7,6 falsedats per cada 10 declaracions verificades: així menteix Donald Trump

Que en política són habituals les mitges veritats, els missatges enganyosos i, fins i tot, les falsedats més manifestes, és quelcom que, a hores d’ara, han comprovat la major part de fact-checkers d’arreu del món. Que no tots els polítics menteixen per igual, i que no totes les mentides tenen el mateix impacte social, però, també és una realitat comprovada. Ho vam veure en el context barceloní el 2023 i en el català fa uns mesos. La cursa per la presidència estatunidenca que ha ocupat bona part d’aquest 2024 no ha estat diferent.

La història política de Donald Trump, guanyador de les eleccions presidencials dels Estats Units aquest 2024, és una història envoltada de desinformació. Anàlisi periodística rere anàlisi periodística han confirmat aquesta premissa. El Washington Post va identificar més de 30.000 mentides o enganys en els discursos de Trump durant els seus quatre anys de presidència, entre el 2016 i el 2020.

Politifact, una verificadora nord-americana membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN), va publicar el 23 de gener d’aquest any la seva verificació número 1.000 sobre l’aleshores candidat republicà. “Els fact-checkers estatunidencs mai han trobat un polític que comparteixi la indiferència de Trump per la precisió factual”, van escriure en una anàlisi de la fita. Unes 760 d’aquestes 1.000 verificacions, que es remunten fins al 2011, van rebre la qualificació de “majoritàriament falsa”, “falsa”, o “escandalosament falsa” (pants on fire, segons la metodologia del portal, refereix a claims “falsos i ridículs”).

Els darrers mesos de campanya per les eleccions d’aquest novembre no han estat diferents. Una conferència d’una hora a Florida el 8 d’agost va deixar 162 mentides i imprecisions, segons la cadena NPR. El New York Times va detectar 64 falsedats, imprecisions i dades tretes de context en una compareixença d’una hora i tres minuts el 13 de setembre a Las Vegas. I en dues aparicions a Pensilvània, un dels considerats estats clau de la cursa electoral, el 9 d’octubre, la CNN va identificar 40 falsedats diferents.

Amb aquesta anàlisi no volem dir que Kamala Harris no hagi dit cap mentida. També n’ha pronunciat, com vam explicar aquí. Però la quantitat i la seva magnitud són diferents. Per exemple, el mateix dia que el New York Times verificava les 64 afirmacions imprecises que

 Trump va fer en 63 minuts a Las Vegas, també en va qualificar 6 de Harris en una aparició seva de 23 minuts a Pensilvània. I durant l’únic debat entre ambdós candidats, el també membre de la IFCN FactCheck.org va verificar afirmacions d’ambdós candidats.

Bombes per gats

L’anàlisi de Politifact no només quantifica les falsedats del pròxim president dels Estats Units, sinó que també es fixa en el seu impacte. “La seva retòrica sobre la immigració sol distorsionar la realitat”, explica el portal. D’exemples n’hi ha centenars, però el debat del 10 de setembre és dels que millor reflecteix la magnitud del problema. En una de les seves intervencions, Trump va defensar que els immigrants que viuen a Spingfield, una ciutat d’Ohio, “s’estan menjant les mascotes de les persones que hi viuen”.

L’afirmació va fer riure a Kamala Harris. Els moderadors van interrompre el debat per apuntar que no hi havia cap evidència al respecte. Però el mal estava fet. Un rumor racista originat en els anys 70 i 80, segons retalls de premsa recopilats a X (abans Twitter) per la periodista de l’NBC Brandy Zadrozny, i reflotat a un grup de Facebook a principis de setembre per 2024 va arribar a tot el país en horari de màxima audiència. Dos dies després, una amenaça de bomba amb “llenguatge d’odi contra els immigrants”, segons el Washington Post, obligava a evacuar l’Ajuntament i altres edificis del voltant, i fomentava la inseguretat entre haitians, una de les principals comunitats migrants de la ciutat, explicava el New York Times.

L’assalt al Capitoli

“Les falsedats de Trump han alimentat amenaces a la democràcia”, remarca també Politifact a la seva anàlisi. Les acusacions, sense proves, de frau electoral van començar el 2016 als estats en què el republicà no va guanyar, però van esclatar amb la derrota electoral del 2020. Les afirmacions sense base van acabar amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener, que es va saldar amb 1.200 persones acusades, desenes de ferits i un grapat de morts.

Trump es troba immers en un procés judicial amb diverses acusacions que l’assenyalen com a responsable de l’atac (i en dos altres processos diferent). Tanmateix, s’ha declarat innocent dels quatre càrrecs que el fiscal li imputa.

Durant la jornada d’aquest 5 de novembre, en les primeres fases del l’escrutini d’unes eleccions envoltades d’una incertesa total, Trump ha rescatat les acusacions infundades: “S’està parlant molt d’unes trampes MASSIVES a Filadèlfia”, escrivia a Truth Social, la seva pròpia xarxa social.

La possibilitat d’un antivacunes dirigint el departament de salut

La ciència és un altre dels apartats més atacats per Trump. En els seus discursos ha repetit afirmacions falses sobre el canvi climàtic, i ha assegurat que mitigar l’escalfament global no és una prioritat en la seva agenda, segons explica FactCheck.org. Per exemple, ha infraestimat l’augment del nivell del mar, i ha posat en dubte l’escalfament de la Terra. En les darreres setmanes, també va difondre enganys sobre els huracans Helene i Milton, que van impactar a Florida a principis de tardor.

L’àmbit de la salut tampoc escapa a l’amenaça de la desinformació. Un estudi de la Universitat de Cornell va trobar que, durant la pandèmia del 2020, el republicà “probablement va ser l’impulsor més gran de la ‘infodèmia’ de desinformació de la covid-19”.

En els darrers mesos, la seva aliança amb Robert Kennedy Jr., a qui vam verificar en el context de la pandèmia, ha pres força. “Li donaré via lliure en sanitat. Li donaré via lliure en  alimentació. Li donaré via lliure en medicines”, va afirmar Trump en el seu darrer míting de campanya al Madison Square Garden de Nova York.

Kennedy és un advocat sense formació provada en el camp de la salut. Va ser un dels principals actors de la desinformació durant la pandèmia de la covid-19, ha adoptat totes les narratives antivacunes, nega que el virus del VIH sigui la causa de la SIDA, ha relacionat la disfòria de gènere amb substàncies químiques de l’ambient i culpa als antidepressius dels tirotejos. Així ho explica Maldita, membre com Verificat de la IFCN i l’EFCSN, en una anàlisi recent.