10 dades per entendre la crisi de l’habitatge
Les dades mostren l’encariment exponencial del lloguer i la dificultat creixent d’accedir a un sostre.
Les dades mostren l’encariment exponencial del lloguer i la dificultat creixent d’accedir a un sostre.
Què s’ha dit?
L’habitatge és la primera preocupació dels catalans i una de les principals dels espanyols, segons les últimes enquestes d’opinió.
Què en sabem?
Tot i que la Constitució espanyola recull a l’article 47 el “dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, les dades mostren la dificultat creixent per accedir a un sostre sense que suposi un sobreesforç econòmic.
L’habitatge és la primera preocupació dels catalans i una de les principals dels espanyols, segons les darreres enquestes d’opinió. Tot i que la Constitució espanyola recull a l’article 47 el “dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, les dades mostren la dificultat creixent per accedir a un sostre sense que representi un sobreesforç econòmic, que penalitza sobretot les persones que viuen de lloguer. A Verificat, T’EXPLIQUEM 10 dades per entendre la crisi d’accés a l’habitatge, un tema que centra part del debat polític d‟aquesta última legislatura.
1. A Barcelona, el cost del lloguer s’ha encarit en deu anys un 41% -ajustat a la inflació-, segons dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, mentre que els salaris de la ciutat han pujat un 3,9% entre el 2013 i el 2023. A Catalunya, el preu del lloguer s’ha encarit un 30,2%, mentre que els sous han pujat un 3,5%, segons dades de l’INE.
2. Espanya és el país de les grans economies de la Unió Europea (UE) on pagar el lloguer exigeix un sobreesforç més gran, segons el Banc d’Espanya. Quatre de cada 10 llars espanyoles que viuen de lloguer destinen més d’un 40% dels ingressos al pagament del lloguer.
3. Un jove d’entre 16 i 29 anys que vulgui emancipar-se en solitari hauria de dedicar avui el 102,3% del seu salari, segons el darrer Balanç General de l’Observatori d’Emancipació Juvenil. Per a les Nacions Unides (ONU), un habitatge és assequible si se li destina menys del 30% dels ingressos mensuals.
4. A Barcelona, si ens fixem en els grans tenidors, els propietaris de 5 o més habitatges suposen el 2,2% del total de titulars i els pertanyen el 23,2% dels habitatges, segons un informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
5. Catalunya lidera la classificació de comunitats de l’Estat on es fan més desnonaments, segons dades del Consell General del Poder Judicial.
6. A 2021, el lloguer social representava un 1,25% del total dels 2.989.357 habitatges que s’utilitzaven com a primera residència a Catalunya, lluny del 8% de mitjana de la Unió Europea, segons dades del Ministeri dHabitatge.
7. Els preus de la compra d’habitatge a Espanya van augmentar un 11,3% interanual el quart trimestre del 2024, amb un ritme superior a l’habitatge nou (12,3%) i una mica menor a la segona mà (11,1%). Dobles dígits que no es registraven des d’inicis del 2007, segons dades de l’INE.
8. La xifra de propietaris entre 16 i 29 anys a Espanya s’ha desplomat: d’un 58% el 2007 a un 29% actualment, segons l’INE.
9. Segons un informe del Banc d’Espanya, els propietaris obtenen una rendibilitat bruta mitjana del 10% pels lloguers.
10. El 2024 s’han registrat 13.517 lloguers de temporada al conjunt de Catalunya, cosa que representa un augment del 45% (4.187 contractes més) respecte l’any anterior, segons les dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).