7 conceptes de la manosfera rere la sèrie ‘Adolescence’
La sèrie de Netflix té com a rerefons el discurs d’odi contra les dones que prolifera a les xarxes socials.
La sèrie de Netflix té com a rerefons el discurs d’odi contra les dones que prolifera a les xarxes socials.

Què s’ha dit?
La sèrie Adolescence, estrenada el passat 13 de març a Netflix, té com a rerefons el discurs d’odi contra les dones a les xarxes socials i mostra conceptes que formen part de la manosfera.
Què en sabem?
La manosfera és el terme amb què es coneix el conjunt de discursos i creadors de continguts misògins que proliferen a les xarxes socials i que tenen els seus propis codis i paraules clau.
La sèrie Adolescence, estrenada el passat 13 de març a Netflix, té com a rerefons el discurs d’odi contra les dones que prolifera a les xarxes socials. Més enllà d’un assassinat masclista, la producció televisiva retrata la violència de gènere subtil que les dones viuen dia a dia i que troba la seva expressió més virulenta en l’anomenada manosfera, terme amb què es coneix el conjunt de discursos i creadors de continguts misògins que hi ha a l’esfera digital.
Aquest espai masclista en línia té els seus propis codis i paraules clau com, per exemple, el de píndola vermella, que es menciona en un dels primers episodis de Adolescence. T’EXPLIQUEM set conceptes que formen part d’aquest univers i que apareixen a la sèrie:
Píndola vermella (red pill, en anglès): Metàfora extreta de la pel·lícula Matrix que fa referència a un suposat «despertar» dels homes davant una realitat que consideren distorsionada pel feminisme. A la pel·lícula, el protagonista podia escollir entre la píndola blava, que et feia oblidar que coneixies la realitat sobre Matrix, i la píndola vermella, que t’invitava a despertar i sortir de l’engany.
Hipergàmia: És el nom que es dóna dins de la manosfera a la suposada estratègia de les dones per buscar una parella de nivell socioeconòmic superior.
«80:20»: Teoria que afirma que el 80% de les dones se senten atretes pel 20% dels homes, tot i que no hi ha cap evidència que ho sostingui.
Homes que van pel seu propi camí (Men Going Their Own Way, en anglès): Defensen separar-se de les dones i rebutgen interactuar amb elles, ja que creuen que la societat és «ginocentrista», és a dir, que privilegia les dones i relega els homes a un rol subordinat.
Comunitat incel (Involuntary Celibate, en anglès): Homes que diuen no poder accedir a relacions sexoafectives a causa del seu aspecte físic.
Gurús de la seducció: Comunitat que defensa que la conquesta sexual és un èxit masculí al qual tots els homes han d’aspirar i que han d’executar treballant la confiança en ells mateixos i a través del que anomenen el «joc», una sèrie de consells per lligar que es basen en la instrumentalització i objectivació de les dones.
«YouTubers» misògins: Creadors de contingut a YouTube que produeixen vídeos amb missatges sexistes, antifeministes i misògins, sovint utilitzant l’humor sexista per difondre ideologies que minimitzen o ataquen els drets de les dones.
El 85% de les dones amb accés a internet a tot el món l’any 2020 van informar haver presenciat violència en línia contra altres dones, i el 38% diu haver-la experimentat personalment, segons la Unitat d’Intel·ligència de The Economist. L’ONU destaca que 3 de cada 10 dones que han experimentat algun tipus de violència de gènere a través de mitjans digitals afirmen que aquest fenomen ha afectat la seva salut mental.
Pots consultar aquests i altres conceptes relacionats amb la manosfera i la violència masclista al portal digital «Som més feministes que fa 25 anys?», elaborat per Verificat.