en compte la distribució de l’espai de les quadrícules de l’Eixample de Barcelona. El 2014, el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i l’impulsor del model de les superilles, Salvador Rueda, apuntava que el vehicle s’ha apropiat “de, pràcticament, la totalitat dels trams de la cèl·lula bàsica urbana (l’illa de cases)” el que suposa que es destini “el 60, el 65 o el 70% del carrer al cotxe”. Mentre que, segons les últimes dades de l’enquesta de mobilitat en dia feiner, només el 19% dels desplaçaments de l’Eixample són en vehicle privat, un 21% era en transport públic i el 61% a peu o bicicleta.

La implementació del model de les superilles a tota la ciutat planeja reduir un 61% l’espai destinat als cotxes, segons un estudi de 2018. Abans de les intervencions urbanístiques hi havia 912 km de carreteres i carrers per on podien circular vehicles motoritzats i l’objectiu era reduir aquesta xifra a 355 km. 

Però aquesta distribució de l’espai urbà no és exclusiva de Barcelona. Estudis acadèmics també xifren en “fins al 70%” l’espai urbà dedicat als vehicles de motor en les “ciutats contemporànies”, mentre que per assolir un disseny sostenible es suggereix que no sigui més d’un 25%, segons conclou una investigació acadèmica revisada per parells.

Cada cop més gent va en metro

L’ús del transport públic ha anat augmentant pràcticament sense treva durant les primeres dues dècades del segle XXI. El 2019, el metro va superar els 410 milions de viatges; el bus, els 210 milions; i les línies de metro gestionades per FGC, els 25 milions. Després de la davallada de l’ús del transport públic durant el gruix de la pandèmia, el metro gairebé s’ha recuperat. De fet, el 2023 les xarxes de TMB han batut el rècord històric en validacions en un mes de març.

La xarxa del carril bici de Barcelona tenia el 2021 146 quilòmetres més que el 2011, l’últim any per al qual hi ha dades directament comparables, segons les xifres publicades per l’Ajuntament. Des del 2015, el nombre de quilòmetres del carril bici s’ha duplicat, passant dels 120 fins als 240 quilòmetres de l’any 2021. Els quilòmetres de “zona 30”, és a dir, d’aquells carrers que tenen una velocitat màxima de 30 km/h, també han crescut: ara n’hi ha 330 més que el 2014.

En matèria pressupostària, la despesa de l’Ajuntament en transport públic el 2022 va ser de 233,9 milions d’euros, el 7,34% del total executat, segons l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. És a dir, va ser la despesa més gran tant en termes absoluts com en termes relatius des del 2014.

Transport privat: menys cotxes, però més llocs on aparcar-los

El transport privat està sent un dels protagonistes de la campanya electoral. Vegem les dades de vehicles, desplaçaments, espais d’aparcament i multes de trànsit.

El trànsit a les principals vies de la ciutat ha disminuït en un 11% de mitjana entre 2015 i 2023, comparant els primers tres mesos d’ambdós anys. Així ho indica el darrer informe de trànsit motoritzat de l’Ajuntament, a partir de dades del Departament de Gestió de la Mobilitat. 

A les principals vies d’accés a la ciutat (Gran Via, Diagonal i Meridiana) ha baixat en un 18%; als principals carrers transversals de l’Eixample (Aragó, Mallorca i València), en un 20%, i els verticals, en un 19%. Per contra, el trànsit a les rondes ha pujat, de mitjana, en un 8%.

El 2021 hi havia registrats 811.673 vehicles, el 58% dels quals eren turismes i el 27%, motos. En els darrers cinc anys, el nombre total de vehicles no ha variat gaire, però sí que es pot veure una reducció d’uns 20.000 cotxes i un increment de 18.000 motos.

I els aparcaments? Barcelona ha guanyat més de 70.000 places d’estacionament entre 2018 i 2022, comptant zones blaves, verdes, per a motos, per a residents de càrrega i descàrrega i per a bus. En total, n’hi ha gairebé 260.000.

Domina la zona verda, que prioritza l’estacionament del veïnat de cada barri. Aquesta tipologia també és la que més ha crescut: n’hi ha un 60% més que fa quatre anys. També hi ha més places per a motos: ara n’hi ha 84.000, un 25% més que el 2018. En canvi, les places de zona blava i les zones exclusives per a residents han disminuit lleugerament.

I les multes? La sèrie històrica de les dades de l’Ajuntament només es remunta al 2019 i, per tant, no podem comparar les multes de trànsit actuals amb les d’altres consistoris. En tot cas, en els darrers quatre anys el nombre de sancions de trànsit ha disminuït lleugerament, segons dades lliurades a Verificat en resposta a una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública. 

Si ho analitzem per vehicles, gairebé dues de cada tres multes se les han endut conductors de turismes, superant els 2,8 milions de sancions en quatre anys. Els segueixen les furgonetes (683.000 multes), les motos (406.411) i els camions (90.000). Les infraccions més repetides són per excés de velocitat, aparcar sense comprovant horari i circular per la Zona de Baixes Emissions amb vehicles contaminants.

Per acabar, vegem els accidents de trànsit a Barcelona: el 2021 n’hi va haver 7.652, que van causar 8.856 ferits. Ambdues dades han viscut un descens en les darreres tres dècades: entre 1987 i 2019, abans de la pandèmia, els accidents han baixat en un 35% i el nombre de ferits, en un 12%. 

A més, hi ha hagut un fort descens pel que fa a víctimes mortals per accidents de trànsit entre els anys 80 i ara. El 2019 es van registrar 22 víctimes mortals, mentre que a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, el més normal és que moríssin entre 60 i 90 persones cada any als carrers de Barcelona.

Mapa dels jardins interiors d’illa

Els jardins interiors d’Illa eren una de les principals propostes del Pla Cerdà, però no es van acabar realitzant en el seu moment. A partir de la darrera dècada del segle XX, i especialment a partir dels anys 2000, l’Ajuntament va començar a obrir alguns interiors d’illa a la població i a convertir-los en zones verdes.

Segons consta al portal de Dades Obertes de l’Ajuntament, a data d’abril de 2023 existeixen 49 jardins interiors d’illa habilitats per al seu ús. D’aquests, 46 es troben al districte de l’Eixample. Ciutat Vella, Gràcia i Horta-Guinardó en tenen un cadascun.

La despesa en cultura el 2022, un 5,64% del total executat

La cultura acostuma a ser un dels temes més oblidats a les campanyes electorals i aquest any no està sent l’excepció. Tot i axó, la despesa de l’Ajuntament de Barcelona en cultura el 2022 va suposar un 5,64% del total executat, el que es tradueix en 179,7 milions d’euros, d’acord amb l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. En termes absoluts, aquesta va ser la despesa més alta en cultura des del 2014, però cau al tercer lloc si ens fixem en termes relatius. 

Ara bé, quina és l’activitat cultural dels barcelonins? Anar a fires i mercats (80,4%), visitar museus i exposicions (64,3%) i anar al cinema (60,1%) són les tres activitats culturals que més barcelonins practiquen “sovint o molt sovint” o “de tant en tant”, segons l’Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona que va realitzar l’Institut de Cultura de Barcelona el 2019. 

El català, minoritari a Barcelona

El 28% dels joves barcelonins d’entre 15 i 34 anys parla català de manera habitual, d’acord amb l’Enquesta de la Joventut de Barcelona de 2020. El 62% ho fa en castellà i el 9% en anglès. Les dades varien molt entre barris: on es parla més català és a Sarrià-Sant Gervasi (45%), Gràcia (44%) i Les Corts (40%), mentre que a Nou Barris només ho fa el 5% de la seva població jove. 

Tot i que hi ha pocs estudis que mostrin l’evolució del català a Barcelona, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Barcelona, realitzada per l’IDESCAT, mostra un retrocés d’uns tres punts percentuals entre 2013 i 2018 pel que fa al percentatge de persones que a casa parlaven català durant la seva infantesa.

Llars d’infants: més privades que públiques

L’Ajuntament de Barcelona té actualment 107 escoles bressol municipals destinades a infants de 0 a 3 anys, segons les Dades Obertes municipals. En canvi, hi ha 187 llars d’infants privades o concertades.

Les escoles bressol municipals operen amb preus públics que varien en funció dels ingressos familiars, així com del nombre de membres de la família. D’aquesta manera, el cost mensual per a una família de dues persones adultes que cobren salari mínim i que tenen un infant rondarà els 250 euros. Si en tinguessin un altre, la seva escolarització els costaria uns 210 euros mensuals. Per a una família de dos adults que cobren el salari mitjà de Barcelona (32.324 euros bruts cadascun), els costaria 395 euros si només tinguessin una criatura, o 365 si en tinguessin dues.

Demografia: Barcelona recupera població després de la pandèmia

Per acabar, repassem les principals dades demogràfiques de la ciutat: el 2021, Barcelona comptava amb 1,6 milions d’habitants, un 8,9% més que fa dues dècades. 

A l’inici de la pandèmia Barcelona va començar a perdre població, després d’una dècada de relativa estabilitat. Entre febrer de 2020 i març de 2022, Barcelona va perdre més de 46.000 habitants. A partir d’aquesta data, i fins a octubre de 2022, en va recuperar uns 29.000.

Dels 1,6 milions d’habitants que tenia Barcelona el 2021, 100.000 eren persones migrades, un 6% del total. N’hi havia 3,9 vegades més que el 2001, però per la pandèmia en van marxar una tercera part.

El 2019, l’esperança de vida de la ciutat de Barcelona se situava als 87,5 anys en dones i en 81,8 en homes. En els darrers quinze anys, ha pujat en 2,4 i en 3,6 anys, respectivament.

Però aquesta dada pot variar molt entre districtes: mentre que a Sarrià-Sant Gervasi la mitjana és de 86,2 anys (sumant dones i homes), a Ciutat Vella no arriba als 83 anys.