7 dades que has de conèixer abans del segon debat d’investidura

Alba on 30/03/2021

Durant el ple en què Pere Aragonès es va presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat, candidats de diversos partits van dir imprecisions. Les verifiquem


El 26 de març, el Parlament de Catalunya va celebrar el ple d’investidura, fallit, del candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès. Aquest dia 30, els diputats es tornen a reunir per intentar aprovar la seva candidatura en una segona votació. Aquí teniu les verificacions del primer debat.

"Els governs independentistes dels darrers deu anys han retallat més de 700 milions d'euros la inversió pública en Educació"

Salvador Illa, PSC

Si mirem les dades d’execució pressupostària del Departament d’Educació, el 2020 les obligacions reconegudes van ser 600 milions d’euros superiors a les del 2009. De fet, les del 2019 ja van superar lleugerament les del 2009. El pressupost inicial pel 2020 era superior al de qualsevol dels últims deu exercicis. És veritat que entre el 2009 i el 2013, el pressupost d'Educació havia caigut uns 1.000 milions d'euros, però a partir de llavors, es va començar a recuperar.

Els 700 milions de retallades que mencionava Salvador Illa podrien procedir de l’informe de l’Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales. En aquest cas, les xifres de referència són la liquidació dels pressupostos del 2009 i el pressupost definitiu del 2019 (publicades pel Ministeri d'Hisenda). El Ministeri, però, ja ha publicat les dades del pressupost del 2020 i, si seguim la mateixa metodologia, la diferència entre el pressupost definitiu de l’any passat (6.740 milions) i la liquidació del 2009 (6.508 milions) és de més de 200 milions d’euros més. Per tant, la dada que cita Illa està en tot cas desactualitzada.

"La Generalitat destina el 3,7% del PIB en Salut, mentre que la mitjana espanyola està en el 6,2% i la de la Unió Europea està en el 7,2%"

Salvador Illa, PSC

L’any 2020, el pressupost inicial del Departament de Salut era de 9.716 milions d’euros, però les disposicions reconegudes (on s’inclou tot el que s’ha gastat el Departament i s’hi sumen les despeses extra a causa de la pandèmia) han acabat sent de 13.392,3 milions. En els dos casos, la partida és superior al 3,7% del PIB que afirmava Salvador Illa: si partim del PIB del 2020, de 224.125 milions d’euros segons l’Idescat, el pressupost inicial de Salut era el 4,33% del PIB i les disposicions reconegudes, el 5,97%.

La xifra del 3,7% de la despesa de Salut sobre el PIB català prové d’una nota de premsa de Metges de Catalunya publicada el 31 de gener del 2020. Aquest càlcul parteix de la xifra de 9.789 milions d’euros, que és el pressupost previst pel 2020 que va presentar la consellera de salut Alba Vergés al Consell de Salut de Catalunya i del Consell de Direcció del CatSalut del 28 de gener. Al final, els comptes presentats al Parlament preveien una despesa de 9.659 milions d’euros i els que es van aprovar a l’abril la van elevar fins als 9.716 milions.

Pel que fa a la comparativa amb la inversió de l’estat espanyol i la mitjana de la Unió Europea, hem trobat diversos indicadors. El ministeri de Sanitat presenta unes dades que provenen dels registres de l’OCDE, segons els quals la despesa a Espanya va ser del 6,4% del PIB el 2019. Per la seva banda, el Departament de Salut agafa la mateixa base de dades, però també inclou els pagaments voluntaris d’atenció mèdica i els pagaments de butxaca (pagaments directes per assistència mèdica que l’assegurança no reemborsa). En aquest cas, el percentatge respecte al PIB ascendeix fins al 9% a Espanya i fins al 8,5% a la Unió Europea.

El 6,2% de què parlava Illa podria venir de les dades que presenta Statista, on amb dades del 2018, la despesa era del 6,24% del PIB. Aquest gràfic cita Datosmacro.com a font i allà, en registres del 2019, era del 6,37% del PIB. Finalment, segons les dades d’Eurostat del 2018, la despesa a Espanya va ser del 6,33% del PIB i a la Unió Europea, del 7,85%.

"L'expulsió real que vostès han ocasionat [és la] de les empreses, més de 7.000, portada a terme pel separatisme"

Ignacio Garriga, Vox

La xifra que dóna Garriga és un dels arguments que han utilitzat diversos partits durant els últims mesos, entre ells, Ciutadans. La dada és ENGANYOSA perquè a més de les 7.007 empreses que han marxat, 2.509 han arribat a Catalunya des d’altres territoris d’Espanya. A més a més, el canvi de seu no sempre s’ha acabat produint a nivell efectiu i les dades del Directori Central d’Empreses mostren una tendència creixent del teixit empresarial a Catalunya des del 2014.

La dada prové del Col·legi de Registradors d’Espanya, que trimestralment publica les xifres dels canvis de seu social de les empreses entre les comunitats d’Espanya. Hem processat els números dels últims tres anys i, en efecte, des del darrer trimestre del 2017 hi ha hagut 7.007 empreses que han mogut la seva seu social de Catalunya a una altra comunitat autònoma (2.536 ho van fer entre octubre i desembre de 2017), però en aquest mateix període de temps, han arribat a Catalunya 2.509 empreses procedents d'altres comunitats; per tant, el saldo és de -4.498. Aquesta estadística només comptabilitza els moviments dins d’Espanya.

Però l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, recull les dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i afegeix una nova sèrie estadística: les empreses amb establiments a Catalunya, que inclou les empreses que tenen activitat econòmica en la comunitat autònoma, encara que la seu social estigui en una altra part d’Espanya. En aquest cas, el 2019 hi va haver una lleu caiguda després de cinc anys d’augment continuat, però n’hi havia més que el 2017.

"TV3, la NASA catalana, la Agencia de Ciberseguridad, la Agencia Tributaria, Exteriores, Diplocat, el Consorci… Todo ello supone un gasto de más de 1.000 millones de euros"

Ignacio Garriga, Vox

La televisió pública catalana, l’anomenada NASA, l’Agència de Ciberseguretat i d’altres organismes impulsats pel Govern formen part del que alguns partits, entre ells, Vox, anomenen els “xiringuitos” de la Generalitat. Però les institucions citades per Garriga sumen una despesa de 471,6 milions d’euros, lluny dels 1.000 milions a què fa referència el diputat de Vox.

TV3 no té un pressupost individual, sinó que es calcula dins de la despesa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El departament de comunicació de la CCMA explica a Verificat que el 2020 el seu pressupost va ser de 298,1 milions d’euros (sense especificar la suma que es destina exclusivament a TV3). D’aquests diners, 240,1 milions d’euros provenen de fons públics i la resta vénen d’ingressos propis, per exemple, de la venda de programes o de publicitat. L’estructura i el pressupost de la CCMA és de tot el grup i inclou TV3 i Catalunya Ràdio, però no està desglossat i no es pot saber exactament els fons que rep la televisió pública. La xifra facilitada per la CCMA varia lleugerament de la que apareix en els pressupostos de la Generalitat (pàgina 539), on es detalla que la partida destinada a la CCMA és de 245 milions d’euros.

La resta d’organismes i institucions que va mencionar Garriga tenen el següent pressupost:

  • La NASA catalana és com es coneix l’estratègia New Space, que té un pressupost de 18 milions d’euros, 2,5 milions dels quals es destinen al llançament de nanosatèl·lits.
  • L’Agència de Ciberseguretat té un pressupost assignat de 14,7 milions d’euros.
  • L’Agència Tributària de Catalunya rep 82,9 milions d’euros.
  • El DIPLOCAT, un consorci publicoprivat que té l’objectiu de promoure la imatge de Catalunya a l’estranger, rep una partida pressupostària de la Generalitat de 2 milions d’euros.
  • El Consorci de Normalització Lingüística va tenir el 2020 un pressupost de 32,9 milions d’euros, dels quals 2,6 milions provenien de vendes i ingressos generats per ells i la resta, de l’administració pública. 
  • El departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència té un pressupost de 76,1 milions d’euros.

"Els MENA reben 664 euros mensuals, una paga prorrogada per unanimitat per totes les formacions polítiques per a aquells que tenen edats compreses entre els 21 anys i els 23"

Ignacio Garriga, Vox

Els menors estrangers no acompanyats no reben una paga de 664 euros. Són els joves extutelats els que reben aquesta prestació quan esdevenen majors d’edat. Dos de cada tres dels beneficiaris d’aquest ajut tenen nacionalitat espanyola, segons vam explicar en un especial sobre migració.

"La Comunitat de Madrid des de fa més d'un mes i mig representa el 40% dels contagis de tot l’Estat. Són dades"

Pere Aragonès, ERC

El nombre de contagis de Madrid i el percentatge que representen respecte al total ha sigut una xifra que ha estat sobre la taula els últims dies. La controvèrsia va sorgir arran d’un article de La Vanguardia que assegurava que “Madrid acumula el 40% dels contagis d’Espanya”, però en realitat, d’acord amb dades oficials, els contagis de la Madrid representen al voltant del 25% dels casos de tota Espanya.

Els càlculs fets en aquesta notícia agafen les dades oficials de la Generalitat de Catalunya, però es refereixen a la columna de “casos diagnosticats el dia previ” dels informes que publica el Ministeri de Sanitat diàriament. Tanmateix, els casos notificats el dia previ no sempre són els diagnosticats el dia abans, ja que normalment es produeix un decalatge amb la informació que faciliten les comunitats autònomes a l’hora d’introduir les dades al sistema d’informació epidemiològica estatal, segons ens va explicar en un correu electrònic el departament de premsa del Ministeri.

Un barem més precís i fiable per analitzar l’evolució de la pandèmia és el nombre de casos diagnosticats els set i els catorze dies previs, que també figura a les actualitzacions diàries del Ministeri. El 25 de març, els contagis de Madrid dels últims set dies representaven el 25,16% del total de l’estat i els darrers catorze dies, el 24,87%. Dues setmanes abans, l’11 de març, els contagis dels últims set dies a Madrid eren el 19,1% dels de tota Espanya i dels darrers catorze, el 20,94%. A 25 de febrer, els contagis dels últims 7 dies de Madrid eren el 23,55% dels de tota Espanya i els dels últims 14 dies, el 22,11%.

L’altre organisme que registra les dades de coronavirus són les estadístiques de l’Institut Carlos III (ISCIII), que es van actualitzant a mesura que les comunitats autònomes reporten les seves dades. En aquest cas, no coincideix la xifra que reporta el Ministeri dia a dia i el número que ara figura a les estadístiques de l’ISCIII, que afegeix els casos diagnosticats posteriorment. L’11 de març, per exemple, l’actualització del Ministeri reportava 1.095 positius diagnosticats el dia anterior a Madrid i 2.874 a Espanya i, a dia 29 de març, la xifra que consta referent al 10 de març a la base de dades de l’ISCIII és de 1.117 casos a Madrid i 4.704 a Espanya. Amb aquestes dades, entre el 24 de febrer i el 23 de març, Madrid s’ha mantingut entre el 17,62% i el 26,12% dels contagis estatals dia a dia.

"Aquesta doble victòria, perquè és una doble victòria electoral, d'esquerres i independentista, fa que avui aquest Parlament, per primer cop, els partits explícitament independentistes arribem al 52% dels votants"

Marta Vilalta, ERC

Marta Vilalta citava (minut 5:46:30) el fet que al Parlament els partits independentistes arriben al 52% dels votants. És una veritat a mitges. Les tres forces independentistes amb representació al Parlament, Esquerra, JxCat i la CUP, sumen el 48,04% dels vots vàlids (sense contar els nuls). El departament de premsa d’ERC ens ha respost que Vilalta es referia al total de vots, no només als dels partits parlamentaris. Si fem aquesta suma (incloent-hi el PDeCAT, Primàries, el FNC i el PNC), arriba al 51,31%.