Barcelona en dades

L’atur i les condicions de treball, així com els problemes econòmics, són el sisè i el setè problema més greu de Barcelona, segons el darrer baròmetre municipal. Conjuntament, són les màximes preocupacions del 7,7% de les persones enquestades. A més, l’estat de l’economia barcelonina està essent un dels principals temes de debat de la campanya electoral: PIB, ocupació, atur, empreses, turisme, condicions de vida i desigualtats econòmiques solen estar al centre dels discursos polítics.

Però compte! Correlació no implica causalitat: la majoria de dades d’aquest apartat són indicadors econòmics que van molt més enllà de Barcelona. Com ja vam explicar en una verificació, els bons i mals moments de l’economia barcelonina no es poden atribuir únicament a cap govern municipal, ja que poden ser influïts per dinàmiques i polítiques catalanes, estatals o europees. En el gràfic, per exemple, podreu observar clarament les conseqüències econòmiques de la crisi de 2008 o la de la covid-19, que han afectat a tot el món.

L’atur a Barcelona, per sota de les mitjanes catalana i espanyola

La taxa d’atur de Barcelona s’ha mantingut constantment per sota de la mitjana catalana i espanyola des de la crisi del 2008. Després de la gran pèrdua de llocs de treball que es va donar durant la recessió -en els pitjors moments, l’atur va fregar el 19%- l’ocupació s’ha anat recuperant progressivament a partir del 2014. Aquesta millora va ser frenada en sec per la pandèmia, que va alçar l’atur en gairebé 4 punts percentuals, fins al 13% el tercer trimestre del 2020. Les darreres dades, de finals del 2022, situen l’atur a Barcelona al 9%, gairebé un punt per sota de la taxa catalana i 4 per sota de l’espanyola.

La taxa d’ocupació de Barcelona ha estat, en la darrera dècada, superior a la d’Espanya i, en menys mesura, a la catalana.

Persisteix la bretxa de gènere en els salaris

El salari mitjà de les persones residents a Barcelona era de 32.324 euros el 2021, un 14% més que el 2010, d’acord amb les darreres dades publicades per l’Oficina Municipal de Dades. Aquestes xifres demostren que la bretxa de gènere persisteix: els homes van guanyar de mitjana 6.164 euros més que les dones, una diferència del 21%. Així i tot, en la darrera dècada, aquesta bretxa s’ha reduït: el 2010, era del 33%.

També hi ha grans diferències entre districtes, segons mostren les últimes xifres publicades corresponents al 2021. Els habitants de Sarrià-Sant Gervasi van cobrar, de mitjana, 51.600 euros anuals -comptant només les nòmines i ignorant altres tipus d’ingressos-, mentre que a Ciutat Vella, el salari mitjà era de 23.300 euros, menys de la meitat.

L’economia barcelonina va créixer per sota de la catalana el 2021

Barcelona va tancar el 2021 amb un producte interior brut (PIB) de 75.430 milions d’euros, d’acord amb les darreres dades publicades per l’Idescat, és a dir, va experimentar una recuperació després de l’impacte de la pandèmia del covid-19, amb una taxa interanual del 5,5%. No obstant això, aquest resultat es va situar per sota de la taxa interanual de l’economia catalana (5,8%). 

L’arribada de la pandèmia va frenar l’augment constant experimentat pel PIB de Barcelona des de 2013, que va arribar al seu màxim el 2019, amb gairebé 80.000 milions d’euros. 

Cada cop més empreses a Barcelona des del 2014

Les dades mostren un augment constant en el nombre d’empreses des del 2014, frenant així els anys a la baixa per la crisi econòmica. Aquest creixement va ser interromput fins al 2021, coincidint amb la pandèmia. L’1 de gener del 2022 hi havia 186.731 empreses registrades a Barcelona, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie, el 2009. 

I què passa amb les petites empreses? A Barcelona, la immensa majoria d’empreses són petites: el 95% tenen menys de 10 treballadors. N’hi ha 113.000 sense cap persona assalariada, 44.000 amb un o dos treballadors i 15.000 més entre tres i cinc. Les primeres han mostrat un augment continu, mentre que les segones i les terceres gairebé no han variat en nombre en els darrers tretze anys. Entre els negocis més grans sí que s’observa una davallada, excepte en els de més de 200 treballadors.

El boom de les startups

Barcelona és el 5è millor ecosistema de la UE per a crear-hi una startup, d’acord amb el Global Startup Ecosystem Index 2022. Barcelona & Catalonia Startup Hub, el portal de promoció empresarial del Govern de la Generalitat, calcula que l’any passat hi havia 2.022 startups a Catalunya, un 86% més que fa set anys. Respecte l’any anterior se n’han tancat 249 i se n’ha detectat 356 de noves. 

De totes aquestes startups identificades, el 86,7% estaven instal·lades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, un total de 1.753.

Malgrat tot, el turisme segueix creixent

El 2019, just abans que els aeroports pràcticament tanquessin, el turisme a Barcelona va arribar a un nou rècord: més de 8,5 milions de turistes van allotjar-se en hotels de la capital catalana passant, de mitjana, 2,5 nits a la ciutat. La covid-19 va fer desplomar el turisme en un 80%, però, a partir del 2021, els visitants van tornar a pujar. Les darreres dades indiquen que 7,4 milions de persones van dormir en hotels de Barcelona el 2022. Són 5,5 milions més que el 2020, però encara 1,1 milions per sota dels nivells prepandèmics del 2019. 

Les dades inicials del 2023 apunten que aquest any n’hi haurà encara més. Durant el febrer del 2023 s’han allotjat als hotels de Barcelona 552.500 turistes, un 31% més que el febrer del 2022, assolint un 41% més de pernoctacions.

Tanmateix, aquestes dades no mostren totes les persones que arriben a Barcelona, ja que no totes s’allotgen en hotels. Per complementar-les, podem analitzar les dades de passatgers de l’aeroport i del port de Barcelona, tot i que tampoc no representen el nombre de turistes: poden aparèixer dos vols per persona (anada i tornada), mostren passatgers que fan enllaços amb altres vols i gent de Catalunya que viatja a altres ciutats.

Fet aquest aclariment, la línia del gràfic és molt similar a l’anterior: tant l’aeroport com el port van batre el rècord de passatgers el 2019, arribant als 52,7 i als 4,6 milions, respectivament. Després del daltabaix de la covid-19, el 2022 es va arribar al 80% dels nivells prepandèmics, i els tres primers mesos del 2023 mostren xifres similars el 2019.

La taxa turística municipal cobra 2,75€ per nit a cada turista

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar per al 2021 una taxa turística municipal pròpia, que es va afegir a les tarifes de l’Agència Tributària de Catalunya. L’impost té l’objectiu “d’internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d’alta concentració turística”. El recàrrec municipal s’ha anat aplicant de manera progressiva, incrementant poc a poc el seu cost.

Actualment, el recàrrec de l’Ajuntament consisteix en 2,75 euros per persona i nit, que se sumen a la tarifa de la Generalitat, que oscil·la entre l’euro i els 3,5 euros depenent del luxe i el tipus d’establiment. Comptant les dues taxes, un turista pot arribar a pagar des de 3,75 euros per nit -en hotels de fins a 3 estrelles- fins a 6,25 euros per als de 5 estrelles. A partir de l’1 d’abril del 2024, està previst que el recàrrec municipal augmenti en 50 cèntims.

Una de cada quatre persones està en risc de pobresa, privació material severa o baixa intensitat de treball

Hem seleccionat dos dels principals indicadors sobre desigualtats: l’índex de Gini i la ratio S80/20. El primer mesura les desigualtats d’ingressos de tota la població, mentre que el segon mostra el percentatge que representa la renda del 20% més ric respecte la del 20% més pobre.

I què mostren? El departament d’Estadística de l’Ajuntament només compta amb dades de cinc anys (una enquesta de condicions de vida de la Generalitat i quatre de l’Ajuntament). Ambdós indicadors mostren, de manera similar, que la desigualtat ha disminuït respecte al 2011, després d’experimentar un repunt entre 2016 i 2019.

La pobresa està distribuïda de manera molt desigual entre districtes. Mentre que a Ciutat Vella i a Nou Barris, el 31% i el 27% de la població tenen “dificultats” o “moltes dificultats” per arribar a finals de mes, a l’Eixample i a Sarrià – Sant Gervasi això afecta el 9% de les persones que hi viuen. Són dades de l’Enquesta sociodemogràfica de l’Ajuntament per l’any 2020.

Quelcom similar és el que mostra la taxa AROPE, que indica el percentatge de persones que es troben per sota del llindar de risc de pobresa, privació material severa o viuen en llars de baixa intensitat de treball. A Ciutat Vella gairebé una de cada dues persones es troba en una d’aquestes situacions. La segueix Nou Barris, amb un 44%, i Sant Martí, amb un 31%.

La desigual distribució territorial de la riquesa també es pot mostrar a través de les diferències de renda. Mentre que al barri de Les Tres Torres de Sarrià la Renda Disponible de les Llars per Càpita superava els 42.000 euros el 2019, Torre Baró, a Nou Barris, no arribava als 12.000.

El pressupost en serveis socials, 180 milions d’euros més que el 2014

El pressupost executat en serveis socials i promoció social de l’Ajuntament de Barcelona el 2022 va ser de 412 milions d’euros, el que va suposar un 12,94% del total executat, d’acord amb l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. 

És a dir, respecte al 2014 (l’últim any per al qual hi ha dades comparables), el consistori va gastar 180,2 milions d’euros més. El pressupost executat el 2014 va ser de 231,8 milions d’euros i va suposar un 8,76% de la despesa total, el que significa que el 2022 la partida va ser de 4,18 punts percentuals més.

Si mirem la inversió per càpita en serveis socials, Barcelona és la segona ciutat de més de 20.000 habitants que més diners hi destina, d’acord amb l’informe de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya, referent als pressupostos municipals de 2021.

El pressupost en comerç, turisme i pimes, 35 milions d’euros més que el 2014

El pressupost executat en comerç, turisme i pimes de l’Ajuntament de Barcelona el 2022 va ser de 126,6 milions d’euros, el que va suposar un 3,97% del total executat, d’acord amb l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. 

És a dir, respecte al 2014 (l’últim any per al qual hi ha dades comparables), el consistori va gastar 35,2 milions d’euros més. El pressupost executat el 2014 va ser de 91,4 milions d’euros i va suposar un 3,45% de la despesa total, el que significa que el 2022 la partida va ser de 0,52 punts percentuals més.

Baixa el deute des de 2012

Pel que fa al deute municipal, les dades de l’Ajuntament indiquen un descens continuat a partir del 2012, quan a Espanya es va aprovar la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que limitava la despesa pública de totes les institucions, inclosa l’administració local.

El 2022, el deute se situava en els 847 milions d’euros, i suposava gairebé el 30% dels ingressos corrents de l’Ajuntament. Fa dues dècades, va superar els 1.200 milions, representant el 90% dels ingressos.